José Luis Ortega:“Un cop em vaig menjar uns rovellons a l’ampit d’una finestra mentre estava penjat”
José Luis Ortega va arribar a Catalunya amb 16 anys perquè el seu pare, que construïa línies d’alta tensió, va ser destinat aquí. Va venir per a un any però s’hi ha quedat tota la vida. Primer va treballar en alçada al costat del seu pare i, més tard, va muntar la seva pròpia empresa, Vertraver. Del seu sector diu que és “segur encara que no ho sembli”. Entre altres coses perquè per fer la seva feina s’ha de saber fins i tot “fer rescats”. “Si passa alguna cosa no hi ha temps d’esperar els bombers i esperar que muntin el dispositiu per despenjar-se”, sentencia.
Abans de començar
José Luis Ortega va venir des de Sevilla fa 25 anys i no va tardar gaire a treballar en alçada, tal com havia vist a casa. Una feina que a la majoria de la gent li provoca un nus a l’estómac però que no és tan greu com sembla. “Vas lligat sí o sí. Portes la corda necessària per poder baixar i, a més, la de seguretat, per si fallés la primera. A sobre, la segona corda porta un dispositiu que dissipa l’energia perquè no et faci l’estrebada de la força de xoc”, relata Ortega, que veu més perill en feines que no semblen tan perilloses. “Molts cops és més perillós treballar en una bastida, on potser no van lligats, on fa calor i que s’ha de fer ràpid... O els que surten per la finestra a col·locar un tendal! Tenen molts més accidents...”, assegura l’especialista, que diu que la seva feina costa més “abans de començar per la preparació que requereix” que no un cop comença la tasca que s’hagi de fer”. “La seguretat, al final, és no saltar-te cap pas abans de penjar-te”, conclou.
Veure 'de tot'
Potser per totes aquestes mesures necessàries, al sector dels treballs en vertical “hi ha molta pirateria”. “Des de persones que no estan titulades fins a persones que no porten el material adequat, o que el que porten està mal instal·lat... Però les coses només es poden fer de dues maneres, o bé o malament. Mig bé no es pot fer. I menys en aquest sector. Fer-ho malament, aquí és mort”, diu Ortega, que parla amb entusiasme d’un ofici que no només té perills. I és que la seva feina també proporciona moments memorables. “Els veïns et diuen de tot, des de «Pareu de fer soroll, que m’esteu molestant» fins a una senyora que et treu un cafè amb llet i unes pastes a l’ampit de la finestra perquè t’ho mengis allà penjat. Jo m’he menjat rovellons amb forquilla i ganivet, penjat. I amb una coca-cola”, recorda l’especialista, que, per professionalitat, explica sense concretar que per les finestres ha “vist de tot”.
Col·lecció de cims
I és que tot i que la “feina és dura”, Ortega s’ho passa bé. Encara que la seva dona “no vol ni que li expliqui res ni que li enviï fotos”, gràcies al seu ofici ha gaudit de vistes pràcticament úniques. “La màxima altura a què he estat penjat treballant són 230 metres, a les xemeneies de Sant Adrià de Besòs, revisant una escala de gat”, explica amb un somriure. Però això no cobreix les seves aspiracions i ja ha demanat treballar en la col·locació d’un tobogan transparent entre dues torres de 180 metres que estan construint a Abu Dhabi. I és que per a ell això de penjar-se té un punt gairebé místic: “Tens moltes sensacions des que et penges fins que arribes a baix. Encara que no tinguis por, sempre tens respecte, primer. Un cop a la vertical, t’alliberes. Al final te n’oblides, que estàs penjat”. Tot i aquest alliberament, però, no perd de vista la crua realitat: “Et jugues la vida. Per fer aquesta feina s’ha de tenir el cap molt ben moblat”.
