Ignasi Terraza, doctor 'honoris causa' per la UPC: “Sempre que hi hagi músics hi haurà jazz”

Barcelona"Molta il·lusió. No m'ho esperava. Crec que en això no he fet mèrits". Així es va sentir el músic Ignasi Terraza (Barcelona, 1962) en rebre la notícia de la seva investidura com a doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que li han lliurat aquest dijous. La incapacitat visual que té des dels nou anys mai li ha suposat un obstacle. Amb dotze ja estudiava música i començava a tocar el piano. Als divuit el tocava en clubs i bars de Barcelona, en solitari o en grup, i estudiava un grau a la UPC. Amb 23 anys es va graduar en enginyeria informàtica: va ser la primera persona cega a fer-ho a l'Estat. Va ser la seva professió durant sis anys, fins que va dir prou. Terraza sempre havia desitjat dedicar-se a la música, i el 1991 va decidir començar el seu somni, aprofitant una excedència que va demanar pel naixement de la seva primera filla.

"Deixar la informàtica va ser una decisió molt difícil, però la música ha estat sempre la meva passió", explica. Aquell mateix any va guanyar el primer premi del Festival Internacional de Getxo al millor grup pel Mitchell-Terraza Quartet: "Va ser un reforç per veure que havia pres la decisió correcta", diu.

Ja són trenta-tres anys de carrera, més de quaranta projectes musicals, més d'una desena de premis i una quantitat infinita d'amor pel jazz. Ell i el jazz sempre han estat un. El descriu com "més que música, un estil de vida i una forma de pensar". Se li dibuixa un somriure sempre que parla sobre música. Viu la vida a l'estil del pianista George Gershwin, la improvisa, igual que fa quan toca el piano. Li agrada errar i corregir, trobar la frescor dins de la foscor, moure i commoure. Tot això l'hi va regalar el jazz. "La música estocàstica i de composició per ordinador em feia sentir fred. Amb el jazz vaig trobar energia, riure i sentiments", diu.

La inspiració de Tete Montoliu

El pianista Tete Montoliu (1933-1997) el va inspirar personalment, i el va ajudar sobretot a l'inici de la trajectòria. "Descobrir que hi havia un home cec català que era referent en el jazz a tot el món em va ajudar moltíssim", admet. Es van convertir fins i tot en amics i van forjar una relació familiar, i Terraza va ensenyar música al net de Montoliu. En l'àmbit musical també va ser el seu referent, però no pas amb una relació de mestre-alumne. Montoliu era autodidacte i sempre li deia: "si vols saber com faig res, tu només escolta".

El 1999 Terraza va voler representar en un espectacle com viu i sent la música. El va anomenar Jazz a les fosques, i afirma que "la idea va sortir de forma fortuïta". "Érem en un concert i els llums es van apagar. Òbviament, jo no me'n vaig adonar", recorda. Encara avui la gent admira aquestes actuacions que van eclipsar el Teatreneu de Barcelona durant tres mesos: "Hi ha gent que m’atura i em comenta aquest espectacle i que s’ho van passar molt bé".

La seva carrera musical la defineix amb la frase "El jazz com a llenguatge i mitjà d'expressió". I la porta més enllà, ja que no només compon i toca el piano, també ensenya i produeix. Des del 2003 és professor a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), i l'any 2005 va crear la seva pròpia discogràfica, Swit Records: "Volia deixar de passejar per discogràfiques demanant que em publiquessin un treball". De tots els seus vessants, però, el que s'estima més és tocar en directe. És la seva passió, sentir el caliu del públic el fa sentir viu.

"He fet les paus amb el piano"

Terraza defensa el jazz com si es tractés de defensar la seva pròpia vida, el defineix com més que un estil. Considera que és la música que més ha evolucionat i ha influenciat des que va aparèixer. El futur del jazz el veu positiu, ja que tot i no ser moda, cosa que segons el pianista no ha estat mai, la seva importància és innegable, perquè "entre els estudiants dels conservatoris és considerada una música molt important". "Sempre que hi hagi músics hi haurà jazz", profetitza.

Després de tres dècades de carrera encara se sent fresc i il·lusionat pel que vindrà. El llegendari músic Louis Armstrong deia que "els músics no es retiren, paren quan no tenen més música dins seu". I Terraza encara té molta música dins seu. Està treballant en dos o tres projectes musicals, encara fa classes i té molts espectacles al calendari del 2024. I diu que ara fa coses que fa un temps no es veia capaç de fer: "La joventut et dona energia, però la maduresa et fa més capaç, et dona distància i calma". Així se sent, amb calma. Està tranquil i feliç. Amb 61 anys ha aconseguit el que feia tant temps que buscava: "He fet les paus amb el piano, estic en pau amb ell".