Herències legítimes i una fabulosa orquestra italiana

Hi ha diversos tipus d’herències. I n’hi ha de legítimes i de fraudulentes. En el cas de Michael Barenboim i de l’Orquestra de la RAI, estem davant de les primeres. En primer lloc, perquè el fill de Daniel Barenboim i d’Elena Bashkírova ha heretat el talent dels progenitors (sense arribar a la genialitat virtuosística del pare) i el defensa amb bons arguments abraçat a un violí amb què va saber desgranar el quart dels cinc concerts que Mozart va escriure el 1775. Interpretar el músic de Salzburg vol dir captar-ne el discurs més enllà de les notes. I Barenboim ho va aconseguir, amb sinuoses i delicades frases no exemptes d’aquell sentit de l’humor propi del compositor.

Més herències legítimes: la de la sonoritat d’una orquestra, la de la RAI, que du al darrere una important història gràcies a les batutes que ha tingut davant. I la d’Andrés Orozco-Estrada, sense arribar a les cotes de molts dels seus predecessors, va saber estar a l'altura. El programa partia de la italianitat espectacular d’una de les obertures més cèlebres de Rossini (Guillaume Tell) i traçava un arc, després de Mozart, fins a l’escriptura programàtica de la Simfonia fantàstica d’Hector Berlioz.

La fabulosa orquestra italiana va saber transmetre l’emoció i l’expressió inherents a la pàgina del músic francès davant de l’atent, clar i precís Orozco-Estrada. Els jocs i les dinàmiques de les fustes, l’humor satànic de l’escena de Walpurgis o el lirisme desbordant del més romàntic dels compositors gals va saber escalar els murs del Palau i generar un entorn sonor i musical de primer ordre. Per cert, entre els primers violins es va entrellucar el mateix Michael Barenboim entre els músics de la RAI.

Atractiu programa, doncs, el de dilluns al Palau de la Música de la mà de BCN Clàssics, que inaugura la seva temporada amb un plat fort, i com a precedent d’altres que configuren un cicle ben preparat i amanit des de la cuina dels que ho fan possible: els 90 anys de Zubin Mehta, Dudamel i Xostakóvitx, Khatia Bunatishvili o John Eliot Gardiner, entre d’altres, esperen el seu torn en una temporada molt més que prometedora. Caldrà estar atents a tot plegat.