Obituari
Cultura 22/11/2022

Mor Pablo Milanés, la gran veu de la música cubana

El creador de 'Yolanda' estava hospitalitzat per un càncer que patia des de feia temps

3 min
Pablo Milanés en una imatge d'arxiu

Barcelona El cantautor i guitarrista cubà Pablo Milanés ha mort a Madrid als 79 anys. Feia pocs dies, la gran veu de la música cubana, fundador, amb Silvio Rodríguez i Noel Nicola, de la Nova Trova Cubana, havia suspès tots els concerts i havia estat hospitalitzat. Fins aleshores, però, va ser infatigable i no va deixar d'actuar ni de compondre. Milanés és autor de cançons que s'han convertit en himnes de moltes generacions com Yolanda, Yo pisaré las calles nuevamente, La vida no vale nada o Yo no te pido.

Milanés ha musicat els versos de Nicolás Guillén i José Martí i va cultivar brillantment el filin (feeling, sentiment), un estil musical nascut a Cuba als anys 40 que defensava un tipus de cançó en què el sentiment definia com s'havia d'interpretar.

Milanés venia sovint a Catalunya. Pràcticament una vegada a l'any. "A Catalunya, més que amics hi tinc germans. Li diré només dos noms: Serrat i Pi de la Serra. I d’alguna manera la Nova Cançó va ser una influència per a cantants cubans de la meva generació. Es va produir un intercanvi de conceptes, especialment sobre la poesia i sobre l’obra segons la nacionalitat o la cultura de cada lloc", havia dit en una entrevista a l'ARA . Sempre va defensar les seves idees d'esquerres. "Només puc dir-li que jo sempre he estat al costat de l’esquerra, del progressisme i del millor per a tots els pobles pel que fa a la justícia, la llibertat i la independència. És una premissa que tinc sempre per a la meva vida", va afegir. Aquest mateix any va tocar al Palau de la Música, el 26 de gener, i després va fer dos concerts al Festival Barnasants: el 8 d’abril Teatre Plaza de Castelldefels i el 20 d’abril al Teatre de la Rambleta de València.

El cantautor vivia des de feia uns anys a Madrid, on rebia tractament mèdic. Aquest estiu, però, va voler fer un últim viatge a Cuba per acomiadar-se. Feia tres anys que no hi actuava. El concert va començar amb Orígenes (1994) i el cantautor, des de la cadira de rodes, va oferir dues hores de música davant un públic entregat. Va ser un concert carregat de missatges, que va acabar amb Ámame como soy:

Ámame como soy, tómame sin temor
Tócame con amor, que voy a perder la calma
Bésame sin rencor, trátame con dulzor
Mírame por favor que quiero llegar a tu alma

Milanés deixa un inabastable llegat en la música i una seixantena de discos. Ha tocat moltes tecles musicalment parlant, des del son cubà fins a la cançó protesta. Entre moltes altres coses, el músic va pertànyer al Grup d'Experimentació Sonora de l'Institut Cubà d'Art i Indústria Cinematogràfica, del qual formaven part també Silvio Rodríguez, Noel Nicola, Eduardo Ramos o Sara González. Va ser una experiència molt innovadora, que va tenir lloc entre 1969 i 1974. Els músics van canviar la manera d'entendre la música cubana i van treballar amb diferents generacions de cineastes cubans que van plasmar a les seves obres tot el que havien après sobre com la música es pot fusionar amb el cinema. Milanés va ser un dels grans músics que va introduir a la cançó popular continguts polítics i socials, però sense perdre mai de vista la importància de la poesia.

Entre les seves cançons polítiques destaquen cançons com Yo pisaré las calles nuevamente (on parla de Salvador Allende i la dictadura a Xile), La vida no vale nada, o Yo me quedo. Mai es va desmarcar del contingut d'aquestes cançons.

Sempre va col·laborar amb molts altres músics. Fruit d'aquestes col·laboracions hi ha discos com Querido Pablo (1985) o Pablo Querido (2002). El 2017 va presentar el disc Amor, gravat amb la seva filla, Haydée Milanés. El seu últim treball és Standards de jazz (2019).

stats