L'apocalipsi segons David Monteagudo arriba al cinema

BARCELONA.En aquest any de febre apocalíptica i profecies maies, el cinema espanyol ha acabat contagiant-se de la dèria per acabar amb el món que es va instal·lar a la cartellera l'any passat amb visions del final de la vida al planeta tan allunyades dels esquemes habituals del cinema de catàstrofes com Melancolia de Lars von Trier, Contagi de Steven Soderbergh i El cavall de Torí de Béla Tarr.

Mentre els germans Pastor acaben d'enllestir la postproducció de The last days -l'apocalipsi d'escenari barceloní provocat per una epidèmia d'agorafòbia-, avui s'estrena una nova permutació del gènere: Fin és un thriller sobrenatural en què la fi del món succeeix de manera paral·lela a la fractura afectiva d'un grup d'amics que ja enfilen la trentena. L'apocalipsi és aquí un gran fora de camp, un misteri que s'alimenta de preguntes sense respostes i que no preveu la solució explicativa com una necessitat narrativa. L'ombra de Perdidos a la ficció fantàstica contemporània és allargada.

L'origen de Fin és la novel·la homònima del 2009 amb què es va donar a conèixer David Monteagudo, un bestseller inesperat tractant-se d'un autor debutant: 11 edicions i 50.000 exemplars venuts en castellà i 9.500 en català. El fenomen catapulta la carrera literària de Monteagudo -d'ençà de llavors ha publicat tres llibres més, l'últim dels quals és El edificio - i prepara el terreny per a una versió cinematogràfica. De fer-la realitat se n'ocupen Fernando Bovaira ( Los otros, Àgora) i Enrique López-Lavigne (28 setmanes després, Lo imposible ), els productors que han impulsat el cinema comercial espanyol cap al gènere amb la complicitat de les televisions privades.

El resultat té el regust metàl·lic d'un producte dissenyat al laboratori: els guionistes dels últims grans èxits de taquilla espanyols, Jorge Guerricaecheverría ( Celda 211 ) i Sergio G. Sánchez (Lo imposible ), un director bregat en el món televisiu com Jorge Torregrossa (El comisario, Gran Hotel ) i un repartiment de cares populars com les de Clara Lago ( Tengo ganas de ti ), el top model Andrés Velencoso i la sempre convincent Maribel Verdú.

Fin arrenca com el retrat d'una generació que ha enterrat les frustracions sota una lleugera capa de convencionalisme, però de seguida posa rumb cap al thriller fantàstic que pretén reescriure les regles del gènere com si no existissin. El vessant dramàtic s'estavella contra la buidor d'uns personatges sense ànima i profunditat impostada; i el misteri només s'aguanta a cop d'efectismes i subratllats de manual.

I, malgrat tot, l'atmosfera enrarida -a mig camí entre un film d'Antonioni i un de Shymalan- i escenes potents com l'estampida dels cèrvols demostren, com pretén el film de Torregrosa, que un altre cinema fantàstic espanyol és possible.