POLÍTICA CULTURAL

L’escena cultural de Madrid canvia de rumb

Els canvis polítics provoquen una onada de destitucions als teatres i imposen un gir conservador

Quan acabi el mes de setembre, el Teatro Español i les Naves Matadero, dos dels emblemes teatrals de Madrid, es quedaran sense directors artístics. El nou govern municipal del PP ha decidit cessar Carme Portaceli i Mateo Feijóo, que van ser nomenats per Manuela Carmena (Més Madrid) el 2016. La nova regidora de Cultura de Madrid, l’exdiputada del Parlament Andrea Levy, planeja un canvi de rumb de l’escena teatral madrilenya, que inclou posar fi als projectes que havia impulsat l’executiu de Carmena i apartar els directors dels teatres municipals. És el primer dels canvis que planeja el nou Ajuntament, liderat per la dreta, per esborrar el llegat cultural de Carmena i imposar un gir conservador.

La destitució de Portaceli com a directora artística de l’Español i de Feijóo de les Naves Matadero ha creat malestar en un sector que s’ha ressentit enormement en els últims anys de les batzegades polítiques. “El problema és que els projectes culturals tenen poca continuïtat per culpa dels canvis polítics. Un teatre necessita estabilitat”, explica un professional del sector teatral madrileny que accedeix a parlar només de manera anònima. “És evident que la cultura està molt polititzada i no hauria ser així”, sosté.

Encara no s’ha produït cap anunci oficial, però Levy preveu unir el Teatro Español i les Naves Matadero sota una mateixa direcció artística i un únic pressupost. Els dos espais escènics estaven històricament units, però Carmena va decidir separar-los -la decisió també va ser polèmica- i deixar l’Español per al teatre de text i l’espai del Matadero per promoure les arts vives, els projectes contemporanis i alternatius. La regidora de Cultura vol que la unió dels dos espais suposi retornar el teatre de text al Matadero, i revertir així el canvi del govern municipal de Més Madrid. “El teatre suma amb les arts vives, aquí no desapareix res”, argumenta Andrea Levy davant les crítiques que ha aixecat la seva proposta.

Gestió de Portaceli

El que Levy no ha argumentat és la decisió, ja anunciada, de no comptar més amb Portaceli. Les xifres avalen la seva gestió: el Teatro Español ha passat d’una ocupació mitjana del 35% amb l’anterior director, Juan Carlos Pérez de la Fuente, a un 75% en només tres anys, i els ingressos s’han multiplicat per dos i han arribat gairebé a 1,5 milions d’euros anuals. Portaceli ha imprès el seu estil a l’Español, el teatre en funcionament més antic d’Europa, amb apostes més arriscades i menys clàssiques que el seu predecessor. Si Pérez de la Fuente programava obres de Miguel de Cervantes o Bertolt Brecht, Portaceli ha modernitzat la programació i ha combinat el teatre de text tradicional amb formats diferents, com l’obra que obria aquesta setmana la temporada, Zonas de conflicto, un muntatge a cavall entre la taula rodona i el teatre amb reporters de guerra de renom -Maruja Torres i Javier Espinosa, entre d’altres- que explicaven les seves experiències.

Tant Portaceli com Feijóo van ser nomenats després d’un concurs públic i contractats per tres anys prorrogables a tres més. Levy va comunicar als dos directors que no comptava amb ells a principis de setembre. La directora valenciana, molt vinculada a Catalunya, reconeix que no s’esperava el relleu. En una conversa amb l’ARA, assegura que dirigir l’Español “ha sigut un somni”. Portaceli explica que ha aportat la seva manera de “veure i viure les coses”, però sosté que mai ha sigut sectària. Col·laboradors seus expliquen que “ha sabut captar l’interès del públic” i “ha sabut fer equip” a l’Español. El problema, sostenen altres fonts del sector, és que “la programació està posicionada i això no li agrada a la dreta”. La directora teatral ha rebut el suport de companys de professió a través d’una carta en què es destaca el seu “esforç” per la “pluralitat” de la programació i el seu compromís amb la igualtat amb una llarga llista de directores i dramaturgues que han passat per l’escenari de l’Español.

Una situació similar a la de la capital es viu a la Comunitat de Madrid, on Ciutadans -que governa en coalició amb el PP- ha aconseguit la conselleria de Cultura, fins fa poc en mans del PP. El partit taronja va fulminar del seu càrrec la directora artística dels Teatros del Canal, Natalia Álvarez, fa poques setmanes. La nova consellera, l’escriptora Marta Rivera de la Cruz, encara no ha nomenat substitut.

Censura musical

El sacseig cultural imposat per la dreta no s’està notant només al teatre. El nou govern municipal del PP també ha revisat decisions de l’anterior equip municipal de Carmena en el sector musical. Una de les primers decisions que va prendre el nou Ajuntament a principis d’estiu va ser vetar l’actuació d’alguns grups musicals contractats per actuar a les festes majors dels barris. Al juliol va suspendre un concert de Def Con Dos perquè el líder del grup està condemnat per enaltiment del terrorisme. Amb el pretext de buscar grups per a un públic més familiar, el PP també va anul·lar el contracte a Pedro Pastor. El cantautor, que va qualificar de “censura” la cancel·lació, havia d’actuar a Aravaca. Tot i la justificació, el cert és que els grups de les festes del barri no eren per a un públic familiar: van actuar-hi el grup de rock punk madrileny Porretas, la banda també madrilenya de ska Limando, el grup d’ indie Lunáticos i diferents rapers.

En aquest cas, Levy es va desmarcar del veto, decidit per la junta del districte de Moncloa-Aravaca, en mans del PP. La junta també va justificar la cancel·lació del concert de Pastor per una lletra crítica amb la monarquia. El cantautor va actuar finalment a Aravaca convidat pels veïns, en un concert protesta al marge del programa oficial.