Lildami: «M'ho he passat de puta mare a 'Eufòria'»

BarcelonaLa popularitat del músic Damià Rodríguez (Terrassa, 1994), més conegut com a Lildami, ha crescut exponencialment des que ha sigut jurat del concurs de TV3 Eufòria. Per a ell, aquest any no només està sent important per la participació en el programa, sinó també perquè es podrà fer el Maleducats, el festival que ell mateix impulsa i que se celebrarà a Terrassa els dies 15 i 16 de juliol, amb un cartell que inclou estrelles del trap i el rap com els argentins Bizarrap i Wos, talent local consolidat com Beny Jr i 31 Fam i artistes emergents com Mushkaa (germana de Bad Gyal) i Julieta.

Com t’ha canviat la vida el programa Eufòria?

— Doncs porto uns mesos una mica a tope, la veritat, no t’enganyaré. Se m’han ajuntat moltes coses i hem estat treballant sense parar. Amb Eufòria hi ha molta gent que m’ha descobert, també perquè crec que l’etiqueta d’artista que fa rap a vegades és una barrera per a determinats públics. El programa ha fet que molta gent em conegui i ha sigut una oportunitat perquè m’escolti més gent. L’últim tema que hem fet, Supermercat, ens està funcionant d’una forma espectacular [més de 210.000 visionats en tres setmanes].

Com a artista, com t’has sentit jutjant altres artistes?

— Sempre pot aparèixer la síndrome de l’impostor, perquè jo no soc un cantant que destaqui per la brillantor de la veu, i veus xavals que canten amb molta més tècnica vocal. Però tinc coneixement per aportar-los i experiència per donar-los consells, l’experiència d’un tio que m’ho he muntat sempre pel meu compte, que m’he gravat vídeos i cançons, que sé el que és començar de zero, fer bastants concerts i saltar una mica cap al mainstream. Al principi sí que sentia la síndrome de l’impostor, però després, quan hi penso, crec que tinc prou background per, sempre des de la humilitat, donar-los la meva opinió sobre coses que crec que podien canviar o millorar per funcionar millor.

En Triquell, un dels finalistes del concurs, deia l’altre dia que no creu que s’estigui sent gaire just amb la remuneració dels concursants d’Eufòria. És important que els artistes us feu valer.

— Sí, és important. Tu quan vas a un fuster no se t’acut rebaixar-li el preu que et demana.

Repetiràs l’experiència televisiva?

— No en tinc notícies. Et seré sincer: m’ho he passat de puta mare a Eufòria, m’han tractat superbé, m’han respectat en tot moment. Per a mi el més important és que no he tingut cap guió establert, m’han deixat fer el que he volgut. Per tant, per a mi l’experiència ha sigut superpositiva. Si n'hem de parlar per repetir l’any que ve, les meves portes estan obertes.

Com et veus quan t’imiten al Polònia?

— Doncs em fa il·lusió. Me'n ric molt, de mi mateix. Com que soc conscient que res és tan seriós, soc el primer capaç d’analitzar els meus defectes i no enfadar-me. Llavors, quan m’imiten al Polònia em fa il·lusió i no m’enfado; entro al joc tranquil·lament perquè 1, sé que no es fa amb ànim de molestar-me, i 2, soc conscient que tinc molts dels trets característics que reforcen al Polònia.

Ara que es parla de la davallada de l’ús del català entre els joves, artistes de les músiques urbanes com tu canteu en català sense cap mena de problema.

— Un dels grans reptes que té ara el català amb la joventut és intentar que parlar-lo sigui guai. Quan dic això no em refereixo a buscar paraules que siguin més divertides, sinó que la gent jove no pensi que el català és un idioma reservat únicament al nivell acadèmic. Em refereixo a empoderar la gent jove, que vegin que es pot fer rap en català. Fa uns anys no s’havia creat aquest precedent. Sí que hi havia hagut grups de rap en català, però potser no s’havia assolit un nivell tan mainstream com el que han assolit 31 Fam i Flashy Ice Cream, o jo mateix. Això crea precedents i que xavals que tenen 15 anys i volen començar a cantar es plantegin que poden fer-ho en català perquè d’altres ho han fet i els ha funcionat.

Els dies 15 i 16 de juliol per fi pots fer un festival Maleducats com cal.

— Sí, ja era hora. El portem planejant des del 2019. Aquesta edició ja és com volíem que fos el festival a Terrassa. És cert que durant la pandèmia vam fer dos bolos especials Maleducats; vam portar els argentins Trueno i Wos a Barcelona, puntes de llança internacionals, però ara ja podem fer el festival.

Què ha sigut el més complicat de lligar del cartell?

— El rap avui és un gènere que té tants subgèneres i tantes maneres de fer... I cap cop està anant cap a ser més plural. Això és el que trobo a faltar en festivals que no són tan especialitzats com el nostre, festivals que fan una nit més urbana, o un moment més urbà, però trobo a faltar que estiguin programats per gent que realment viu aquesta música. El més important ha sigut definir què és el Maleducats i que mostri una escena plural; que puguis tenir la Mushkaa i el Beny Jr, o la Julieta i el Wos, que són perfils que aparentment no tenen res a veure però que en el fons comparteixen el mateix imaginari.

Quins projectes tens?

— A l’octubre tancarem la gira a l’Apolo. Després descansarem una mica i l’any que ve tornarem amb mandanga que ja estic treballant. Tinc moltes idees i maquetes, i tinc ganes de fer-ne una tria i treballar-les tranquil·lament, i que sigui una cosa que em defineixi i em motivi.