Tres anys després de les bones sensacions que ens va deixar Matangi (2013), un dels millors treballs de Maya Arulpragasam des del seu debut Arular (2005), i després d'avisar amb temes com Borders, un dels millors vídeos que podies veure l'any passat a la xarxa, M.I.A. torna al seu estat minimalista sampledèlic dels seus primers treballs, però sense l'aire festiu dels primers singles, amb una deixadesa i una negativitat pròpia de l'època. AIM és demolidor en els seus primers quatre temes, on Diplo, Blaqstarr, Skrillex, ADP i Levi Lennox firmen el que podria haver sigut el millor EP de l'any. Quan el positivisme de tot a cent de Freedun o el dub de mal gust de Foreign friend fan la seva aparició, el disc perd tota l'emoció que havia aconseguit fins llavors. Fins que Diplo no torna al disc, a A.M.P. (All my people), no comença a reflotar un treball desigual, erràtic i, a estones, fet amb retalls dels seus vells èxits (Visa).
