L'Alternativa, l'ONG dels festivals

BarcelonaEl 1994 Catalunya no tenia un parell de festivals de cinema de mitjana al mes -quinze al novembre-. De fet, n'hi havia un grapat i prou. La versió original estava limitada als Casablanca, els Verdi i la Filmoteca. I per veure aquella pel·lícula hongaresa que elogiaven les cròniques de Canes calia creuar els dits perquè els distribuïdors més arriscats la compressin o viatjar als festivals de Valladolid o Sant Sebastià -París també era una opció, si dominaves el francès-. Amazon acabava de néixer i només venia llibres. Ni tan sols existia el DVD, amb els seus subtítols en 15 idiomes. El 1994 el cinema invisible no era una etiqueta, sinó una realitat. Però en aquest context va aparèixer un festival entossudit a celebrar-lo, a fer-lo visible i compartir-lo amb els barcelonins. Havia nascut L'Alternativa.

El Festival de Cinema Independent de Barcelona arrenca avui la vintena edició, fidel a la màxima de la primera. "Volem posar el focus en aquells autors i pel·lícules que normalment són invisibles al públic", assegura Cristina Riera, de l'equip de direcció. I així serà: fins al 24 de novembre, desfilaran per les pantalles del CCCB, la Filmoteca i l'Institut Francès tot de propostes inèdites a Catalunya: Museum hours , de Jem Cohen -un referent d'aquell cinema indie marginal que no produiria mai Harvey Weinstein-, s'endinsa en els passadissos del Museu d'Història de l'Art de Viena a través de les meditacions d'un vigilant del centre; Leviathan , de Lucien Castaing-Taylor i Véréna Paravel, segueix les evolucions de la vida en un vaixell pesquer amb una mirada immersiva i primitiva, i It's such a beautiful day , una oportunitat ideal per descobrir la poètica del genial animador independent Don Hertzfeldt i els seus dibuixos d'aparença naïf i crueltat demolidora.

Són els tres films més destacats d'una secció oficial que es perfila més atractiva que mai i amb un alt percentatge d' opera prima , però tan sols la punta de l'iceberg d'una programació que suma 156 títols -la xifra inclou els curts- de 41 països diferents i seccions tan sucoses com la retrospectiva 20 anys de L'Alternativa , amb títols que van fer història al festival com el clàssic maleït del cinema català Vida de família , de Josep Lluís Font; l'assaig sobre els moviments revolucionaris de Chris Marker Le fond de l'air est rouge , i El meu enemic íntim ,el documental sobre la relació d'amor i odi entre Klaus Kinski i Werner Herzog.

Aniversari agredolç

La vintena edició del festival arriba en un moment especialment agredolç en la història de L'Alternativa. Després de les retallades dels anys anteriors, l'equip directiu ha vist com el pressupost tornava a escurçar-se un 30% a causa de la disminució dels ajuts públics. El 2010 el festival va obtenir 360.000 euros. El 2013 haurà de tirar endavant amb només 157.000. "Ara mateix el festival és insostenible -confessava Riera en la presentació del festival-. Aquesta edició l'hem fet possible gràcies a l'empenta i el compromís de l'equip. Però és la primera vegada que fem el festival sense saber si l'any vinent el podrem repetir".

La tenacitat i els sacrificis de l'equip han aconseguit que les retallades no desllueixin la 20a edició. De fet, L'Alternativa recupera una de les tres jornades perdudes l'any passat i augmenta el nombre de títols. I activitats paral·leles com les jornades professionals, els debats, el seminari d'escoles i el taller per als més petits també continuen. "L'Alternativa ja no és només un espai de projecció, sinó un lloc de trobada per als professionals i un espai d'enriquiment i formació de nous públics", assumeix Riera.

Els canvis en les possibilitats d'accés del públic al cinema d'autor en els últims 20 anys han fet evolucionar el festival. "Els primers anys programàvem coses que ara no ens plantejaríem, com un film de Julio Medem", recorda Riera. "El nostre públic és cada vegada més exigent i ens demana coses d'accés més difícil. Som l'ONG dels festivals, però un festival que es fa amb ajuts públics ha de ser útil i respondre a les necessitats del moment", diu. És per això que les divisions entre documentals i ficció han desaparegut i fa uns anys va néixer una secció, Panorama, que aglutina propostes dels marges de la indústria del cinema espanyol. Cinema marginal, sí, però, almenys a L'Alternativa, no invisible.