Cultura 09/02/2021

Mor Jean-Claude Carrière, l'escriptor i guionista de Luis Buñuel

L'autor francès va firmar alguns dels títols més importants del cinema i el teatre dels últims 50 anys

3 min
L'autor francès quan va ser a Barcelona, l'estiu del 2015

BarcelonaL'escriptor i guionista francès Jean-Claude Carrière va morir ahir dilluns a l'edat de 89 anys. L'autor francès va conèixer Luis Buñuel quan tenia 32 anys i ja no se'n va separar fins a la mort del cineasta. Al seu llibre Para matar el recuerdo. Memorias españolas (Lumen), Carrière explicava que treballar amb Buñuel era com seguir un camí estret, envoltat de precipicis de banalitats. "Havíem d'evitar caure en tot allò que fos ordinari, però també en la incongruència, en una fira ambulant, en la gratuïtat. Era sobretot un autor moral".

L'escriptor i guionista va nèixer a Colombières-sur-Orb, a l'Erau, el 19 de setembre de 1931, i era un dels màxims representants del surrealisme francès. Va tenir una llarga trajectòria: va firmar el guió de prop de 150 títols. Carrière i Buñuel van treballar junts en sis pel·lícules: Diario de una camarera (1964), Belle de jour (1967), La Vía Láctea (1969), El discreto encanto de la burguesía (1972), El fantasma de la libertad (1973) i Ese oscuro objeto del deseo (1977). Carrière parlava sovint de Buñuel. Deia que amb ell havia après que la imaginació era un lloc sense límits i que la imaginació humana sempre és innocent perquè no pot cometre crims. "Buñuel i jo havíem patit una educació religiosa, amb el pecat d'intenció: pensar a cometre un pecat també és un pecat. Això no val per a un autor. El Luis deia que cada matí un bon guionista ha de matar el seu pare, violar la seva mare i trair la seva pàtria: si no, no és un bon guionista. L'autocensura de la imaginació és el principal perill per a un autor. S'ha de vèncer la resistència interior que tots tenim", explicava en una entrevista a l'ARA .

La firma dels grans títols del cinema

La intimitat de Carrière amb el genial director aragonès va arribar al punt d’escriure les seves famoses memòries, Mi último suspiro. “Ell ja era molt gran i no tenia forces per dirigir pel·lícules. Se’n va anar a Mèxic i ens vam seguir escrivint. S’avorria molt, així que el vaig anar a veure amb el pretext d’escriure junts alguna cosa i li vaig proposar fer la seva biografia. «Qualsevol cambrera pot escriure unes memòries!», va contestar indignat. Però jo vaig escriure un capítol pel meu compte, i quan el va llegir em va dir que semblava que ho hagués escrit ell i va acceptar continuar”, explicava l'autor francès a l'ARA quan va venir a Barcelona el juliol del 2015 per estrenar al Grec Els mots i la cosa .

Graduat en literatura i història, Carrière va debutar com a director de curtmetratges el 1961 amb Rupture i un any després ja guanyava un Oscar per un altre curtmetratge, Heureux anniversaire, amb Pierre Étaix. El 2014 va rebre un Oscar honorífic per la seva trajectòria. Va treballar amb cineastes com Luis García Berlanga o Fernando Trueba -amb qui va escriure El artista y la modelo (2012)-, Jacques Tati, Jean-Luc Godard, Louis Malle, Milos Forman, Costa Gavras o Andrzej Wajda. Carrière va firmar alguns dels grans títols del cinema, com El timbal de llauna (1979), El retorn de Martin Guerre (1982), Valmont (1989) o Cyrano de Bergerac (1990). Els últims anys va escriure el guió de Birth (2004), de Jonathan Glazer, i el de La cinta blanca (2009), en col·laboració amb Michael Haneke.

També va tenir un paper rellevant com a novel·lista i dramaturg, autor d'una dotzena d'obres i encara més adaptacions. Sense anar més lluny, va ser col·laborador del mestre Peter Brook amb qui va escriure el seu mític Mahabharata , una obra totèmica, de 12 hores, un poema èpic per a 25 actors i 5 músics que marcaria el llistó i el segell de les seves pròpies produccions i suposaria una fita per al teatre europeu el 1985. Brook i Carrière van dedicar-hi una dècada de viatges, d’estudi del sànscrit, de filosofia i de la tradició religiosa índia. La col·laboració amb Brook i la recerca espiritual van ser dues constants en la seva vida. La recompensa, qui sap, haver mort sense estar malalt, senzillament, "mentre dormia", segons va dir la seva filla, Kiara Carrière.

stats