Cultura 09/01/2019

Lolita reclama la llibertat d’estimar al Romea amb ‘Fedra’

Després d'estrenar-se en l'última edició del festival de teatre clàssic de Mèrida, ara fa parada a Barcelona fins al dia 20

2 min
Lolita i Críspulo Cabezas a Fedra.

Barcelona“Arriba una edat en què les dones ens convertim en vampires: ens agrada la sang fresca, perquè ens fa sentir més fresques”, bromejava ahir Lolita al Teatre Romea per explicar el tràngol de la reina que s’enamora del seu fillastre a Fedra. Citant la seva mare, Lola Flores, Lolita va dir que l’edat no és biològica sinó que es porta al cap i al cor. Fedra es va estrenar en l’última edició del festival de teatre clàssic de Mèrida i fa parada a Barcelona fins al dia 20 després de passar per Madrid i un seguit de cuitats espanyoles més.

Lolita es fica ràpidament els periodistes a la butxaca, però, com ja va fer a La plaza del Diamante, juga la carta de la contenció, perquè l’objectiu del dramaturg Paco Bezerra, Premio Nacional de literatura dramàtica, i del director Luis Luque és subratllar l’actualitat de l’obra. Fedra es va estrenar ahir al Romea, i Lolita va voler dedicar la funció a l’actor i dramaturg Manuel Veiga, que va morir dilluns als 55 anys. A més de la professió, els unia el fet que Veiga va dedicar l’espectacle Siempre a la verita tuya a Lola Flores.

A Fedra, Lolita està acompanyada de dos noms consagrats i dos més joves. Críspulo Cabezas és Hipòlit, el fill del rei Teseu, i el destí dels sentiments de la reina. Si pogués, Hipòlit renunciaria a ser l’hereu de la corona i marxaria a viure al bosc. Juan Fernández encarna Teseu, un rei que passa més temps fent de corsari que al palau amb la família. El fill de Fedra i Teseu, interpretat per Eneko Sagardoy (el gegant d’Altzo a la pel·lícula Handia ), és un home ressentit que es mou entre bastidors per aconseguir el que creu que li correspon. Entre tants homes, Fedra troba suport en la seva dida, Enone, interpretada per Tina Sainz.

Al llarg de l’obra, Fedra fa un viatge psicològic i emocional intens: comença com una dona deprimida que es nega a estimar i acaba desfent-se de la malaltia i declarant-se. “L’amor no hauria d’estar prohibit, sigui de la mena que sigui”, subratlla l’actriu. En la línia de contemporaneïtat de l’obra, Lolita no va buscar referents externs per interpretar el desamor, sinó les vegades que a ella mateixa no la van correspondre. Des del començament del projecte, Luis Luque va voler “defensar” el personatge. “He volgut alliberar-la de les urpes de la culpa i donar-li poder perquè estimi a qui vulgui, en el moment que vulgui”, diu el director. I pel que fa a l’adaptació, els déus no hi estan convidats. “Als personatges no els fa mal una mà divina, sinó les seves pròpies decisions”, explica Luque.

Fedra és una versió d’Hipòlit, d’Eurípides, i és fruit dels equips amb creadors nous i consolidats que li agrada muntar a Jesús Cimarro, director del festival de Mèrida i de la productora Pentación. A Luque, un dels noms del moment del teatre espanyol i director de capçalera de Bezerra, el va agafar per sorpresa la proposta de Lolita, però tot va anar rodat. “Trobar-me amb Lolita va ser molt fort. Em vaig trobar amb una grandíssima dona. Més que amb bons intèrprets, m’agrada treballar amb bones persones, perquè quan algú té un gran cor el pot mostrar a l’escenari”, diu Luque.

stats