Memòria històrica
Cultura  /  Memòria Històrica 21/10/2022

Les dues guerres de les brigadistes

Les més de 1.300 dones que van lluitar amb les Brigades Internacionals reben un homenatge

5 min
Dones Brigadistes

Barcelona“M’he sentit frustrada moltes vegades perquè no era un home... A algunes noies potser no els importa que no se’ls permeti anar a l’exèrcit. Tothom em deia que no havia de fer això o que no havia de fer allò perquè les noies no fan aquestes coses. Em van dir moltes vegades que les noies eren inferiors als homes i que per aquest motiu els homes poden fer coses que les dones no podem fer. I jo no ho podia suportar”, explicava Evelyn Hutchins (Washington, 1910-1982) en una entrevista. Hutchins va ser ballarina de burlesque a Nova York fins que la Gran Depressió li va posar les coses molt difícils. Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, va decidir ingressar a l'American Medical Bureau i marxar a Espanya a lluitar contra el feixisme.

Hi va arribar el 6 d’abril del 1937, i és una de les 1.345 dones que van venir a combatre a la Guerra Civil, segons el Sistema d'Informació Digital sobre les Brigades Internacionals (SIDBRINT) de la Universitat de Barcelona (UB) , que recull i documenta les vides dels brigadistes. A totes elles, l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya i l’Associació d’Ex-presos Polítics les homenatgen aquest dissabte a les 11 h a la Rambla del Carmel, en un acte que commemora els 84 anys del comiat que se'ls va fer l'octubre del 1938. És el 25è any que es recorda a tots aquests homes i dones que van venir per defensar la Segona República.

SIDBRINT ja té documentats 38.000 brigadistes vinguts de 54 països . "Quan van començar no arribàvem a 10.000 i ara ja en tenim 38.000, una xifra que desmenteix la xifra de 35.000 que surt a molta bibliografia", assegura Lourdes Prades, cap de la Biblioteca del Pavelló de la República i responsable del SIDBRINT. La base de dades de la UB continua creixent.

Evelyn Hutchins, la conductora d'ambulàncies a qui no deixaven disparar

Hutchins va ser una de les vuitanta dones que van formar part de la Brigada Abraham Lincoln. Al principi van considerar que no era vàlida pel fet de ser dona, però aviat va ser imprescindible. Va ser conductora d'ambulàncies (i de camions pesants) del Servei Mèdic Republicà i sempre va estar a primera línia de combat. Conduïa sovint de nit, a les fosques, intentant evitar els forats que deixaven les bombes. Era ben capaç de canviar una roda punxada i reparar un motor. L'indignava que els companys pensessin que era útil per conduir camions però que no hauria d'agafar una arma. Aquesta brigadista va tornar als Estats Units l'1 de desembre del 1938 i va viatjar a Espanya, de nou, després de la mort de Franco, el 1977, amb set brigadistes més. A l'hotel, va rebre un ram de flors i la nota d'una desconeguda que li agraïa profundament la seva visita.

Marion Merriman i la violència masclista

Marion Merriman va ser una altra dona de la Brigada Lincoln. Nascuda a Santa Barbara (Califòrnia) el 1910 i llicenciada a Berkeley, va arribar a ser primera comandant. Va fer tasques administratives fins que el seu marit, el comandant Robert Hale Merriman, la va convèncer perquè a finals del 1937 tornés als Estats Units, on es va dedicar a recaptar diners per a la causa republicana. Aquesta brigadista va explicar que, mentre era a Espanya, un oficial republicà la va violar. En aquell moment no ho va voler denunciar: "Segons ella mateixa va explicar, no volia crear conflictes interns i desestabilitzar la moral dels combatents republicans", detalla Prades.

Marion Merriman.

Virginia Cowles i el bombardeig de Guernica

Abans d'anar a cobrir la Guerra Civil, Virginia Cowles (Vermont, 1910) era una popular periodista de viatges als Estats Units, però volia demostrar que també podia ser una bona corresponsal de guerra. Quan va arribar al Madrid assetjat tenia 26 anys. Va anar al front i després va voler cobrir l'altre bàndol i va marxar a Biarritz. Va aconseguir que un alt comandament del bàndol feixista admetés que havien bombardejat Guernica. Com explica a Complicarse la vida (Tusquets), aquest comandament li va dir: "I tant que va ser bombardejada. Vam bombardejar-la, sí, vam bombardejar-la i, bé, per què no?" Cowles va cobrir també la Segona Guerra Mundial i va aconseguir una entrevista amb Mussolini. Va morir el 1983 en un accident de cotxe.

La periodista Virginia Cowles.

Dora Lorska, castigada pels nazis i pels soviètics

Dora Lorska va ser una metge polonesa que amb els estalvis es va comprar una ambulància i va viatjar cap a Espanya. Va treballar com a tinent mèdic a l'hospital de les Brigades Internacionals d'Albacete i a Benicàssim. Cap al final de la guerra va estar a Mataró i Vic, i després a França, on va continuar atenent brigadistes ferits a l'Hospital d'Aubonne fins a l'ocupació alemanya. Es va unir als serveis sanitaris de la Resistència francesa, però els nazis la van detenir i la van enviar a Auschwitz. Allà va atendre els internats fins al maig del 1945. "Va formar part dels grups que van lluitar contra els guàrdies nazis les hores prèvies a l'alliberament", diu Prades. Després no va venir la pau, almenys per a ella. Instal·lada a Praga, el 1951 va ser empresonada pel govern stalinista txec. Alliberada el 1953, va marxar a viure a Polònia, on va fer recerca sobre el càncer.

No és l'única dona que va patir la repressió després de combatre contra el feixisme. En el mateix procés que va condemnar Dora Lorska, la metge txeca Vlasta Wesela va ser acusada de dissidència, i es va suïcidar a la presó. L'hongaresa Annamárija Révecz va ser molt activa en qüestions socials i feministes i va treballar com a infermera. Va passar pels camps francesos i per la Resistència. Va sobreviure a Ravensbrück, però el seu marit va morir als camps de concentració. A ella la van acusar de revisionista, a Hongria, i la van acomiadar de la feina. La van rehabilitar el 1954 i va viure a Budapest fins que va morir.

Hi ha molts noms més, com el de la catalana Maria Sans, que va néixer a Arbeca, el 1920. Treballava en una fàbrica tèxtil a Mataró, però quan va esclatar la Guerra Civil va decidir anar a ajudar a l'hospital militar. Tenia 17 anys i allà es va enamorar d'un brigadista suec, Stig Berggreen. Van estar junts fins que l'home va haver de marxar. Anys després, amb la mort de Franco, es van retrobar. Maria dels Àngels Morros va ser una altra infermera que va treballar amb els brigadistes, i va morir el 1938 en un accident de cotxe, just l'any després d'haver-se casat amb un altre brigadista metge.

"La participació de les dones a les Brigades Internacionals no va ser ni tan plàcida ni tan romàntica com la lectura ha reflectit. A més de la duresa del conflicte i de les situacions de perill a les quals s'havien d'enfrontar, van patir en alguns casos les hostilitats dels mateixos companys brigadistes", conclou Prades.

stats