Guerra Civil

Com van morir els soldats republicans del Pla dels Morts?

El propietari dels terrenys els va enterrar just al lloc on van caure mentre l'exèrcit es retirava

4 min
La Montserrat Capdevila amb la fotografia de la seva família, davant la tomba que es va fer damunt la trinxera, al costat del camí

BarcelonaA la serra berguedana de Barbelló (Montmajor) hi ha un camí que puja entre prats i boscos. En una giragonsa sobresurt una tomba feta amb una muntanya de pedres. Al capdamunt hi ha una llosa on es llegeix: "Pla dels Morts. 1938" i un 4 dins un cercle. Al darrere hi ha una llosa vertical amb una creu dibuixada amb pintura negra. A pocs metres, entre els arbustos i separades per poca distància, hi ha tres tombes més. Són més senzilles, les tapen uns branquillons, però totes tenen també una llosa i una creu negra. Assenyalen el lloc on van caure i van ser enterrats quatre soldats republicans el 29 de gener del 1939. Des d'aleshores tres generacions de la família Capdevila, que sempre han viscut molt a prop, a la casa de la Tortra, n'han tingut cura.

"M'agradaria molt saber qui són i conèixer les seves famílies", explica Montserrat Capdevila (1950), la neta de Martí Capdevila (1897-1975), l'home propietari dels terrenys que aquell gener del 1939 va enterrar els quatre homes. Pot ser que els acabi coneixent, perquè el departament de Memòria ha exhumat les tombes i n'està analitzant les restes. Així, podran tenir el màxim nombre de detalls sobre com van morir i compararan les dades genètiques amb les dels 7.595 inscrits al cens de persones desaparegudes.

Montserrat Capdevila en una de les tombes

De moment, el que sí que se sap és que els van disparar al cap. "El meu avi els va enterrar amb l'ajuda del meu pare, que aleshores tenia 14 anys", explica la Montserrat. "Va ser el veí de la casa de Barbelló el que va avisar l'avi que havia sentit els trets. Quan l'avi va veure els morts va anar a l'Ajuntament de Montmajor, però li van dir que en temps de guerra no s'hi podia fer res, així que els va enterrar ell", afegeix. Tots quatre estan enterrats amb molta cura. De panxa enlaire i, un d'ells, amb les precàries espardenyes fetes amb sola de neumàtic reutilitzat al costat. La família Capdevila, que al llarg de moltes generacions s'ha dedicat al cultiu de cereals, ha anat repintant les creus i ha anat arreglant les tombes. "La mare, quan pujava aquí, sempre resava un parenostre", diu la Montserrat.

Des d'aquell gener del 1939, tothom a Montmajor anomena aquest lloc el Pla dels Morts. Tothom sap que hi ha quatre soldats enterrats, però la memòria oral havia creat una història que l'arqueologia ha desmentit en part. No els havien enterrat despullats, com es deia. La Montserrat desconeix per què el seu pare va posar l'any 1938 si havien mort el 1939. Potser ho va fer expressament per evitar algun tipus de represàlia.

Al terreny on hi ha les tombes s'han localitzat beines de bales republicanes d'un fusell de repetició màuser que es van fabricar a Palau-sacosta (Gironès). En una de les tombes, la que hi ha al costat del camí, hi havia encara una bala. Aquesta tomba es va fer just al damunt de la trinxera on els soldats devien haver establert una línia de defensa mentre l'exèrcit republicà es retirava. Després de més de vuitanta anys, alguns dels objectes que duien a sobre els soldats encara hi eren: una tassa que els combatents duien penjada al cinturó, culleres, botons de la casaca i del pantaló i una sivella.

Una de les espardenyes que es van enterrar en una de les tombes
Una de les beines de bala
La tassa

És difícil saber, tantes dècades després, què va passar aquell dia. A finals de gener del 1939, els republicans ja donaven per perduda la guerra i anaven retirant-se cap als passos fronterers. Una de les rutes passava pel Berguedà i, després, els soldats avançaven pel Ripollès fins a arribar a la frontera. El 26 de gener, els franquistes van entrar a Solsona i el 2 de febrer van ocupar Berga. "Al Berguedà tenim vint-i-dues fosses i quinze, que són fora de cementiri, són de grups de tres o quatre soldats, que van morir emboscats o en combat durant la retirada", assegura Juli Cuéllar, tècnic de la direcció general de Memòria Democràtica. "Una de les possibilitats és que els soldats del Pla dels Morts fossin executats. De moment només sabem que eren de l'11è cos de l'exèrcit republicà", afegeix Cuéllar.

Les circumstàncies de la mort

Quan les tropes franquistes anaven ocupant territori, els primers que arribaven eren els de la infanteria marroquina. No acostumaven a fer presoners. No sabem si els soldats enterrats a Montmajor ja duien tres anys de guerra i estaven exhausts i morts de fam i de set, o bé si s'havien incorporat a l'exèrcit feia poc. Per la precarietat de la indumentària, no anaven gaire ben equipats. Potser van fer el gest de lliurar-se perquè tenien l'esperança de poder tornar a casa. Però no hi havia a prop cap infraestructura per tancar-los i eren una càrrega en un moment en què la guerra encara no s'havia acabat.

Potser van combatre fins al darrer moment i alguns dels seus companys van aconseguir fugir. Amb l'anàlisi de les restes obtindrem algunes respostes, però unes altres, després de tant de temps, quedaran sempre amb un interrogant. La memòria oral del poble també diu que al mateix camí, força més avall, hi havia enterrat un noi de Maó (Menorca) a qui la família va venir a buscar poc després de la guerra. Als quatre soldats del Pla dels Morts potser algú també els podrà anar a buscar, perquè en Martí Capdevila va tenir la cura d'enterrar-los i senyalitzar-ne el lloc. Els mesos vinents, el departament de Memòria exhumarà més fosses del Berguedà que poden ajudar a explicar com va ser la retirada de l'exèrcit republicà.

Una de les quatre tombes
stats