Autoanàlisi del galerisme català a les portes d'Arco

BarcelonaLa participació catalana a Arco es manté sense novetats: en la pròxima edició de la fira, que arrenca dimecres, hi participaran les mateixes 15 galeries que hi van anar l'any passat: Àngels Barcelona, ADN, Bombon Projects, la valenciana Espai Tactel (que té una seu barcelonina des del novembre del 2018, Espai Tactel Toormix), Joan Prats, Nogueras Blanchard, Marc Domènech, Mayoral, Ana Mas Projects, RocioSantaCruz, etHall, Miquel Marcos, Senda, ProjecteSD i Polígrafa Obra Gràfica. Malgrat tot, dues de les galeries, Mayoral i RocioSantaCruz, irrompran dins aquesta calma amb dues pintures gegantines. L'una presentarà Duat, un Tàpies de 2,5 x 6 metres que pren el títol de l'inframon de la mitologia egípcia, i l'altra, Davant la llei (3 x 5,90 metres), una al·legoria del conte homònim de Franz Kafka amb la qual Lluís Hortalà reflexiona sobre el poder dels museus, ja que l'obra mostra una sala de la National Gallery. I també aborden el món de l'art les obres que Daniel García-Andújar presentarà a Àngels Barcelona, amb lemes reivindicatius sobre la feina dels artistes. Coincidint amb la fira repassem la situació i els reptes de les galeries catalanes.

Un mercat local amb una salut delicada

El sector no s'ha recuperat de la crisi

El mercat de l'art a l'Estat viu un moment delicat: "En aquests moments la situació a Barcelona, i per extensió a l'estat espanyol, està francament complicada", diu Llucià Homs, director del simposi anual de galeristes Talking Galleries. "No s'ha remuntat a la situació precrisi –afegeix–. Els galeristes estan fent tot el que poden, estan lluitant amb força per tirar aquest mercat endavant, però el col·leccionisme mitjà que comprava una peça cada any i anava fent una petita col·lecció és un col·leccionisme que en bona mesura ha anat desapareixent". A l'hora d'analitzar per què es va produir aquesta "debacle", Homs diu que no es deu a un únic factor: "Es podria parlar de coses com ara potenciar l'educació de públics nous o incrementar l'esforç que es fa des de les institucions per posicionar els artistes amb base als museus. O de quins ajuts reben les galeries per també posicionar els seus artistes".

"No és nou que no hi hagi mercat, però sí que a nivell de públics Barcelona està una mica aturada, a més a més de la crisi, des de l'1-O", diu la comissària Rosa Lleó. També explica com les convulsions polítiques i la pròrroga dels pressupostos han afectat la cultura: "S'ha programat menys i s'han fet exposicions més llargues, la gent vol anar amb més cautela". Un altre aspecte que aborda aquesta comissària és el debat entre Barcelona i Madrid, i com la cultura a la capital de l'Estat també es va veure afectada per la política mentre a Barcelona es produïen els aldarulls contra la sentència del judici als líders independentistes: "Semblava que Madrid s'enlairava mentre aquí les coses no anaven bé, però amb el canvi de govern municipal i a la Comunitat de Madrid es va veure que és molt difícil donar continuïtat a la cultura", lamenta Lleó. En qualsevol cas, subratlla que l'oferta de les galeries catalanes és "molt bona", i ella mateixa vol contribuir a enfortir el teixit tornant a obrir la seva plataforma artística The Green Parrot en una nova seu al barri de Sants al maig (carrer Vilamarí, 57).

Ismaël Chappaz, el fundador de l'Espai Tactel juntament amb Juanma Menero, coincideix a dir que la situació a Barcelona no és fàcil, i com Homs la fa extensiva a ciutats com Madrid i València. A l'arrel d'aquest problema creu que hi ha l'IVA de l'art, que a Espanya és superior a altres països europeus. I la centralització. "Espanya no gestiona correctament les qüestions artístiques", subratlla.

En paral·lel a la situació del mercat hi ha els nous reptes que han d'assumir els galeristes: "Des de Barcelona hi ha dos grans reptes. D'una banda, la necessitat que han tingut els galeristes de sortir, d'anar a buscar fires internacionals per vendre. De l'altra, el gran repte que tenen amb les xarxes socials i els canals online, per obrir noves audiències i connectar amb unes noves generacions de col·leccionistes i de persones interessades en el món de l'art", explica Homs. I recorda que el galerista David Zwirner, un dels grans noms internacionals, explica que el 42% de les vendes que fa online són a nous clients i que cal guanyar-se la confiança del públic mil·lennial.

