Sònia Iontxeva clausura el Festival de Peralada amb un homenatge a George Sand

PeraladaSònia Iontxeva és una de les veus habituals al Festival de Peralada i aquest divendres hi va tornar per presentar el seu últim treball discogràfic, George, un homenatge a l’escriptora George Sand. Al recital que clausurava la 39a edició del festival, la soprano búlgara anava acompanyada per la pianista Olga Zado, la mezzosoprano Ekaterine Buachidze i la violinista catalana Sara Balasch, quatre dones que van emular les vetllades musicals i poètiques que reunien intel·lectuals de finals del segle XIX a París, com els músics Chopin i Liszt i els poetes Alfred de Musset i Pauline Viardot. L'espectacle, dramatitzat, va combinar música, poesia i la lectura de cartes i fragments literaris de George Sand per part de la soprano.

El recital va començar amb la versió pianística que Chopin va escriure sobre l’ària Casta diva de Bellini, amb bona digitació de Zado, però una interpretació un punt afectada, seguida de la lectura de Iontxeva d’una carta de Musset i la cançó Nuit de décembre, de Leoncavallo.

Amb peces com Les filles de Cadix (Delibes), Ballade à la lune (Offenbach) i Madrid (Viardot), la soprano va alternar la picardia i el lirisme i va demostrar que encara manté la seva veu carnosa, de color fosc i vellutat, aguts intensos i passió desbordant, però precisament aquesta entrega d’estil més operístic que no pas de vetllada literària la manca en alguns moments de contenció, i el vibrato agreujat per la reverberació acústica de l’església del Carme van restar sensibilitat i emoció al que pretenia ser una sessió íntima i delicada.

Van seguir les masurques de Chopin arranjades per Viardot (Faible cœur i Séparation), Les Bohémiennes (Viardot/Brahms) a duo amb la jove mezzosoprano Ekaterine Buachidze i la lectura d’un fragment de Les maîtres sonneurs, on Sand parla de la música com a llenguatge total de l’ànima.

El Liebestraum núm. 3 de Liszt va sonar commovedor, com delicat el Hai luli cantat per la mezzo georgiana, de veu cristal·lina, domini del fraseig i un bon control estilístic, cançó que va repetir en l'únic bis del recital a duo amb la soprano. La vetllada va cloure amb Iontxeva interpretant l'ària Casta diva en la versió original de Bellini, i va ser aquí on va tornar a demostrar que l'òpera és el seu hàbitat natural.

Acaba així un certamen que ara marxa al Festival d’Òpera de Savonlinna amb la producció de l'òpera The fairy queen (2022), amb proposta escènica de Joan Anton Rechi, Dani Espasa al capdavant de la Helsinki Baroque Orchestra i el cor O Vos Omnes, i Xavier Sabata en el divertit rol de totes les reines angleses.