Josep Capsir novel·la la desaparició dels tartessis

BarcelonaEls camins que es recorren fins a arribar a escriure una novel·la i publicar-la poden ser inescrutables. Josep Capsir (Barcelona, 1970) va començar escrivint un blog amb relats d’humor: “Tenia moltes visites i vaig decidir publicar un recull dels relats [ REC-Relatos para ensanchar costillas (2011)], el vaig penjar a Amazon i va ser el número 1 del gènere d’humor i va estar al top cent d’Espanya durant dos mesos”, explica. L’èxit el va animar a escriure La herencia de Jerusalén (2012), que va tenir més de 20.000 descàrregues a Amazon. “Després d’aquest èxit vaig rebre diferents ofertes d’editorials”, explica. Ara acaba de publicar amb Edicions 62 Els fills de l’Atlàntida. Els últims dies d’una de les civilitzacions més desconegudes i fosques.

Capsir, com el seu pare, el seu avi i el seu besavi, treballa en una funerària que s’ha especialitzat en la repatriació de cadàvers. Ha viscut de prop moltes tragèdies i ha hagut d’atendre moltes famílies: “Emocionalment has d’estar molt preparat i no et pots permetre errors -explica-. Moltes de les històries que visc es van quedant a dins i suposo que d’alguna manera es reflecteixen als meus relats”.

A les novel·les, però, Capsir no parla de la seva realitat sinó que es trasllada molts segles enrere, ja que és un apassionat de la història i la religió: “M’interessa molt com s’ha utilitzat la religió per manipular la població”, diu. A Els fills de l’Atlàntida explica els últims dies dels tartessis, una civilització del sud-oest de la península Ibèrica que va desaparèixer abruptament al segle IV aC. Es creu que les restes d’aquesta civilització, que tenia una llengua i una escriptura diferents de les dels pobles veïns, es troben sota les maresmes del Parc Nacional de Doñana. Capsir relaciona la desapareguda civilització dels tartessis amb el mite (o no) de l’Atlàntida. L’escriptor s’inspira en part en les investigacions de l’arqueòleg alemany Adolf Schulten (1870-1960), que es va obsessionar a trobar els vestigis de la mítica ciutat de Tartessos -cosa que mai va aconseguir-, als anys vint i trenta del segle passat: “Són dues terres maleïdes”, diu Capsir referint-se a l’Atlàntida i Tartessos. De l’Atlàntida no en queda cap rastre i per això molts consideren que és un mite. “De Tartessos hi ha molt poca documentació, i això m’ha permès introduir força ficció”, explica Capsir.

El poder femení

Qui ostenta la corona a la novel·la de Capsir és una dona: Betúnia. “M’interessava que la dona tingués un paper rellevant i per això la reina és una dona i al consort, en canvi, li dono un paper més aviat petit”, diu. El novel·lista creu que Els fills de l’Atlàntida té molts paral·lelismes amb la realitat. L’abús de poder, el qüestionament de la fe i de la religió, la indefensió dels més vulnerables i l’oportunisme de la classe política són temes latents al llarg de tot el llibre. “Els dubtes que té Teró, un artesà que perd la fe i es qüestiona l’existència dels déus, ens els podem plantejar tots”, assegura Capsir.

L’autor, fascinat per la història des que una professora a l’escola li va inocular la passió pel passat, prepara un nou llibre que, en aquest cas, se situarà a la Barcelona del segle XIII.