Viatge als inicis de la fotografia: es recrea la primera imatge feta a Espanya el 1839

BarcelonaEl 10 de novembre de 1839, a les 12 del migdia, es va convocar a la ciutadania, a través d'un anunci a la premsa, a la plaça de la Constitució (actual pla de Palau). Era un esdeveniment històric: des d'uns terrassa de la casa Xifré es va fer la primera fotografia de l'estat espanyol. Va ser Felip Monlau, un metge progressista i director del periòdic 'El Constitucional', qui va portar la càmera directament des de París. La va comprar per 1946 rals.

Es va demanar a la gent que no sortís als balcons –havien de desaparèixer al sentir el primer tret de fusell, si no ho feien "la prova de la seva indocilitat quedaria marcada per sempre a la imatge"– i es va sortejar entre els assistents la placa de la fotografia. "Es van vendre participacions fins i tot als quioscs", explica el conservador del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica (mNACTEC), Oscar González. L'autor de la fotografia va ser Ramon Albern, deixeble del francès Louis-Mandé Daguerre, que al 1839 havia presentat al món un sistema que fixava la imatge d'una forma més ràpida i més nítida: el daguerreotip. No es va registrar el guanyador del sorteig -el premi se'l va endur la butlleta 56– i, aquella primera fotografia, va desaparèixer. Avui, a la mateixa hora, les 12 del migdia, i amb una càmera de l'any 1850, s'ha tornat a fer la fotografia. També, entre els assistents, s'ha sortejat la imatge.

El paisatge, en 175 anys, ha canviat: hi ha molt més trànsit i un autobús, que s'ha plantat davant l'objectiu i que ha provocat alguna escridassada, quasi ha espatlla tota la fotografia. Tampoc s'ha pogut fer des del mateix lloc, un balcó, perquè ara els arbres pràcticament tapen tota la visibilitat. Però el mètode ha estat pràcticament el mateix que fa quasi 200 anys. Per fer una sola fotografia, els pacients artistes de l'època trigaven entre 3 i 4 hores. Primer, es polien i abrillantaven les plaques. Després s'escalfava la placa amb un assecador, i s'estenia una capa fina de cristalls de iode en una caixa de fusta dins d'un contenidor de vidre. A través d'una obertura de la caixa, es posava la placa en contacte amb els vapors de iode. El recobriment de la plata, en sortir de la caixa, era de color magenta metàl·lic. A partir d'aquest moment la placa ja era fotosensible. Després es carregava la placa al xassís de la càmera i s'exposava a la llum durant 20 minuts. Encara quedava un pas: s'exposava la placa durant dues o tres hores a la llum natural per revelar la imatge. Per amenitzar al públic, fa 175 anys, hi havia una orquestra.

"La càmera que s'ha utilitzat és una del 1850 que vam restaurar", explica González. "En aquesta, el temps d'exposició era de 20 minuts. Ja era un avenç perquè abans els retratats havien d'estar més de 20 minuts sense moure's", detalla. És un misteri qui es va endur com a premi la placa de la primera fotografia de l'estat espanyol. "Alguns historiadors defensen que el gravador Antoni Roca podria haver comprat aquella primera placa i que aquesta va ser l'origen d'un gravat a l'acer que va fer Roca el 1842 i que sí que s'ha conservat", assegura González.

La càmera que va comprar Felip Monlau encara existeix. Precisament a partir de dimecres es podrà veure a l'exposició 'El daguerreotip. L’inici de la fotografia' de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.