Un Van Gogh amagat en unes golfes surt a la llum
'Posta de sol a Montmajor', pintat el 1888 a Arles, és una obra de transició de l'artista
Barcelona.No es descobreix cada dia una nova pintura d'un autor tan important com Vincent van Gogh. "Això només passa un cop a la vida", assegurava ahir el director del Museu Van Gogh, Axel Ruegger. Posta de sol a Montmajor es va pintar el 1888 i mostra un alzinar ple de vegetació i unes ruïnes llunyanes al fons, banyades per la llum del sol ponent. Van Gogh va fer l'obra durant la seva estada a Arles, al sud de França, un període al qual també pertanyen pintures com Els gira-sols i La casa groga i que molts consideren la culminació de la seva ambició com a artista.
La descoberta culmina una història embolicada que arrenca el 1908, quan l'empresari noruec Christian Nicolai Mustad, gran col·leccionista d'art, adquireix el quadre. Després de ser informat de la suposada falsedat de la pintura, Mustad l'oblida en unes golfes fins que el 1970 reapareix en el seu testament. El 1991, Posta de sol a Montmajor se sotmet per primera vegada a l'escrutini del Museu Van Gogh, però els experts dictaminen que l'obra no és un Van Gogh autèntic.
Recentment, el museu ha fet una nova investigació en què els experts de la pinacoteca Louis van Tilborgh i Teio Meedendorp han analitzat durant dos anys l'estil, la tècnica i el suport de l'obra, i han detectat "molts paral·lelismes" amb altres quadres de Van Gogh del mateix període. La nova anàlisi ha confirmat finalment que els pigments utilitzats en la pintura es corresponen amb els que l'artista feia servir a Arles i que el mateix tipus de llenç va ser utilitzat a Les roques , que pertany al mateix període i té "una gran semblança en termes d'estils", segons els experts.
La decepció de l'artista
Aquí no acaben les proves que han ratificat l'autenticitat de l'obra: els investigadors, que han aconseguit identificar un pujol d'Arles pròxim a Montmajor com l'indret representat a la pintura, també van trobar una referència al quadre en dues cartes del pintor al seu germà Theo. A les cartes, Van Gogh expressa el seu descontent amb la pintura i considera que no ha assolit l'efecte desitjat. "Van Gogh es mostrava amb freqüència insatisfet dels seus quadres, fins i tot d'alguns tan importants com Nit estrellada ", justifica el director del museu. "Amb Posta de sol a Montmajor l'artista tenia grans ambicions i volia mostrar-se com un poeta entre els pintors de paisatges, però va considerar que no havia resolt bé alguns problemes".
De 93,3 centímetres d'altura i 73,3 d'amplària, el paisatge de Van Gogh destaca per unes "grans dimensions relatives", que segons el museu augmenta l'excepcionalitat de la descoberta. "Fins ara, una troballa així no havia passat mai en la història del museu", afirma el director. "El quadre forma part d'un grup excepcional de pintures en les quals Van Gogh fa experiments", afegeix l'expert Van Tilborgh. "Fins i tot es pot afirmar que és una pintura de transició, perquè a partir d'aquí Van Gogh experimenta la necessitat de fer servir més i més capes", conclou.
A partir del 24 de setembre i durant tot un any, el Museu Van Gogh exhibirà la pintura i oferirà al públic la possibilitat de comprovar si el pintor era veritablement un jutge massa feroç de la seva obra.
