El comiat de Colita: un funeral trist, però amb un somriure

BarcelonaHo ha dit l’escriptora Cristina Fernández Cuba durant el seu parlament: cada vegada que pronuncia el nom de Colita se li dibuixa un somriure a la cara. I així, fent somriure la gentada que ha omplert aquest dimarts l’oratori del tanatori de Les Corts, el funeral de la gran fotògrafa Isabel Steva Hernández, Colita, ha sigut una mica menys trist. També quan Fernández Cubas ha provocat alguna rialla continguda recordant les batalles de Colita amb un colom que es colava al seu jardí per cruspir-se el menjar de les mascotes i que, malgrat els intents reiterats per desfer-se’n, sempre tornava. “Ha sigut una persona estimada i diria que fins i tot idolatrada”, ha dit l’autora.

El primer a parlar durant la cerimònia laica ha sigut l’actor Enric Majó, que ha recordat l’empatia, la generositat i el compromís de Colita, mentre que altres dels seus amics han parlat de la seva militància animalista i com va ser una defensora pionera dels drets LGTBI. Contenint les llàgrimes, Majó l'ha definit com una persona “fidel en l’amistat, ferma en els afectes i insubornable en les decisions”. “I si això fos poc, era tan divertida”, ha subratllat l’actor.  

El comiat de Colita ha reunit nombrosos col·legues fotògrafs com Pilar Aymerich, Pep Rigol, Jordi Pol i Manuel Outumuro, que l'ha definit com “una gran mestra no només en l’ofici, sinó per la seva manera de viure”. "La Colita era la padrina dels fotògrafs: sempre tenia els ulls posats en alguna causa i sempre ajudava, sobretot els joves, però les grans patums la feien esbufegar", ha dit Laura Terré, la comissària de l’antològica que La Pedrera va dedicar a Colita l’any 2014. En canvi, l’última exposició de la seva obra, organitzada per la galerista Rocío Santa Cruz amb les fotografies del llibre Antifémina, recuperat per l’Ajuntament de Barcelona, no va trobar espai en cap museu barceloní. Es podrà veure, però, al Círculo de Bellas Artes de Madrid a finals de febrer. Precisament, abans de la cerimònia, Santa Cruz advertia de l’interès que l’obra de Colita ha suscitat internacionalment a la passada edició de la fira Paris Photo.

La representació institucional al comiat ha sigut molt significativa: hi eren el president José Montilla, el secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí, l’alcalde, Jaume Collboni, l’exalcaldessa Ada Colau, el regidor de Cultura, Xavier Marcé, i el director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau. També ha estat important la representació del món cultural, amb personalitats com les escriptores Carme Riera i Marta Pessarrodona, la periodista Núria Ribó, els artistes Antoni Llena i Frederic Amat, les actrius Teresa Gimpera i Mònica Randall, els actors Pep Sais i Ferran Rañé i la crítica d’art Victòria Combalia. Per a Colita, la família eren "els amics", ha dit també Terré, i entre ells hi havia l’exdirectora de la revista Fotogramas, Elisenda Nadal, que ha recordat Colita com la millor en el camp del reportatge i la millor retratista dels seus fills. També la periodista Maruja Torres ha participat en l'acte a través d’un enregistrament d’àudio, i la mateixa Colita ha estat encara més present amb la projecció d’una selecció de les seves fotografies més icòniques amb el tema de Joan Manuel Serrat Fiesta.

L'últim dels parlaments ha sigut el del gran amic de Colita durant quaranta anys i director del seu arxiu personal, Francesc Polop. “Ha sigut la meva amiga, la meva germana, la meva cosina, com ens dèiem l'un a altre, la meva padrina de noces, la meva còmplice i la meva confident. Ho has sigut tot per a mi. Maruja Torres deia que érem com siamesos, i ara apareix la pregunta de com viuré sense tu –ha dit Polop–. Em reconforta l'encàrrec de tenir cura del seu arxiu i gaudir cada dia de les seves fotografies, que són un llegat infinit. Visca la fotografia, i visca Colita!", ha conclòs. La imatge final de la cerimònia ha sigut, una altra vegada, trista i alhora amb un punt d'humor: un retrat gegant de Colita amb nas de pallasso mentre sonava el bolero Encadenados.