10 noms propis de FiraTàrrega 2016

BarcelonaMaria Capell: Cia. Silere

El director de FiraTàrrega, Jordi Duran, afirma que Maria Capell Pera, de la companyia Silere, és una noia “tímida” i acostumada a estar en segon pla. Forjada al Centre de Titelles de Lleida i amb una formació que inclou el màster d’arts de carrer de la mateix fira, va sorprendre Duran amb la proposta de Terra condere. L’espectacle és un recorregut per un espai on s’havia de construir un projecte que va quedar avortat i que està al límit de la ciutat. A aquest lloc, com diu l’artista, “després d’un passat agrícola en desús, no hi ha arribat el futur que hi havia d’arribar”. El públic transitarà entre diverses instal·lacions que expliquen aquest projecte que no existeix. Capella desitja que amb la seva intervenció en el paisatge els espectadors surtin fent-se moltes més preguntes que les que tenien en entrar.

Obskené

Una de les característiques d’aquesta companyia és que tria el llenguatge que fa servir en els seus muntatges segons els continguts que volen explicar. A FiraTàrrega ja hi han fet teatre de carrer i una instal·lació, i enguany presenten el seu primer gran muntatge. El director, Ricard Soler, defineix Manifesta com una “simbiosi de text, música i circ”. La càrrega política de l’obra acaba d’explotar en la sessió de música electrònica que comença al final. Ballar sense aturador també és una manera d’enfortir una comunitat.

Teatro Container

El menjar també és un gran recurs per crear una comunitat. La cocina pública dels xilens Teatro Container està dins un contenidor marítim i allà on van organitzen un àpat on també participen els veïns. A més d’un bon plat, durant aquesta experiència també sorgeixen innombrables personatges i històries de vida.

Carretera 45 Teatro

En aquesta edició, FiraTàrrega arrenca un trienni en què se centrarà en la interculturalitat, la participació i la reflexió sobre l’espai escènic. El creador estranger d’enguany que ha penetrat amb més profunditat en la vida targarina és el mexicà Antonio Zúñiga Chaparro, de la companyia Carretera 45 Teatro. Presenta un espectacle participatiu fet a partir dels testimonis de 30 parelles de la ciutat. Parlaran de la seva relació i de la seva vida en comú. L’objectiu és fer una crida a crear comunitat i superar l’individualisme de la societat actual. “Després d’un petó, tot canvia”, diu Zúñiga.

Laminimal

Els seus espectacles són forts ideològicament i escènicament. A Apocalypse uploaded. La transhumanització de les abelles barregen teatre, música i nous llenguatges per traslladar el públic a un món on de les persones només queden les ombres. Aquest futur agònic és l’estímul per reflexionar sobre el present i la identitat personal i col·lectiva.

Teatro Niño Proletario

Aquesta companyia xilena torna a la fira amb Fulgor, “una reflexió de com Xile es va convertir en el somni austral dels migrants i com arriben en un context molt desfavorable”, com diu el director, Luis Guenel Soto. Fora del seu lloc d’origen, el muntatge amplia el seu abast. Fulgor a penes té text, la seva força està basada en el moviment i els elements visuals. Amb les històries mínimes que s’hi expliquen, Guenel vol que el públic, sigui d’on sigui, prengui consciència que els abusos cap als migrants també es produeixen en el seu entorn.

Joan Català

Primer va treballar amb un bastó. Ara, amb una corda de 30 metres. Joan Català esborra els límits entre el circ, el teatre i la dansa amb els elements més bàsics. Per fer el seu nou espectacle, Menar, s’ha aliat amb Roser Tutusaus per treure encara més suc de l’espai públic i de la participació dels espectadors.

Roberto G. Alonso

La protagonista d’ A mí no me escribió Tennessee William s exposa la seva història davant el públic, com una heroïna melodramàtica de l’edat daurada de Hollywood. Però Roberto G. Alonso juga amb molts més recursos que la paraula i també balla, canta, fa playback, performance i teatre d’objectes. La dramatúrgia és a càrrec de Marc Rosich.

Svalbard

La primera producció d’aquesta companyia sueca respon a l’interrogant complex dels límits de l’instint i l’intel·lecte i entre el geni i l’idiota amb una llenguatge multidisciplinari. All genius all idiot és circ extrem, comèdia i música.

Cia. Baal

L’Espai Zebra de FiraTàrrega acull espectacles de format no convencional. Enguany s’hi podran veure dos muntatges sobre la transsexualitat. Les Impuxibles presentaran la versió castellana de Limbo, estrenat fa dues temporades i que narra el trànsit de l’Albert, que abans era la Berta. Aquesta companyia també ha col·laborat amb l’espectacle de dansa performance que estrena la companyia Baal, Crotch (Entrecuix). “No són només temàtiques específiques d’un col·lectiu”, defensa la directora de Limbo, Míriam Escurriola.