Bel Olid: “Ens hem de rebel·lar contra l’apocalipsi actual”
BarcelonaA La mala reputació (Proa, 2012) Bel Olid presentava un grup de personatges tenallats per un desajust intern o extern que, sovint, acabava tenint una translació a les seves vides sexuals. Quatre anys després publica nou llibre de contes, el segon. “Vents més salvatges fa referència als temps que ens ha tocat viure, que són difícils i intensos, però també interessants”, explica.
Olid, que actualment té “vuit feines” -entre elles, presidir l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i participar, un cop per setmana, a la tertúlia del programa Més 3/24 -, no pot evitar arribar una mica tard a l’entrevista, i després d’una conversa de mitja hora marxa corrents cap a la Universitat Autònoma, on és professora del departament de filologia catalana. “Fa un parell de setmanes vaig anar a una conferència de la Marina Garcés, i quan la vaig sentir vaig entendre per què havia escrit el meu llibre -recorda-. Garcés deia que vivim en un «temps de condició pòstuma». Un cop acabada la postmodernitat només ens queda això. Garcés deia que ens hi hem d’enfrontar: hem d’aconseguir que el temps que vivim sigui viu i no pòstum”. Si fem una primera lectura de la realitat que reflecteixen contes com Mar de Maimunà o Baba Luba -sobre un “centre obert de refugiats” a Malta i la revolució ucraïnesa del 2013, respectivament-, el drama marca el dia a dia. “Ens hem de rebel·lar contra l’apocalipsi actual -demana l’autora de Vents més salvatges -. En un moment en què tot sembla preocupant i negatiu, també hi ha ganes de viure i de vibrar intensament”. És per això que la sensació que desprenen els nous contes d’Olid és menys desassossegant que la del llibre anterior.
També la visió del sexe és més lluminosa. “Aquí, a diferència de La mala reputació, el sexe no s’utilitza com a arma -assegura-. En un conte com Flors silvestres, que passa durant la Revolució dels Clavells portuguesa del 1974, el desig salva i dóna vida”. El llibre comença amb She’s a woman, en què una nena que passa les tardes a la casa on la seva tieta treballa descobreix la “senyora” afaitant-se l’aixella esquerra, “sense samarreta, sense sostenidors, sense res més que pell llisa i una Filomatic a la mà dreta”. La nena acaba de descobrir la seva sexualitat. “Em sembla una època interessant de la vida, la de la descoberta del desig. Com més gran et fas més complicat és l’esforç que has de fer per acostar-t’hi”, comenta Olid.
El poder del marge
Bona part dels contes de Vents més salvatges són d’una brevetat notable, d’entre tres i cinc pàgines. “Són breus per necessitat expressiva, però he intentat que els personatges fossin prou complexos i tinguessin les seves contradiccions”, reconeix. La majoria de protagonistes de les narracions són dones, i tot i que la majoria d’escenaris són catalans, hi ha -a més de Malta, Ucraïna i Portugal- Lituània, Mèxic, els Estats Units i fins i tot un espai on ha fracassat la utopia habitat per dones de les neus. El marge ocupa el centre d’atenció de Bel Olid d’ençà que va debutar amb Una terra solitària (Empúries, 2011). “A la literatura en català està passant que un seguit de gent d’orígens socials modestos hem pogut estudiar i preparar-nos prou per escriure -diu-. Des de la ficció ho estan fent Marta Rojals i Joan Todó, per exemple, i des de l’assaig, Gerard Coll-Planas. Donem una mirada diferent del marge, però també del centre”.
