Lucy, l’heroïna total, inaugura el Festival de Locarno

Luc Besson dirigeix Scarlett Johansson en un film d’acció concís i altament entretingut

UN CERVELL A PLE RENDIMENT Una nova droga fa augmentar la capacitat cerebral de Scarlett Johansson a Lucy.
Jordi Picatoste
07/08/2014
4 min

LocarnoL’última producció de Luc Besson, el director europeu més americà, va inaugurar ahir a la nit la 67a edició del Festival Internacional de Cinema de Locarno. Es tracta de Lucy, una cinta d’acció francesa protagonitzada per Scarlett Johansson i Morgan Freeman que va estrenar-se fa dues setmanes als Estats Units i va aconseguir situar-se en el primer lloc de la taquilla amb 32,8 milions d’euros. La glòria només li va durar set dies, ja que al cap d’una setmana s’estrenava Guardianes de la galaxia, que li va arrabassar el cim. Però què fa una noia com la Lucy en un lloc com Locarno, bressol estiuenc del cinema d’autor?

Primer, identifiquem-la. La Lucy és una més en el llistat d’heroïnes d’acció del cinema de Besson, que des de Nikita fins a la Michelle Pfeiffer de Malavita passant per Joana d’Arc s’ha entestat a demostrar que les dones poden ser tan ferotges com els homes. Entre les precedents i la protagonista que ens ocupa hi ha una petita diferència: la Lucy és l’heroïna total. Encarnada per una magnífica Scarlett Johansson, la Lucy és, a priori, una noia innocent que ha conegut l’home equivocat en el moment mes inoportú. Gairebé sense saber com, és segrestada per uns coreans amb molta mala lluna, que la fan servir de mula per passar una nova droga potentíssima. La noia és tan desgraciada que la bossa se li rebenta a l’interior, cosa que li provoca certes transformacions al cervell. Així, si un humà normal només utilitza el 10 per cent del cervell, l’extraordinària Lucy anirà utilitzant progressivament un percentatge més elevat fins a arribar on les coordenades quàntiques l’hi permetin.

Superant Kubrick

Aquesta història serveix a Besson per fer un homenatge a la ciència-ficció i al gènere fantàstic en la seva totalitat. El director francès ha concentrat en un sol personatge les característiques principals de desenes de figures cabdals del gènere i més enllà. No cal esmentar-les; amb Lucy és millor deixar-se sorprendre. Cada vegada que la protagonista eixampli les seves capacitats cerebrals, el seu radi d’acció no tindrà límits. Amb aquesta joguina brillant que Besson ha confeccionat es permet fins i tot superar jocosament Kubrick. Si fins ara l’el·lipsi més gran de la història del cinema era el famós encadenat de 2001: una odissea de l’espai, podem afirmar que Besson ha superat en tretze anys la fita del director d’ Eyes wide shut. I és partint de la base que el primer ésser humà va ser batejat amb el nom de Lucy, el film no només parla de l’anècdota de la protagonista sinó de la humanitat i del que fem amb el nostre cervell.

És remarcable, a més, que, a diferència de tantíssims films que identifiquen l’espectacularitat amb una durada desmesurada dels seus metratges, aquesta proposta ambiciosa, altament entretinguda, no arribi als 90 minuts. Potser és una referència a les cintes clàssiques de sèrie B dels anys 50. Un encert més d’una cinta en la qual, per cert, Morgan Freeman, en el paper d’un científic especialitzat en el cervell, posa l’emoció. Sí, és cert, Freeman fa sempre el mateix paper, però la seva veu és totpoderosa. Com la Lucy.

El successor de Serra

Lucy no és el tipus de film que defineix un festival com el de Locarno, per bé que fa tres anys que el certamen suís s’inaugura amb una cinta d’acció - The sweeney i Two guns van precedir el film de Besson-. Molt més paradigmàtic és el nom del passat vencedor del màxim guardó, el Lleopard d’Or: el banyolí Albert Serra, amb Història de la meva mort. Locarno és el festival europeu de categoria A que, sense l’ambivalència de Canes o Venècia, aposta amb més determinació per propostes i directors allunyats dels camins convencionals. En aquest sentit, en la competició d’enguany destaquen dos cineastes: el portuguès Pedro Costa ( Cavalo Dinheiro ) i el filipí Lav Díaz, que portarà al festival un film de gairebé sis hores. Díaz, per cert, va ser el president del jurat que va premiar Serra l’any passat.

Però com tot festival, Locarno també busca un públic més popular. I el troba a la secció Piazza Grande, que rep el nom de la plaça que cada nit acull aquestes projeccions en pantalla gran per a 8000 persones. A banda de Lucy, el títol més esperat és The hundred-foot journey, comèdia culinària de Lasse Hällstrom (director de Les normes de la casa de la sidra i Chocolat ) protagonitzada per Helen Mirren.

Desfilada de figures històriques

Pel que fa a la presència de cinema català, només un film, Antígona despierta de Guadalupe Pérez García, que es veurà a la secció paral·lela Signs of Life, creada aquest mateix any i dedicada específicament a les propostes que experimenten amb noves formes narratives i nous llenguatges. D’altra banda, Locarno potencia l’apartat d’homenatges i premis a personalitats importants de la història del cinema. I més ara que el director del certamen és Carlo Chatrian, que havia sigut el comissari de diverses retrospectives dedicades a cineastes com Vincente Minnelli i Otto Preminger. Així doncs, enguany passaran per la ciutat helvètica, entre d’altres, Mia Farrow, l’actor alemany Armin Mueller-Stahl -conegut pels seus papers a Shine, La capsa de música o Promeses de l’es t-, Dario Argento o el cineasta Roman Polanski. A més de Víctor Erice, cineasta prestigiós, tot i que només ha fet tres llargmetratges, i que veu com, per primera vegada, un certamen estranger de categoria A homenatja tota la seva obra.

stats