Reconeixement institucional

Josep Vallverdú: "Soc d'una sòlida pàtria, digna de ser viscuda i estimada"

L'escriptor rep, juntament amb la geògrafa Anna Maria Cabré, la Medalla d'Or de la Generalitat

Amb un gest subtil carregat d'humilitat, l'escriptor Josep Vallverdú (Lleida, 1923) es col·loca bé la Medalla d'Or de la Generalitat al voltant del coll i la sospesa abans de parlar. "Aquesta medalla pesa. Però pesa amb un pes immaterial, espiritual", ha afirmat amb un somriure l'escriptor davant la plana major del Govern. Després de rebre aquest dilluns la màxima distinció de la Generalitat, l'escriptor no ha pogut amagar la seva alegria: "No m’han donat la medalla, la medalla m’ha pres. M’he sentit immediatament envaït, m’ha omplert de llum", ha assegurat Vallverdú en el seu discurs a la cerimònia, que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat, que també ha guardonat la demògrafa i geògrafa Anna Maria Cabré (Barcelona, 1943). 

Josep Vallverdú, un clàssic inesgotable

Prolífic i incansable –ha publicat assajos, una vuitantena de contes i més de 40 llibres infantils, entre els quals destaquen En Roc drapaire i Rovelló–, l'escriptor, de 96 anys, ha deixat clar que encara li queda corda per estona. "En saber que m'havien atorgat la medalla, algunes persones em van aconsellar que descansés, que sortís al balcó i em posés a mirar com canvien de forma els núvols. Però no", ha explicat Vallverdú. En referència tant a ell com a Anna Maria Cabré, l'escriptor ha assenyalat: "Nosaltres no som d’eixe món, del descans. Com els atletes que fan una aturada i reprenen l’alè per tornar a la cursa, nosaltres demà al matí serem a peu d’obra. Perquè som d'un país de laboriositat, que vol dir catalanitat".

Les últimes paraules del seu discurs les ha dedicat a Catalunya: "Soc d’una sòlida pàtria, generosa, en constant dessagnament, testimoni de segles, digna de ser viscuda i estimada –ha dit l'escriptor–.  He viscut anys i anys sobre aquesta meva terra, que pregona el nervi i les heroïcitats". Vallverdú també ha recordat "el sofriment i exili" dels seus fills, "els sacrificis muts de tantes mares", "el tossut renaixement que és fonament de la nostra esperança" i "la flor minúscula i tenaç a la qual s’aferrava la digníssima veu de Màrius Torres". 

Cabré: "Almenys la donen a una dona"

La geògrafa i demògrafa Anna Maria Cabré, que és catedràtica emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona i directora honorària del Centre d'Estudis Demogràfics, ha dedicat la Medalla d'Or a tota la gent que l'envolta, des dels amics i familiars fins als col·legues de professió. "L’astorament encara em dura. Primer vaig pensar: «Almenys la donen a una dona ». Però no entenia per què me la donaven a mi", ha afirmat Cabré.

Al seu discurs, la catedràtica ha tingut un record per a Jaume Solé, veí de Puigverd de Lleida que forma part dels 25 homes de Catalunya que tenen més de 105 anys. Cabré també ha parlat de la importància del català, i ho ha exemplificat amb algunes de les seves vivències d'infantesa, quan la llengua no tenia la força que té ara. "Si mirem què hem fet, queda endavant molt camí per córrer, i el correrem", ha dit.