Una música feta especialment per a la Nit de l'ARA
Cristina López compon una peça per a l'acte del 15è aniversari del diari, que se celebra al Palau de la Música
Barcelona"Em va trucar el Lluís Cabrera", recorda la compositora tarragonina Cristina López. El fundador del Taller de Músics volia transmetre-li una proposta negociada amb l'ARA: compondre i interpretar la música de la gala del 15è aniversari del diari, que se celebra al Palau de la Música aquest dijous a partir de les 19 h. Cabrera sabia que López, graduada en cant flamenc a l'Esmuc, docent al Taller de Músics i enginyera d'imatge i so, era la persona adequada per remenar conceptes com Mediterrània, poesia, periodisme, història, èpica, energia, tradició i contemporaneïtat, i transformar-los en la música que acompanyarà la cerimònia dels premis de l'ARA al Petit Palau, abans que a la sala de concerts comenci Visca Verdi!, el concert de l'Orquestra Simfònica del Vallès, el Cor Madrigal, la soprano Berna Perles, el tenor Antoni Lliteres i el baríton Àngel Òdena, sota la direcció de Beatriz Fernández Aucejo.
"Vaig tenir projectes de música mediterrània, i en vaig agafar referències d'aquella època, de fonoteques de música tradicional catalana, valenciana i balear, i també grega i turca, perquè vaig estar uns anys treballant a Istanbul. I per a les lletres, versos populars anònims que contenen històries molt profundes i atemporals, i poetes que m'inspiressin, com Joan Margarit i Narcís Comadira", explica. En la composició per a l'ARA hi ha la brisa marcadament mediterrània de la microtonalitat, tan present en músiques tradicionals de totes les ribes del Mare Nostrum, de Turquia a la península Ibèrica. "M'encanta fer servir la microtonalitat per a la veu", assegura. I la lliga amb una producció electrònica "flexible" que generi tensions, combinant tècniques de les músiques urbanes i del hip-hop amb instrumentació tradicional i la microtonalitat amb ritmes de 5/8.
La mateixa Cristina López hi posa la veu, i interpretarà la música de l'ARA en directe en format de trio: amb el percussionista Lucas Balbo i el guitarrista Toni Abellán. Balbo tocarà percussions amb "materials nobles" (ceràmica, pell, fusta...); Abellán també farà servir el busuqui grec, i ella cantarà i remenarà la part electrònica.
Cantant i productora, López publicarà l'any que ve un disc, Fata morgana, que donarà continuïtat a peces com Presagio, que va llançar fa un temps i en què contrasta veu flamenca i electrònica experimental. Tot plegat és fruit d'una formació i uns interessos estètics que al llarg dels anys l'han dut a treballar amb Sílvia Pérez Cruz, Maria Arnal, Albert Pla, Niño de Elche, Alizzz i Mayte Martín, entre d'altres. A més a més, va ser la directora artística de l'espectacle Barcelona mestissa, que es va estrenar al Festival Grec del 2024. I aquest any ha creat l'estudi Duck Studio, on han gravat artistes com Las Migas. "És molt guai que tot just acabar de muntar l'estudi hi vinguessin La Migas, i que uns mesos després guanyessin el Grammy pel disc Flamencas", recorda López.
De Sílvia Pérez Cruz i Rosalía a Estrella Morente i Albert Pla
La relació de Cristina López amb la música té arrels familiars. "Els meus pares canten i toquen, i tinc molt bons records de quan era petita i cantàvem a totes les trobades. Cantar amb la família i els amics era el millor pla del món", recorda. No va ser tan plaent la formació al conservatori. "Quan vaig començar a estudiar de manera acadèmica, i fent piano clàssic, no m'agradava la duresa i la manera com s'ensenyava des d'un lloc una mica conservador, i en què a vegades el professor intentava posar damunt la taula el que sabia per fer evident el que tu no sabies, o era dur amb l'alumne pensant que aprendria més. La música va deixar de tenir sentit i vaig deixar el piano clàssic, perquè em barallava amb la professora; no podia entendre que em cridés", diu.
Tot va canviar quan va fer el pas a l'ensenyament musical superior a l'Esmuc, on Sílvia Pérez Cruz havia deixat empremta i on va coincidir amb Rosalía, dues referents vocals i artístiques per a Cristina López. "La Sílvia ha creat escola. De totes les cantants catalanes que fan servir la veu com ho fa ella, la Sílvia va ser la primera. Té el virtuosisme, la tècnica, la col·locació de la veu, i també la capacitat de transmetre emoció. Moltes de les cantants catalanes, incloent-hi la Rosalía i jo mateixa, estudiàvem la Sílvia", diu López.
Quan li demanen que triï dos artistes diferents, que no tinguin gaire a veure entre ells però que siguin referents per a Cristina López, l'autora de la música de l'ARA diu: Frank Ocean i Estrella Morente. El primer té a veure sobretot amb l'àmbit de la producció, i la filla d'Enrique Morente per "la valentia". "Estrella Morente té molta tradició al darrere, i a la vegada molta avantguarda a la veu –explica–. No és casualitat que Rosalía hagi escollit Sílvia Pérez Cruz i Estrella Morente com a referents [amb les quals comparteix la cançó La rumba del perdón al disc Lux]. L'Estrella és molt moderna, i canta des d'un lloc amb molta veritat".
