"D'aquí vint anys els veurem demanant perdó pel que van fer a Palestina"

Barcelona"El que està passant a Gaza és un abús. Ara mateix hi estan matant gent. D'aquí vint anys els veurem als documentals demanant perdó pel que van fer. Els volem presos, a tots els que hi col·laboren. Palestina guanyarà!", va exclamar el músic porto-riqueny Residente durant el concert del 14 de juliol al Poble Espanyol de Barcelona dins de l'Alma Festival. Va ser just abans d'interpretar Guerra, una cançó que diu que "la guerra és més feble que forta, no aguanta la vida, i per això s'amaga en la mort". Entre el públic es veien unes quantes banderes palestines. El mateix Residente en va dur una al coll. Abans, enmig d'un inici de concert espectacular i frenètic amb mitja dotzena de cançons de Calle 13, va recordar que té un amic, un músic palestí de Gaza, amb qui ha estat en contacte els últims mesos. Tot seguit va anunciar que aquell amic era a Barcelona, i el va convidar a pujar a l'escenari. El públic hi va reaccionar amb una ovació, tan intensa com la que va ressonar al final del concert amb Vamo' a portarnos mal.

Residente ja havia parlat de Palestina en l'actuació al Palau Sant Jordi de setembre del 2024, tal com va consignar Berta Coll a l'ARA. Però la manera com ho fa ara és diferent, més indignada i desesperada encara, i ha coincidit amb la decisió de renunciar a actuar al Festival Internacional de Benicàssim (FIB) i al Festival Morriña de la Corunya, tots dos propietat del fons nord-americà proisraelià KKR, el mateix que forma part de l'accionariat del Sónar. "No puc participar, ni un segon, en res que estigui relacionat amb aquesta tragèdia, per molt indirectament que sigui", va explicar Residente. El duo La Élite, de Tàrrega, va ser el primer a retirar-se del cartell del FIB. Després ho han fet altres artistes com Mushkaa, Judeline, Califato ¾ i Samantha Hudson. El cas de Mushkaa és especialment important perquè la cantant de Vilassar de Mar sí que va actuar al Sónar, a diferència d'altres artistes que se'n van desmarcar. "Em vaig trobar en una situació semblant al Sónar i en aquell moment pensava que el boicot no era l'única manera de fer activisme i que potser des de dins podríem canviar certes coses", explica Mushkaa, que al Sónar va fer crides perquè KKR "tragués les mans" del festival. "Avui sento que vaig cometre un error i la meva opinió és que el boicot és l'única eina real de canvi contra el genocidi. No vull ser còmplice dels fons d'inversió que fan de la cultura un negoci per subvencionar el genocidi contra Palestina", afegeix.

Les banderes palestines i els missatges de suport al poble palestí són una constant en molts concerts des de fa més d'un any. "És una barbaritat el que està passant a Gaza. Hem d’aturar aquesta massacre. Visca Palestina lliure!", va dir Manolo García durant un concert pletòric al Palau Sant Jordi el maig del 2024. Unes setmanes després, el grup irlandès Lankum i el grup basc Lisabö van deixar ben clar el seu posicionament al Primavera Sound: Lisabö amb una bandera palestina ocupant tot el fons de l'escenari; Lankum enviant "afecte i solidaritat al poble palestí", unes paraules ovacionades pel públic. “Gràcies, moltes gràcies. Vam dir el mateix a Alemanya i no vam obtenir la mateixa reacció”, van confessar els irlandesos, que van reforçar el suport en el concert que van fer a la Sala Apolo al setembre.

També d'Irlanda, concretament del nord d'Irlanda, és el trio Kneecap, vetat per la BBC i investigat per la Fiscalia britànica per denunciar les accions de l'exèrcit israelià i perquè un dels seus membres va mostrar una bandera de Hezbollah en un concert. "Protestar no és terrorisme", deien dues pancartes escrites en irlandès i català penjades a la Sala Apolo el 8 de juny. L'actuació va començar amb dos missatges: “Palestina lliure”, que el públic va cridar repetidament durant el concert, i “Israel comet un genocidi”. Uns dies abans, al Primavera Sound, un altre grup irlandès, Fontaines D.C. va projectar els mateixos missatges; el suport a Palestina també el van manifestar el grup anglès Idles i el barceloní Tetas Frías, entre altres.

Al Canet Rock es va desplegar una pancarta en què es llegia "Canet Rock per la pau". La crida antibel·licista més o menys connectada explícitament amb Palestina ha estat una constant en concerts de tota mena, com el de Miguel Bosé al Palau Sant Jordi. Un dels més explícits ha estat Fermin Muguruza, implicat amb el poble palestí des de fa dècades. Tant en el concert al Palau Sant Jordi del gener com en l'actuació al festival Cruïlla, el seu equip va repartir banderes palestines (i libaneses al revers) per mostrar-les quan interpretés Yalah, yalah, Ramallah!, una cançó del 2006. En el mateix festival, Santi Balmes, de Love of Lesbian, va etzibar un eloqüent "Netanyahu, cabró", que qui sap si arribarà mai al primer ministre israelià.

La incomoditat del Sónar

Palestina va ser el convidat inesperat al Sónar. Una trentena d'artistes, entre els quals Arca, hi van cancel·lar l'actuació. Uns altres artistes, com Maria Arnal, Alizzz i Mushkaa, no van sumar-se al boicot, però sí que van voler mostrar la solidaritat amb el poble palestí alhora que denunciaven que el fons KKR fos propietari del Sónar. La situació era si més no incòmoda i es va intentar que els partidaris del boicot i els no partidaris coincidissin a l'hora de mostrar la solidaritat amb la població de Gaza. Fins i tot ho va fer la direcció del festival.