La creació guanya un nou refugi a Gràcia

La companyia Sixto Paz obre un local que fusiona l'escena més arriscada amb la gastronomia

La façana de la sala La Muriel, a Gràcia / CRISTINA CALDERER

Va passar per casualitat. En ple confinament, quan totes les companyies de teatre nedaven contra l’allau d’actuacions cancel·lades i sales tancades, a Sixto Paz li va ploure una oportunitat inesperada. La companyia teatral liderada pel director i actor Pau Roca feia anys que somiava tenir una sala. De sobte, la galeria fotogràfica Mecànic del carrer Verntallat de Gràcia va tancar i els seus responsables van proposar a Sixto Paz de quedar-se amb el local. L’horitzó apocalíptic que insinuava la primavera pandèmica no va frenar la companyia i, com a bona amant del risc, es va llançar a la piscina. “Feia molt de temps que desitjàvem tenir un espai per experimentar i per trencar la línia entre el públic i la sala”, explica Roca.

Dos mesos després de firmar el contracte, la galeria Mecànic s’ha transformat en La Muriel. El local té un espai gastronòmic capitanejat per l’equip de la marisqueria Lluritu –de la qual Roca n’és soci–, amb alguns dels seus plats estrella, amanides, embotits i entrepans originals. L’oferta gastronòmica trenca amb les cartes convencionals, perquè la companyia trobava a faltar una proposta de restauració “més cuidada als espais culturals”. Però on La Muriel pren personalitat és en la simbiosi de la gastronomia amb la creació cultural. La meitat de la sala és territori dels artistes, que la podran utilitzar per assajar i ensenyar allò que estan gestant. Això sí, sempre que estiguin disposats a fer-ho sota la mirada dels clients del bar, que s’asseuran a tocar d’ells.

Un local per assajar gratis

“Aixecar projectes és difícil, i sempre costa trobar un lloc on assajar. La Muriel és una sala d’assaig gratuïta per a les companyies, amb la condició d’acceptar la mirada externa dels clients i fer una mostra amb públic del que estan preparant abans de marxar”, assenyala Roca. Aquestes residències estan obertes a tothom i ja tenen el projecte que les estrenarà: l’espectacle La casa de Bernarda Alba dirigit per Paula Mariscal. “Aquí no hi haurà coses convencionals. Volem ser un hub de creació amb propostes eclèctiques i arriscades”, subratlla Roca, mentre l'artista Anna Cornudella traça les línies d'una futura il·lustració a la paret del local.

Les obres de Cornudella s’exposen al llarg de tota la sala, perquè La Muriel no serà només un refugi per a la creació escènica. “Al barri no hi havia un espai multidisciplinari així. Aquí assajaran companyies però també farem presentacions de llibres, concerts, stand-up comedy i recitals de poesia”, enumera Roca. La Muriel obre de dimecres a diumenge i ja té lligada bona part de la seva programació. Els dijous acollirà els monòlegs de les humoristes Charlie Pee i Raquel Hervás, els divendres i dissabtes a la nit seran dies per a propostes d’arts escèniques i música, i els dissabtes hi haurà dansa a l’hora del vermut.

La poeta Núria Martínez-Vernis coordinarà els recitals de poesia de diumenge al vespre –que esperen atreure tots aquells que van quedar orfes amb el tancament de l’Horiginal–, als migdies hi haurà un discjòquei i a la tarda Sixto Paz vol muntar un quinto-espectacle. A més, els dimecres es gravarà en directe un podcast en format tertúlia que “exposarà els draps bruts de la cultura”, avança Roca.

La Muriel també tindrà un espai de coworking que espera acollir una quinzena de persones i les oficines de Sixto Paz. Al novembre, la companyia representarà al local Les coses excepcionals i, mentrestant, es prepara per estrenar Classe, una comèdia dirigida per Pau Carrió, a La Villarroel. El coronavirus ha estat un pal considerable a les rodes per posar en marxa el local, però Roca està satisfet perquè “no ha impossibilitat res”. L’únic que li sap greu és no haver pogut fer una inauguració multitudinària, tot i que ho entoma com un mal menor. “Hem arrencat espantats, però ara estem veient que funciona”, diu mentre observa al seu voltant les taules plenes de gent que, un divendres al matí, tecleja a l’ordinador, xerra amb algú o simplement pren un cafè.