El llibre que ni un alcalde va poder treure de l'arxiu de Barcelona

BarcelonaEl Llibre Verd de Barcelona és un còdex manuscrit del segle XIV que reuneix els privilegis que regien la vida municipal de la capital catalana a l’Edat Mitjana i té un gran valor simbòlic, però també estètic per les miniatures i caplletres que esquitxen les seves pàgines. A través de quatre volums s'hi representa tota la societat medieval. Escrit en llatí i en català, es guarda amb clau a l'Arxiu Històric municipal de Barcelona i, en els últims 50 anys, només n'ha sortit en dues ocasions: el 1979, quan Narcís Serra va jurar el càrrec com a primer alcalde democràtic després de la dictadura, i el 1999, a l'exposició Barcelona Gòtica que es va fer al Museu d'Història de Barcelona. Ni tan sols Xavier Trias va aconseguir treure'l de l'arxiu el 2011 quan va ser investit alcalde i el va demanar. Per primera vegada, en aquest segle i només durant una setmana, es mostrarà a l'exposició Barcelona: l'Arxiu que som, que es podrà veure des del 19 de setembre fins al 23 de novembre al Museu d'Història de Barcelona.

És un dels cent documents que expliquen set segles de la història de la ciutat: des de l'abril del 1249, quan Jaume I va autoritzar els habitants de Barcelona a governar-se de manera autònoma, fins a l'actualitat. "És passat, present i futur, perquè a l'arxiu no hi deixen d'entrar documents. A partir del segle XX l'arxiu va començar a rebre donacions privades, i això també ha fet que ara hi hagi múltiples veus", assegura l'historiador i museòleg Daniel Venteo, que comissaria l'exposició dels arxius municipals. A més, a la Sala del Tinell també es parla de projectes de futur. El maig del 2018 es va presentar el projecte arquitectònic per convertir la nau número 8 de l'antiga fàbrica tèxtil Can Batlló en la seu dels 21 arxius municipals que actualment estan repartits per la ciutat. Després d'un temps aturat, ara s'està elaborant el projecte executiu que farà realitat el somni de poder unificar arxius i poder, finalment, tenir una gran sala d'exposicions pròpia.

Un arxiu pràcticament únic a Europa

"Tenim 50 quilòmetres lineals de documentació, poques ciutats tenen aquest patrimoni documental que s'ha mantingut de manera sostinguda, amb algun daltabaix, al llarg de tots aquests segles", assenyala Ana Pazos, arxivera en cap de l'Ajuntament de Barcelona. "Un dels motius de fer aquesta exposició és mostrar el nostre arxiu amb motiu de la celebració del Congrés Internacional d'Arxius que es farà a Barcelona a l'octubre i que congregarà arxivers de tot el món, és la primera vegada que aquest congrés se celebra a l'estat espanyol", afegeix Pazos. A més, el 9 d'octubre, Ramon Alberch, que havia estat arxiver en cap de Barcelona entre el 1989 i el 2004, presentarà un llibre sobre la història dels arxius.

Entre molts altres documents hi ha la còpia del primer privilegi d'autogovern del 1249. L'original es va perdre, però afortunadament el notari municipal Esteve Gilabert en va fer una còpia al segle XVII. A l'exposició es poden veure molts altres exemples de l'autogovern, tant dels seus moments àlgids com d'èpoques més fosques, com un exemplar del Decret de Nova Planta del 1714. Hi ha la primera acta municipal de la nova corporació municipal republicana de l'abril del 1931, però també l'expedient de depuració del funcionari municipal Domènec Latorre, condemnat a mort el 4 d'abril del 1939 pel règim franquista.

Barcelona va créixer de manera exponencial, sobretot, a partir de finals del segle XIX. La ciutat s'ha anat reinventant i l'exposició mostra mapes de com era, però també de projectes de com havia de ser. Alguns es van intentar fer, d'altres es van fer a mitges, i alguns van ser oblidats. Hi ha un dibuix del 1389 que mostra la ciutat baixmedieval, l'ambiciós pla Cerdà, el pla de reconversió de la Ciutadella militar borbònica en un nou parc central de Josep Fontserè del 1873; la Rambla del 1807... En una de les parets es mostra el projecte de reforma general de Ciutat Vella aprovat el gener del 1881 que va implicar la construcció de les avingudes de la Catedral, Cambó i Via Laietana i d'altres que mai es van fer realitat. L'altra cara de la moneda està en un calaix: Modest Urgell va dibuixar alguns dels edificis i places, com la placeta de Basea o el carrer de les Donzelles, que van ser esborrats del mapa quan es va fer la Via Laietana. Hi ha un mapa dels bombardejos de la Guerra Civil i els dibuixos que en van fer els infants sobre com vivien llavors. Un dels mapes menys coneguts es va fer durant el franquisme i mostra els assentaments de barraques: una creu vermella assenyala les zones "més perilloses".

Al llarg de tota l'exposició, hi ha fotografies de diferents moments històrics. En algun cas, la complementació amb la documentació és pràcticament perfecta. Hi ha una fotografia de Francesc Ballell d'un dels pavellons construïts durant l'epidèmia de febre tifoide del 1914. A sota, la documentació de la gestió econòmica conserva un tros dels cobrellits que es poden veure a la imatge. Els documents expliquen grans reivindicacions del segle XX, com la d'una escola laica i catalana, o un llibre de matrimonis que algun funcionari va reutilitzar per convertir-lo en llibre de divorcis. Guarda (no es poden veure) els noms dels primers divorciats de Barcelona després de la primera i efímera legislació que el permetia el 1931. Un dels documents més voluminosos és del 1401. Es tracta del registre del primer banc públic de Barcelona i el més antic de tot el continent, que va desaparèixer el 1867. Fins i tot conserva la clau original.