Músics enlluernats per la fe que canvien els concerts per l'Església

Barcelona"No és el mateix viure una vida d'èxit que una vida amb propòsit", ha dit el porto-riqueny Ramón Luis Ayala Rodríguez, més conegut com a Daddy Yankee. I tot seguit ha anunciat que deixa el món de l'espectacle, si més no el dels concerts de reggaeton, per dedicar-se a Crist com a pastor evangèlic. "Crist viu en mi i jo viuré per a ell. Aquest és el final d'un capítol i el començament d'un de completament nou", ha afegit. No és el primer músic d'èxit que canvia l'escenari dels concerts per l'altar de l'església, i si mai publica discos de contingut religiós seguirà els passos d'artistes com Bob Dylan i Juan Luis Guerra, que han tingut etapes consagrades a lloar Déu.

Peret

Abans que Barcelona, el poder el tenia Jesucrist

Pere Pubill Calaf, Peret (1935-2014), explicava que havia tingut una visió... i el 1982 va decidir tancar dues dècades de rumba i èxit per fer feines religioses a l'Església Evangèlica de Filadèlfia. La música era ben present a la litúrgia evangèlica, i Peret va compondre alguns himnes religiosos, com un sobre un Jesucrist que tenia poder, que era poderós... Aquella tornada es va convertir en "Barcelona és poderosa" a la cançó Gitana hechicera del 1992. Tot i que va estar nou anys dedicat sobretot al culte, a partir dels anys noranta Peret va tornar a sovintejar els escenaris profans.

Little Richard

El rock'n'roll de Nostre Senyor

Diu la llegenda que el rock'n'roll és fill del bordell i l'Església, dels tuguris del cantó equivocat de les vies i del gòspel. Little Richard (1932-2020), pioner del rock'n'roll, el geni de Tutti frutti i de les interpretacions més desinhibides sexualment, es menjava la vida a mossegades fins que va veure les orelles al llop durant una gira per Austràlia. No hi ha una versió definitiva sobre el que va passar, perquè el mateix Little Richard n'explicava almenys un parell. El cas és que va veure senyals funestos (boles de foc al cel, motors d'avió sobreescalfats...), i el 1957 va decidir que la vida mereixia un altre propòsit: va estudiar teologia i es va fer predicador de l'Església Adventista del Setè Dia. Ben bé no va deixar la música, perquè va fer discos de gòspel, fins que el 1962 va tornar al rock'n'roll.

Johnny Cash

La Bíblia, la pistola i les amfetamines

"No hi ha lloc més solitari a la Terra que lluny de Déu", va dir Johnny Cash (1932-2003), un altre pioner del rock'n'roll assetjat per les cicatrius dels excessos... Alcohol, amfetamines i infidelitat compartien calaix amb el llibre de salms de la mare (Heavenly highway hymns), i tot plegat esquitxava el cançoner d'un home que sempre havia volgut ser cantant de gòspel. Culpa i remordiments van acompanyar Cash durant molts anys, fins que a finals dels seixanta va trobar la pau de Déu. Ho va fer amb discos de gòspel com el monumental The Holy Land (1968). Com recorda el seu fill John Carter Cash al llibre Johnny Cash. La vida en letras (editat en castellà per Libros del Kultrum), la indústria discogràfica preferia el Johnny Cash facinerós, però la determinació en el camí de la redempció de l'home de negre era una altra. Va fer estudis bíblics, va viatjar a Israel com un evangelista modern per glossar els llocs sagrats i durant uns temps va convertir l'escenari en el púlpit d'un predicador. De fet, va ser ordenat ministre pentecostal. El 1972 va cantar davant de 100.000 persones a la conferència evangèlica de Dallas, el Woodstock cristià.

Al Green

El reverend del soul

Quan tens el gòspel com a escola primària musical, tard o d'hora acabes obrint la porta al cant religiós. Al Green, nascut el 1946 a Arkansas, va despuntar com a immens vocalista de soul, hereu de gegants com Jackie Wilson i Sam Cooke. Discos com Let's stay together (1972), I'm still in love with you (1972) i Call me (1973) són obres mestres del soul de principis dels setanta. L'èxit convivia amb una vida sense compromisos i tot anava bé dins els paràmetres de l'estil de vida de les estrelles, violència inclosa, fins que el 1974, arran d'una discussió amb una amant, Mary Woodson, ella li va vessar una olla d'aigua bullent i després es va suïcidar disparant-se un tret. Al Green, amb cremades a l'esquena i els braços, va veure la llum mentre es recuperava en un hospital de Memphis. El pas següent va ser fundar una església, la Full Gospel Tabernacle, i dedicar-se a la predicació cada diumenge, tot i que no a temps complet perquè va continuar publicant discos de contingut espiritual i fent concerts, fins que als noranta va tornar a les cançons profanes. Altres soul men com Solomon Burke també van ser predicadors.

Juan Luis Guerra

La conversió a l'evangelisme

Amo i senyor de la bachata, mestre del pop aplicat al merengue, geni absolut de la música llatina, el dominicà Juan Luis Guerra ha incorporat Déu a les seves cançons, sobretot arran de la seva conversió de catòlic a evangèlic. No ha fet el pas a la dedicació exclusiva a la prèdica, però des del 2004 Déu és omnipresent a la seva música; per exemple, al disc Para ti, de títol prou explícit i premiat als Grammy Llatins com a millor àlbum cristià.