Visita a l’hospital que semblava un castell

Vandellòs i l'Hospitalet de l'InfantEn diuen el castell. I té pràcticament tots els elements d’un castell: una torre, merlets, pas de ronda, els murs amb escasses obertures, sageteres... Però no és un castell. És un hospital, en el sentit originari de la paraula: casa d’acollida de pobres i pelegrins per un temps determinat.

L’Hospital del Coll de Balaguer tenia la funció de donar aixopluc, seguretat i assistència als viatgers. Es tracta d’un dels pocs hospitals fortificats que es conserven a Catalunya i a Europa. La presència de bandolers i pirates i la despoblació d’aquest indret en temps medievals va propiciar que tingués murs defensius, encara que a dins no hi hagués cap soldat. Van crear-lo fortificat per protegir-se, esclar, però... ¿era una bona estratègia? Probablement el fet que fos fortificat va motivar que fos atacat unes quantes vegades segles enrere. Quina casa crida més l’atenció als lladres: la que té reixes de ferro al jardí i els porticons ben tancats o la que té sempre les finestres obertes?

Aquest hospital d’acollida de viatgers es va veure involucrat en la Guerra Civil Catalana (segle XVI), la Guerra dels Segadors (Batalla del Coll de Balaguer, 1640) i la Guerra del Francès. Aquestes conteses el van anar deteriorant. També va rebre de valent durant la Guerra Civil, en què van caure unes quantes bombes al seu interior.

“Durant la Guerra Civil, quan els presos del bàndol nacional destinats a la construcció de les línies defensives del coll de Balaguer arribaven amb el tren, se’ls conduïa primer a aquest antic hospital, on es feia un recompte”, m’explica Jaume Gaspà a l’entrada del monument. El Jaume codirigeix l’empresa The Curious Cats Travel, que s’encarrega de les visites guiades d’aquest singular edifici medieval.

Fa anys el Jaume va decidir voltar pel món. A Istanbul va conèixer l’Elena, que després seria la seva dona. “L’Elena feia de guia turística no convencional en aquella ciutat: acompanyava els turistes a llocs poc concorreguts. Al tornar a Catalunya vam crear l’empresa The Curious Cats Travel. A Istanbul, com menys freqüentat és un carrer, més gats hi trobes. Per això vam posar-li aquest nom. Intentem oferir experiències sorprenents i enriquidores”, explica el Jaume, que ja havia treballat a l’Hospitalet de l’Infant fent de paleta.

Un pas estret i perillós

L’Hospital del Coll de Balaguer es va ubicar en un lloc estratègic, al costat de la Via Augusta, per on han passat grecs, romans i musulmans, i a tocar del coll de Balaguer. Ara no ho sembla però segles enrere aquest coll, situat entre l’Hospitalet de l’Infant i l’Ametlla de Mar, era un pas estret i perillós, amb bandits i pirates que esperaven els viatgers amb ganes de gresca.

“Quan es va construir aquest hospital?”, pregunto al Jaume. “Al segle XIV -em respon mentre entrem al recinte-. El va fer construir l’infant Pere, fill de Jaume II i Blanca d’Anjou”. Per això el municipi on som ara es diu l’Hospitalet de l’Infant: l’hospital va ser-ne la llavor.

“L’infant Pere (el vuitè fill de Blanca d’Anjou i de Jaume II; ella va morir de part amb el desè fill) no va poder arribar a ser mai rei, ja que era el quart en la línia de successió dinàstica. Però va ser un bon polític i un gran gestor. Va ser conseller de reis. Primer del seu pare, després del seu germà Alfons el Benigne i finalment de Pere III el Cerimoniós”, explica Jaume Gaspà. “A l’hora de construir l’Hospital del Coll de Balaguer, l’infant Pere es va inspirar en l’Hospital de la Font del Perelló, prop d’aquí, que havia impulsat la seva mare -remarca el Jaume-. Actualment no existeix”.

L’Hospital del Coll de Balaguer també va estar a punt de desaparèixer. Al llarg de la història ha anat canviant de mans -ha sigut propietat, entre d’altres, dels ducs de Cardona- i s’hi han anat fent petites reformes. Va acollir força temps la biblioteca del poble. L’any 2016 va obrir les portes a la ciutadania completament restaurat, amb una exposició molt didàctica sobre la història de l’edifici (podreu veure com era abans gràcies a la realitat augmentada, no us ho perdeu!)

“Quan l’infant Pere va morir, l’Hospital del Coll de Balaguer va deixar de ser un hospital”, explica el Jaume. No va ser-ho gaire temps, doncs, sobretot tenint en compte la inversió que va suposar fer-lo, penso. “Després va ser una posada (fins a principis del segle XX), que ja no tenia el caràcter benèfic de l’hospital”, afegeix.

Soc a divuit metres d’alçada, al capdamunt de l’única torre que ha quedat dreta. Hem pujat per una escala força costeruda. Tenim bona vista, malgrat alguns edificis alts -massa alts-. Veig el golf de Sant Jordi, sense cap pirata (suposo). “Des d’aquí dalt, a més del mar i de tota la costa del golf, controlaven visualment el coll de Balaguer i la desembocadura del riu de Llastres”, diu el Jaume. Tot seguit transitem pel pas de ronda, que ens proporciona una sorpresa: la vista de tres arcs gòtics nus. Aguantaven el sostre del dormitori dels homes.

M’acomiado del Jaume a la plaça del Pou, un racó de quietud encerclat de cases baixes situat al centre del cas tell. Al mig de la plaça hi ha, esclar, un pou -es va utilitzar fins als anys 60-, que era un element bàsic per al funcionament de l’Hospital del Coll de Balaguer. Era també, esclar, un recurs fonamental en cas de setge.