Pel que fa als ajuts públics a Catalunya, precisament enguany l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) té previst recuperar una línia històrica dedicada a fomentar la promoció de les galeries dotada amb 160.000 euros. Així mateix, augmentarà la subvenció per a la millora tecnològica fins a 40.000 euros i la d'internacionalització fins a 300.000 euros.

Els reptes de les galeries joves

La fira és una bona oportunitat per donar-se a conèixer

Bombon Projects (Trafalgar, 45, local 3) torna a Arco per segona vegada dins la secció Opening, dedicada les galeries que tenen menys de set anys. "Els projectes d'aquesta secció destaquen perquè són més atrevits", afirma l'artista Bernat Daviu, codirector de Bombon Projects juntament amb Joana Roda. Un dels reptes que troba en les galeries joves és sobretot "donar-se a conèixer". "Arco és una gran plataforma i et dona molta visibilitat", subratlla Daviu. També fer una proposta "molt acurada" a nivell conceptual i que alhora els permeti vendre. "La passada Arco va ser una gran edició per a nosaltres", conclou. Pel que fa a la situació a Barcelona, Daviu creu que està "estancada", i el seu objectiu amb Bombon Projects és portar-hi "sang nova".

L'atractiu de la marca Barcelona

La ciutat és un imant de públics

El fundador de la galeria ADN, Miguel Ángel Sánchez, es va traslladar del carrer Enric Granados a un espai més gran al número 205 del carrer Mallorca a l'octubre i manté l'ADN Platform a Sant Cugat. El fundador, Miguel Ángel Sánchez, reconeix que l'ambient de Barcelona està una mica aturat però diu que es poden trobar nous públics a les fires internacionals i amb les xarxes socials. Malgrat que a la capital catalana falla el col·leccionisme local i no té un índex de naixement de galeries tan alt com altres ciutats, Sánchez creu que la ciutat és "un actiu". "És una mica més fàcil convidar gent de fora i que vingui, i iniciatives com el Barcelona Gallery Weekend hi ajuden", explica Sánchez. "Al final el galerisme que tenim és un reflex del mercat, però soc optimista i cal buscar els actius de la ciutat", conclou.

"Per a nosaltres Barcelona és la ciutat més cosmopolita d'Espanya", diu Chappaz. "Per a una galeria jove però amb trajectòria com la nostra és positiu ser a Barcelona –afegeix–, perquè quan vas a ciutats com San Francisco saben situar Barcelona. Per a nosaltres venir aquí era sumar-nos a una marca de qualitat".

El bon moment del mercat global

Les grans galeries internacionals recuperen la força

Concretament sobre Arco, Homs creu que va perdre potència arran de la crisi, però diu que Carlos Urroz, que enguany dona el relleu a Maribel López, la va enfortir convertint-la en "un pont" amb Llatinoamèrica. I pel que fa al mercat global, el veu "ferm". "Les galeries tornen a tenir un posicionament en el mercat per marcar les tendències", explica Homs. Com a exemple d'això, recorda que Acquavella Galleries, Gagosian i Pace han sumat esforços per vendre la col·lecció Donald B. Marron que havia de sortir a subhasta.

Un altre dels esdeveniments que afectaran el mercat de l'art és el Brexit, que és una de les raons per les quals París està guanyant força en el mercat internacional. Però no només per això: "Fa quatre o cinc anys que a París torna a haver-hi un fenomen de posar en valor la contemporaneïtat, i no només s'ha notat amb les galeries sinó també amb una sèrie de fundacions, algunes de les quals són de grans marques, que estan apostant per la ciutat basant-se en la llei Aillagon per desenvolupar grans projectes". Pel que fa concretament a les galeries, "algunes que tenien seu a Londres n'estan obrint també a París. És una plaça a l'alça, veurem com puja molts punts els pròxims dos anys". "París està tornant a guanyar pes", subratlla el galerista Jordi Mayoral, que va obrir una seu a la capital francesa al novembre pel vincle que van tenir-hi els artistes catalans i espanyols amb qui treballen.

