Aitana a l'Olimp: la consagració de la diva del pop

BarcelonaPassen vint minuts de les vuit del vespre i un so sortit com de les entranyes fa tremolar l'estadi. A pista tot són pantalletes de telèfons il·luminades i un concurs de crits per cantar a ple pulmó 6 de febrero, la cançó que obre l'últim disc d'Aitana i que la cantant ha escollit per encetar el concert de l'Estadi Olímpic Lluís Companys. El públic, 50.000 persones, es converteixen en un animal enèrgic que no s'aturarà fins que l'obliguin a fer-ho. La diva del pop s'estrena amb totes les entrades venudes i una militància uniformada de blaus i blancs, els mateixos colors que ha escollit per il·lustrar la seva nova era, la del quart àlbum d'estudi: Cuarto azul (2025, Universal Music).

Les primeres cançons són un recorregut après per l'escenari. La pantalla horitzontal projecta primers plans de la cantant que afronta la situació amb determinació. En algunes cançons està acompanyada d'un cos de vint ballarins que realcen cada estrofa i, en d'altres, recorre l'escenari amb tranquil·litat, lluint un conjunt de teles blanques que li ressegueix la figura. La primera de les col·laboracions de la nit no triga a aparèixer: Ana Guerra, per recuperar Lo malo, el primer hit conjunt després del pas de totes dues per Operación Triunfo. La segona col·laboració és la de Josep Montero d'Oques Grasses per cantar, distant i fred, la balada La gent que estimo.

Aitana ha publicat el darrer disc fa poques setmanes, però Metamorfosis season no és la gira de presentació, sinó la festa de la llarga llista d'èxits assolits –Teléfono, Vas a quedarte, 11 razones i Los Ángeles–. Sonen cançons dels quatre àlbums de la cantant i també dels singles que té publicats amb artistes com Quevedo, Nicki Nicole, Rels B, Morat o Cali & El Dandee. També hi ha picades d'ullet a ABBA, Avril Lavigne i al pop-rock català: Pep Sala i ella canten junts Boig per tu –moment que sorprèn molts assistents, que no relacionen el personatge fins a les primeres notes de la cançó–. Les veus dels artistes que avui no hi són sonen enllaunades i lleugerament per sota del volum d'Aitana; també ho és la veu del narrador que apareix en les pauses que divideixen l'espectacle, moments en què hi ha canvis d'escenografia, d'outfit i de posicions escèniques –Música en el cielo la va cantar entre les grades del públic.

La seguretat i la comoditat d'Aitana a escena és més ferma i impactant a mesura que avança el concert. Els moviments, que al principi bevien d'una rutina apresa, acaben sent una explosió de sensualitat que demostren domini de l'espai. Aitana esvera l'animal del públic i sap com tranquil·litzar-lo quan toca una balada. Sap amansir-lo i és capaç d'aturar-ho tot si té alguna cosa a dir. L'escenari és casa seva i lidera amb èxit l'ascens a l'Olimp en una curta, però productiva carrera musical.

Les gairebé tres hores de concert donen per tres canvis de vestuari i un desplegament espectacular de l'escenari que, a mesura que s'enfosqueix el dia, desplega un potencial inimaginable. La tria de les cançons és eclèctica i amb enllaços poc naturals en alguns casos, però els canvis són incorporats ràpidament per un públic hipnotitzat. La chica perfecta i Conexión psíquica seran les darreres cançons de la festa, un concert que, segons una assistent, "ha estat a l'altura de Coldplay".