'Mont(SS)errat' reviu la visita de Himmler al monestir de Montserrat en clau de monòleg "comitràgic"

BarcelonaLa Sala Atrium estrenarà el divendres 21 de matç l'obra 'Mont(SS)errat o La molt lamentable història del Pare Montiel', inspirada en la visita que el cap de les SS, Henrich Himmler, va fer l'any 1940 al Monestir de Montserrat buscant el Sant Graal. Escrita per Beth Escudé i dirigida per Marc Chornet, l'obra es presenta com un relat "comitràgic" d'aquells fets, amb voluntat expressa de tractar un episodi fosc de la història de Catalunya "des de la lleugeresa", en expressió d'Escudé. 'Mont(SS)errat' és un fals monòleg, és a dir, un recull de personatges que componen la imatge d'aquella visita, interpretats a escena per un sol home, Carles Bigorra, en diàleg amb una sèrie de projeccions audiovisuals.

"Faltava una miqueta de comèdia al voltant d'aquests temes. Encara no estem en el punt en què la societat pugui tractar la Guerra Civil des del punt de vista còmic; s'ha fet en comptades ocasions. És un tema molt tendre i present encara". La reflexió és de Marc Chornet, director de 'Mont(SS)errat o La mort lamentable història del Pare Montiel', i corresponsable juntament amb l'actor protagonista, Carles Bigorra, que Beth Escudé escrigués l'obra.

Van ser ells dos qui van encarregar a la dramaturga un text al voltant de la visita de Henrich Himmler a la muntanya de Montserrat l'any 1940. Un text que, segons ha revelat Escudé, havia de respectar dues premisses més: que fos per a un sol actor i escrit en clau de comèdia. "El conflicte era com parlar d'aquell moment històric de manera còmica, però crec que ens n'hem sortit, i si no és comèdia, sí que està tractat amb lleugeresa", s'ha sincerat l'autora.

L'obra evoca les vivències d'un frare de l'Abadia de Montserrat (el Pare Montiel, inspirat en el l'autèntic Pare Ripoll que va exercir d'amfitrió en la visita del dirigent nazi), que desenvolupa la desconeguda malaltia de l''Empatitis Múltiple'. Això significa que adopta les personalitats que té a la vora més de set minuts. Amb aquest pretext argumental, l'autora va escriure per a Carles Bigorra una dotzena de personatges (Montiel, Himmler, Franco, dos bisbes, un escolanet, la Moreneta, etc.) que el Pare Montiel adopta irremeiablement.

Pel que fa a la posada en escena, combina dues tradicions aparentment allunyades. D'una banda, el fals monòleg que permet la desfilada d'una multiplicitat de personatges encarnats per un sol actor (inspirant-se en la gestualitat i la construcció de la corporalitat de l'escola de Dario Fo, i no tant en el monòleg humorístic contemporani), i de l'altra el suport d'una sèrie de projeccions audiovisuals (fotografies i fragments de vídeo històrics, per exemple) que "ajuden a construir un relat de ficció que parteix d'un intent de rellegir la història nacional recent en clau de fantasia".

Sobre aquesta darrera reflexió dels responsables de l'obra, Chornet ha recordat que la visita de Himmler a Montserrat obeïa a l'obsessió recurrent del nazisme pel Sant Graal, però que al voltant d'aquesta recerca sorgeixen qüestions sobre un desig més immaterial, metafísic. Què és la veritat? Existeix el Sant Graal? Què és la certesa absoluta?

Per això, l'obra no només ironitza sobre el personatge de Himmler sinó que posa el dit a la nafra d'un moment de la història de Catalunya en què societat i església es van trobar "circumstancialment atrapades" per un context autoritari i bel·licós, "bastant contrari al que en teoria va promulgar en el seu dia el Déu dels catòlics aixecant el Sant Graal amb les dues mans". En el rerefons de tot plegat, hi ha la voluntat compartida entre els tres responsables de l'obra d'explicar aquells elements de la història del país que no són precisament un motiu d'orgull, i que rarament tenen visibilitat. "Volem saber quin país hem viscut per descobrir en quin país volem viure", conclou Chornet.