La feina amb els llegats dels artistes

Els galeristes fan de mediadors amb les institucions

La gestió del llegat d'un artista s'ha convertit en els últims anys en un filó per a molts galeristes. La galerista Rocío Santa Cruz, que multiplica la seva presència a Arco amb un estand propi i la direcció d'Arts Libris, enguany presenta un altre estand amb peces que Ceesepe (Carlos Sánchez Pérez, 1958-2018) tenia al seu estudi. En la trajectòria de Santa Cruz, aquest projecte arriba després d'haver treballat amb les pel·lícules experimentals i les fotografies de Julio Cortázar i d'haver tornat a la llum les figures del matrimoni de fotògrafs format per Marcel Giró i Palmira Puig-Giró. També va col·laborar per aconseguir que el llegat del fotògraf Oriol Maspons es quedés a Barcelona. "Hi ha una part d'aquesta feina que és d'investigació, s'hi ha de poder dedicar temps, i a m'interessa molt personalment", afirma Rocío Santa Cruz. "Moltes vegades aquests llegats estan en mans de familiars que no necessàriament saben com gestionar-los –explica–. Ells intenten posar-se en contacte amb les administracions i moltes propostes es perden perquè potser no saben a qui dirigir-se. Nosaltres el que fem, perquè moltes vegades les administracions no hi tenen gaire interès, o no hi arriben, és treballar també amb el mercat. Ara mateix hi ha molta demanda". Aleshores el galerista fa la feina cabdal de treballar perquè l'artista sigui present tant al mercat de l'art, que és una manera de mantenir-lo viu, com a les institucions. "A l'estudi separo una part de l'obra per a les institucions, i els la presentem abans de treure-la al mercat. Com que a vegades les famílies estan enfadades i volen vendre les obres, els convencem que en reservin una part per als museus", explica Santa Cruz. Amb aquest tipus de feina s'accentua el caràcter cultural de les galeries. "Tinc una empresa, però sempre respecto les obres que crec que han d'estar en una institució".

Els reptes del mercat secundari

La feina amb els artistes històrics i els vius és semblant

De les galeries catalanes a Arco, Mayoral i Marc Domènech representen les que treballen amb art històric i no amb artistes vius. Però per a Jordi Mayoral la manera de treballar en unes galeries i altres no és gaire diferent: "Tots hem de vetllar per les trajectòries dels artistes", diu Jordi Mayoral. En el cas de les galeries que treballen amb artistes vius, és molt obvi que els ajuden a posicionar-se en contextos de biennals i amb els comissaris i els col·leccionistes –explica–. Però al final és una feina molt similar a la que fem els galeristes que treballem amb art històric: també s'ha de fer una feina perquè aquests artistes segueixin sent interessants i vigents i perquè interessin a noves audiències. També hem de fer exposicions ben fetes, treballar amb els col·leccionistes i els museus i amb comissaris que siguin rellevants". Sí que hi ha una diferència entre els dos tipus de galeries: com que les obres dels artistes històrics són finites, "les galeries cada vegada fan l'esforç de fer una feina de posar en valor la trajectòria d'aquests artistes en la contemporaneïtat", diu Mayoral, més enllà del caràcter inevitablement especulatiu del mercat. També posa en relleu la importància de crear-se una identitat única dins el sector.

Difondre els artistes joves

Galeries com Àngels Barcelona els donen visibilitat a la fira

A l'altre extrem dels artistes històrics hi ha els joves com Mònica Planes, de la galeria Àngels Barcelona, que en l'última edició d'Arco va guanyar el premi als artistes emergents que concedeix la marca de cerveses Alhambra. "Tenim clar que la galeria ha de promoure els artistes joves que entren en els debats contemporanis, a través de projectes com Art Nou i buscant espais per donar visibilitat als seus treballs", diu la galerista Gabriela Moragas. "És un risc, però forma part de la feina de la galeria", subratlla. La galeria Àngels Barcelona dedica una part del seu estand d'Arco als artistes més joves perquè, com diu Moragas, "és una manera de validar-los", sense tenir en compte que les galeries fan un esforç econòmic per assistir a les fires i les obres d'aquests artistes no acostumen a ser les més cares.

Un altre dels aspectes que tenen en compte els galeristes és que Arco és com un aparador i els serveix per contrastar el seu programa amb el d'altres espais. Però cal tenir en compte que Arco representa el context del mercat i potser no és el millor lloc per a alguns artistes. "Hi ha artistes molt potents que, tot i tenir una quota de mercat més específica, interessen institucionalment i perquè tenen discursos avançats", explica Moragas. "Fem molt brainstorming durant i després de la fira", subratlla.