Els 10 films més significatius de Bigas Luna

'Tatuatge'

L'adaptació de la novel·la de Vázquez Montalbán és el debut de Bigas Luna en el cinema el 1977, i la primera aparició de Pepe Carvalho en la gran pantalla. El misteri arrenca amb l'aparició d'un cadàver al moll de Barcelona.

'Caniche' (1979)

En un xalet decadent hi conviuen dos germans i un gos mentre esperen la mort d'una tieta per heretar una fortuna. Radiografia de la misèria de la vella burgesia barcelonina amanida de sexe morbós i humor negre. Del 1979.

'Las edades de Lulú'

El 1990 el Bigas Luna més erotòman s'esplaia en una adaptació de la novel·la d'Almudena Grandes, un recorregut per l'educació sentimental i eròtica d'una Francesca Neri en caiguda lliure als inferns del desig sense límit.

'Huevos de oro'

Auge i caiguda del mascle ibèric, el film retrata la corrupció moral del pelotazo urbanístic a través d'un personatge únic i excessiu. El 1993, molt abans de saber qui era Julián Muñoz, Luna mostra la cara més fosca d'Espanya.

'La cambrera del Titanic'

El 1997 es redimeix del fiasco de Bámbola amb aquest evocador relat d'amor entre un obrer i una de les cambreres del mític vaixell que, en el fons, ens parla de la memòria i la fabulació, de la construcció col·lectiva de la llegenda.

'Bilbao'

Un psicòpata segueix a tot arreu una ballarina i prostituta (Bilbao) fins que la segresta per convertir-la en una joguina eròtica. Malsana i fascinant, és un estudi sobre l'obsessió i el primer gran èxit internacional de Luna el 1978.

'Angoixa' (1987)

Tot i que rodat el 1987 als Estats Units en anglès, és un nou catàleg d'obsessions i relacions malaltisses, aquí entre una mare dominant i un fill que col·lecciona ulls. Cinema dins del cinema, és el film més hitchcockià del director.

'Jamón Jamón'

L'imaginari ibèric esclata en aquest visceral triangle eròtic travessat per una pulsió gairebé freudiana, un festí passat de voltes que el 1992 marca la irrupció de tres grans del cinema espanyol: Bardem, Cruz i Mollà.

'La teta i la lluna'

Luna s'inspira en records d'infància i conclou la Trilogia ibèrica amb el seu propi Amarcord . Davant la mirada pura d'un nen desfila un món adult ple de fantasia i erotisme. Un dels seus films més personals. Del 1994.

'Jo sóc la Juani'

Gairebé un apèndix de la Trilogia ibèrica , Jo sóc la Juani , del 2006, explora la nova perifèria de les grans urbs i edifica un conte de fades en clau choni sobre les espatlles de Verónica Echegui, l'últim gran descobriment de Luna.