Man Ray, Colita i Maya Mercer, caps de cartell del festival de fotografia Incadaqués
La nova edició del festival inclou 28 exposicions d'artistes com Txema Yeste i Eduardo Soteras
BarcelonaEl fotògraf Man Ray va descobrir Cadaqués l'any 1933 arran d'una invitació li va fer Marcel Duchamp, que hi estava fent una estada amb una amiga, l'enquadernadora Mary Reynolds. A més, va ser aleshores que Duchamp li va proposar a Man Ray, que ja era una figura destacada entre els surrealistes, que fotografiés diverses cases modernistes per il·lustrar l'article de Salvador Dalí De la beauté terrifiante et comestible de l’architecture modern’style a la revista Minotaure. Man Ray va mantenir la relació amb Cadaqués i hi va estiuejar durant una dècada entre els anys 1958 i 1968. I ara és un dels protagonistes de la nova edició del festival de fotografia Incadaqués, en cartell fins al dia 26 d'octubre. Concretament, la seva exposició es pot veure als jardins de la casa-museu de Salvador Dalí a Portlligat, amb qui va tornar a col·laborar més endavant en treballs com l'escultura de guix pintada Retrat de Joella.
La programació d'lncadaqués d'enguany inclou 28 exposicions de 40 artistes de 20 països, en museus, galeries i altres espais de la localitat. Entre elles destaquen les de Txema Yeste, considerat com un "mestre de la llum", que mostra al Casino prop de 40 treballs inèdits a l'Estat; Colita. Retrats divins, al Museu de Cadaqués, i Maya Mercer, de l'artista francoamericana, a la galeria Cadaqués. Mercer és coneguda per com combina ficció i documental amb una estètica cinematogràfica, i a la sèrie que es pot veure al festival, titulada Cult, reconstrueix les vides marcades per la marginació i l’ombra de la crisi dels opioides d'un reguitzell d'adolescents. Així mateix, la fotògrafa australiana Lisa Sorgini presenta In-passing, una sèrie fruit de la col·lisió de dos esdeveniments que la van marcar: el naixement del seu primer fill i la pèrdua de la seva mare.
A més de l'exposició de Colita, n'hi ha dues més de caràcter documental: Were afghan women to unveil their tales, de la fotògrafa italiana Valentina Sinis, que retrata "subtils gestos de resistència" de les dones agfaneses, com treballar, passejar i organitzar-se entre elles (a l'església de Santa Maria). I Gaza mode d’emploi, un projecte d'"arqueologia preventiva" del fotògraf Eduardo Soteras Jalil sobre els detalls de la vida quotidiana a Gaza, lluny de les imatges dels mitjans (al Teatre Art i Joia).
Les avantguardes històriques al segle XXI
Dos noms més destacats de la programació són la ucraïnesa Hanna Lautreamont (1991), amb els seus treballs que beuen de l'estètica surrealista (a l'Espai Cristina), i la fotògrafa i pintora Ayline Olukman, que presenta unes obres on conviuen les còpies fotogràfiques i les intervencions pictòriques (a la galeria Polonio).
Així mateix, el festival inclou tres exposicions sorgides de les seves residències de creació a la localitat: All the places and the places between, de l’artista belga Antoine de Winter (a la galeria Patrick J. Domken), i les de Cloé Harent (a la galeria Santa Rita) i Julien Mignot (a l'atri de l'església de Santa Maria).
D'altra banda, un dels trets distintius del festival és que organitza exposicions subaquàtiques a la badia de la localitat, amb l'objectiu de crear una experiència on conflueixen l'art i la natura de l'entorn marí. Els tres artistes seleccionats són Txema Yeste, la xinesa Jinyong Lian i J.A. Young, guanyadora de l’Open Doors Photo Prize 2025.