Tortures a Via Laietana: per primera vegada a la història seran investigades per la Fiscalia

BarcelonaSi els jutges són un mur insalvable per investigar els crims del franquisme i es neguen a escoltar les víctimes, ho farà la Fiscalia. Per primera vegada, la Fiscalia de Barcelona, juntament amb la Unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia General de l'Estat, ha obert diligències per investigar les tortures de la policia franquista el febrer del 1977. Es tracta de la denúncia que va posar, el novembre de l'any passat, la filòloga Blanca Serra, que amb la seva germana, la historiadora Eva Serra (morta el 2018), va passar quatre vegades per la comissaria de Via Laietana: el febrer del 1977, el juliol del 1980, el desembre del 1981 i el març del 1982. La Blanca va posar una denúncia a la fiscal delegada de Drets Humans i Memòria Democràtica de Barcelona, Sara Gómez Expósito. Fins aquell moment, totes les denúncies s'havien presentat a un jutjat.

De moment, només s'investigaran les tortures que van tenir lloc el febrer del 1977, pocs mesos abans de les primeres eleccions democràtiques i quan Franco ja havia mort. En una nota, la Fiscalia explica que en altres casos ja havia defensat que, en aplicació de la llei de memòria democràtica espanyola, aprovada el 2022, s'havien d'investigar les tortures policials. Tanmateix, tots els jutges han arxivat totes les querelles emparant-se en moltes ocasions en la llei d'amnistia.

La impossibilitat d'accedir a la informació

"És un precedent històric en el reconeixement i la investigació de la tortura dins la dictadura. És la primera vegada a l'estat espanyol que un fiscal de memòria democràtica escoltarà una víctima de tortures del franquisme i la Transició", destaca Brian Ventura, l'advocat d'Irídia que porta el cas de Serra. La llei de memòria espanyola explicita que les víctimes tenen dret a la justícia, que s'ha de garantir a través d'investigacions públiques que aclareixin les violacions de drets humans, però només reconeix com a víctimes les que hi va haver fins a l'entrada en vigor de la Constitució espanyola del 1978. "Això no vol dir que no es pugui preguntar per les altres detencions i investigar qui eren els policies i els superiors jeràrquics que van participar en aquestes tortures –explica Ventura–. Fins ara ha estat impossible accedir als atestats policials i a la documentació judicial; a partir d'ara, amb la investigació de la Fiscalia, podrem anar al jutjat amb una investigació prèvia feta", afegeix l'advocat. Continuarà sent un jutge o una jutgessa qui decideixi si s'obre o no un procediment penal, però al davant tindrà molta informació.

Serra, mentre va estar detinguda, mai no va tenir dret a un advocat. "Els vaig dir que volia un advocat. El policia em va contestar cridant que ell era el meu advocat i em va clavar una plantofada tan forta que em va enviar a l'altra punta de l'habitació", recordava a l'ARA quan van presentar la denúncia. Lamentava que les dones patissin vexacions especials i que les humiliacions i la violència van ser pitjors amb els anys. "Ja no es creien que nosaltres tinguéssim un paper secundari i de manera sistemàtica ens humiliaven. Em van fer despullar i feien comentaris sobre el meu cos. Sempre m'he preguntat com eren aquests torturadors a casa seva, com tractaven la mare o la germana. Jo crec que no les devien tractar gaire bé", va explicar Serra.