El Suprem dona la raó a Manuela Carmena: els noms franquistes han de desaparèixer dels carrers
El tribunal considera que la placa del colpista Carlos Asensio Cabanillas ha de retirar-se de Madrid
BarcelonaEl Tribunal Suprem ha donat la raó a l'Ajuntament de Madrid de Manuela Carmena que el 2017 va decidir retirar una placa amb el nom del militar franquista Carlos Asensio Cabanillas. És la primera vegada que el Suprem es pronuncia sobre una placa dels carrers de Madrid, després de l'aprovació de la Llei de Memòria Democràtica, i la sentència obre la porta a la resolució d'altres polèmiques suscitades per carrers amb noms de feixistes. Segons el Suprem, posar el nom d'una persona que va participar activament i de manera rellevant en la rebel·lió militar de 1936 i que posteriorment va ocupar càrrecs de màxima importància en el règim franquista és "un acte d'exaltació contrari a la Llei de Memòria Democràtica".
Asensio Cabanillas va combatre a la guerra del Marroc, on es van formar molts dels militars colpistes, i va conspirar per acabar amb el règim de la Segona República el 1936. Va participar en l'ocupació de Sevilla i la conquesta de Badajoz, on es va produir una gran massacre –es calcula que més de 4.000 persones van ser assassinades–, Toledo i Talavera de la Reina. Va continuar lluitant al front de Madrid, i va prendre part en l'ocupació de la Ciudad Universitaria, Terol i València. Va anar ascendint i va continuar enfrontant-se als republicans a Jarama, Brunete, l'Aragó i Catalunya. Després de la Guerra Civil, va ocupar el càrrec d'alt comissariat d'Espanya al Marroc i va ser ministre de l'Exèrcit (1942-1945), cap de l'estat major franquista, capità general de Balears, cap de la Casa Militar de Franco i procurador a les Corts, entre molts altres càrrecs.
El Suprem assegura que, per retirar una placa amb el nom d'un miliar franquista, no és estrictament necessari relacionar-lo amb els tres esdeveniments de la guerra: el cop d'estat, la Guerra Civil i la dictadura. "Seria absurd mantenir que les administracions públiques podem permetre actes i expressions d'exaltació aïllats de la rebel·lió militar de 1936, de la Guerra Civil o de la repressió de la Dictadura i que únicament es poden prohibir els que enalteixin i elogiïn els tres a la vegada", assegura la sentència.
La decisió de l'Ajuntament de Madrid de retirar la placa dedicada al militar i alt càrrec franquista va ser impugnada pel Grup Empresarial Astilbe SL, que està domiciliat en aquest carrer. El jutjat contenciós administratiu 24 de Madrid va estimar el recurs i va anul·lar la decisió municipal, perquè va considerar que no hi havia proves que Cabanillas fos rellevant en el règim dictatorial o en el cop d'estat.
Crims contra la humanitat
L'agost de l'any passat el general Millán Astray, que el govern de Carmena també havia fet desaparèixer de l'espai públic, va tornar a tenir un carrer a Madrid. Els operaris van col·locar la seva placa i van treure la que havia posat el govern de Carmena i que retia homenatge a Justa Freire, una innovadora pedagoga de la Segona República que va desaparèixer a Madrid el 15 de juliol del 1965. El consistori, aleshores ja amb l'actual alcalde José Luis Martínez-Almeida al capdavant, aplicava així la sentència del maig del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) que va donar la raó a la Plataforma Patriótica Millán Astray i va considerar que el consistori madrileny havia aplicat erròniament l'anterior llei de memòria històrica.
Cabanillas va ser un dels 35 alts càrrecs del franquisme imputats per l'Audiència Nacional en el sumari que va instruir Baltasar Garzón el 2008 pels delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat comesos durant la Guerra Civil i els primers anys del franquisme però mai va comparèixer, perquè va morir el 1970. Garzón és l'únic jutge espanyol que ha intentat jutjar les atrocitats comeses després del cop d'estat feixista del 1936. Per haver-ho fet va haver de seure al banc dels acusats del Tribunal Suprem.
