L’OBC engega temporada lluint la ductilitat expressiva

Barcelona¿Els ordinadors arribaran a crear música per si sols? ¿Superaran en talent els homes? Aquestes i altres preguntes es plantegen els compositors d’avui que veuen, encuriosits, l’ampli ventall de possibilitats que ofereix aquesta nova joguina-instrument per enriquir les seves creacions. Una bona prova d’això és l’obra d’encàrrec que es va estrenar aquest divendres per inaugurar la temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) a L’Auditori, 'Human Brother per a soprano i orquestra', de Ferran Cruixent, autor de 'Big Data' (2016) i 'Cyborg' (2010), entre d’altres.

Només de començar, una veu enregistrada i d’avançar entretallat –l’avatar del mateix compositor– presentava la peça: “He escrit música com si fos una màquina”. Un duel entre home i intel·ligència artificial, intuïció i algoritme, creativitat i programació es va desplegar així en un pessigolleig de sons dispars i inconnexos que pivotaven al voltant de la soprano, veu d’aquesta futura intel·ligència artificial superior, hieràtica i fins amenaçadora. La seva afirmació inicial, “En mi no hi ha intel·ligència, només artifici”, es va convertir en un: “En mi no hi ha artifici, només intel·ligència”. Entremig, la reflexió va girar al voltant de la manca de fe, de l’avenir de l’home i la seva set de domini. La conclusió: “¿Ha mort l’humanisme?”

Aquesta peça que pren un caire apocalíptic i manté l’orquestra en alerta constant –s’hi senten des de campanes fins a sons enllaunats de mòbils– dialogava en temàtica amb 'Un rèquiem alemany' de la segona part. L’obra simfònico-coral de Brahms, composta fa 150 anys, va aparèixer, solemne, com una partitura profundament analògica. Al xarrup virolat de la música de Cruixent, les onades melòdiques van caure sobre un auditori potser més reconfortat ara en reconèixer un potent 'Denn alles Fleisch, es ist wie Gras', o la intensitat magnànima d’un 'Denn wir haben hie keine bleibende Statt'. Un dels protagonistes de la nit va ser l’Orfeó Català, ovacionat pel públic, així com el seu director, Simon Halsey, i el seu assistent Pablo Larraz, sense oblidar els solistes, la soprano Ilona Krzywicka i el baríton Dietrich Henschel. Amb aquest inici, l’OBC marca intencions: mostrar la ductilitat de la formació esperonada pel titular Kazushi Ono, reivindicar la simfònica en “mode experimental” i deixar clar el seu interès per Brahms, que retrobarem en totes les salses.