Cultura 11/08/2012

Els oficis del camp i la ciutat vistos per Ramon Calsina

Ramon Calsina (1901-1992) va representar els oficis del camp i de la ciutat com un reflex de la condició humana. El Museu de la Vida Rural li dedica una exposició centrada en aquest aspecte de la seva obra.

Antoni Ribas Tur
4 min
Els oficis del camp i la ciutat vistos per Ramon Calsina

BARCELONADe petit, l'artista Ramon Calsina (Barcelona, 1901-1992) llegia novel·les al terrat de casa. Fill d'una família de flequers del Poblenou, només aconseguia tenir una mica d'intimitat en aquests moments, i després d'ajudar els pares a repartir el pa pel barri se submergia a cel obert en les aventures de personatges com Robinson Crusoe i Dick Turpin. Va ser en aquestes estones quan es va forjar una sensibilitat que, sense perdre de vista la realitat, més endavant retrataria el món amb pintures, dibuixos i gravats i aquarel·les plens de sàtira, ironia i un sentit poètic que els crítics van associar a l'ofici dels poetes i els escriptors. "Era un nen carregat de punyetes", recorda Ramon Calsina fill, que deia l'artista d'ell mateix. La família custodia el seu llegat a través d'una fundació que porta el seu nom, i fins al 30 de setembre presenta una part dels seus fons -69 peces de tota la seva carrera- al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí. A l'exposició Calsina i els oficis , les obres, dibuixos, aquarel·les, pintures, gravats, cartells i objectes del seu estudi estan exposats tant a les sales d'exposicions temporals com distribuïts en els diferents àmbits de la col·lecció permanent del centre.

Els oficis del món rural i els de la ciutat -els pagesos, els mestres, els sabaters, els boters, els apotecaris, els manyans, els operaris de les fàbriques tèxtils...- van ser una constant de l'obra de Calsina, que no només va voler immortalitzar escenes de caire costumista, sinó que va voler anar més enllà i endinsar-se en com la feina afectava l'ànima de les persones a partir de la seva pròpia experiència, primer ajudant la família i més endavant amb l'ofici de vidrier que va exercir més tard. A més d'aquestes escenes va fer nombroses composicions tancat al seu estudi, on combinava els objectes més diversos.

Va ser un artista inclassificable i va defugir qualsevol etiqueta, des de la de realista màgic fins a la de surrealista. Malgrat que Ramon Calsina no va tenir reconeixement oficial, escriptors com Tísner, Pere Calders, Joan Oliver, Gerard Vergés, Josep Maria Espinàs i Joan Perucho van lloar la seva producció. Després de la Guerra Civil es va haver d'exiliar perquè havia fet cartells per a la República i havia format part del sindicat de pintors. I quan va poder tornar, després d'haver arribat a Argelers i d'haver passat per un camp de concentració a Vitòria, es va trobar orfe, per culpa de l'exili, de molts d'aquells intel·lectuals que havien copsat els matisos de la seva obra.

Un artista i il·lustrador íntegre

Ramon Calsina es va formar primer a l'Acadèmia Baixas i després a la Llotja, on més endavant va exercir de professor, en horari nocturn i de franc. Entre els estudiants a qui va ensenyar hi va haver Pere Calders i Tísner. Després de la Guerra Civil va viatjar a Roma, París i Londres i, en un viatge pel sud d'Espanya, va fer amistat amb Federico García Lorca i Manuel de Falla. Els moments més dolços de la trajectòria de Calsina es van produir el 1934, amb una exposició a la Sala Parés que va ser tot un èxit, la retrospectiva que les Galeries Laietanes li van dedicar el 1951 i una antològica a la Galeria Syra el 1957, que va repassar trenta anys de la seva activitat artística. A més d'aquestes exposicions, el 1964 va ser guardonat amb el premi Ynglada-Guillot de dibuix.

La il·lustració va ser una altra de les passions de Ramon Calsina. Va publicar a L'Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia , i va il·lustrar els contes d'Edgar Allan Poe; Pickwick, de Dickens, i El Quixot .

Més endavant, com que va ser un artista que no va trair mai la seva visió de l'art per pujar al carro de l'art més contemporani -"A casa nostra encara hi ha qui valora i admira els fruits del Modernisme i sobretot del Noucentisme", va escriure Joan Oliver el 1982-, va quedar relegat. "Va ser un home molt íntegre, molt crític amb les modes i va tenir molt de respecte per l'ofici d'artista", conclou el seu fill.

stats