Patrimoni
Cultura Patrimoni 05/12/2022

El MNAC i el COAC es disputen l'arxiu de l'arquitecte Josep Maria Jujol

Es tracta d'un conjunt excepcional de dibuixos, plànols i peces de mobiliari

3 min
Tapís de Josep Maria Jujol per als Jocs Florals de 1907

BarcelonaEl futur de l'arxiu de l'arquitecte Josep Maria Jujol viu una situació insòlita. L'ARA ha pogut saber que existeixen dos acords de donació signats: un del mes d'octubre amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya i un de l'1 de desembre amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Prèviament, el 2017 els hereus de Jujol van donar al COAC els plànols i dibuixos corresponents a les obres que Jujol tenia a les comarques de Barcelona. El degà del COAC, Guim Costa, té previst reunir-se amb el director del MNAC, Pepe Serra, per abordar la situació.

Fonts del MNAC confirmen la donació al museu signada al mes d'octubre i que és fruit de molts anys de treball amb el llegat de Josep Maria Jujol i amb Josep Maria Jujol fill. També que hi havia una donació signada al mes de juliol que es va ampliar a l'octubre, i que Josep Maria Jujol fill no els ha comunicat cap novetat i que, en canvi, "tot segueix endavant". Pel que fa al COAC, té damunt la taula la creació amb el llegat de l'arquitecte d'un Centre Jujol a la Casa de les Ànimes, un immoble de la seva propietat al nucli antic de Tarragona. Abans d'aquests projectes, no va arribar a bon port una iniciativa de l'Ajuntament de Tarragona de crear un Arxiu Jujol a l'edifici annex al Teatre Metropol que també havia de ser un centre d'interpretació de l'arquitectura modernista a la ciutat.

Actualment, es poden veure al MNAC alguns mobles com un secreter escriptori, una taula de centre ovalada doble i diverses cadires que els hereus van dipositar amb motiu de la renovació de la col·lecció permanent d’art dels segles XIX i XX. Abans del dipòsit de l’Arxiu Jujol, el museu ja tenia un escriptori i arxivador de partitures de fusta policromada, un tinter de bronze, una cadira de menjador i una tauleta de centre provinents d’una dació de Joan Pau Jover, net del marxant Pere Mañach. I amb motiu de la gran exposició de Gaudí que va obrir les portes fa un any, van restaurar una de les tres grans teles que Jujol va fer per a la cerimònia dels Jocs Florals del 1907 per encàrrec de Gaudí.

Sovint Josep Maria Jujol va tenir reconeixement com a col·laborador d’Antoni Gaudí en obres tan conegudes com la Casa Batlló, la Pedrera i el Parc Güell, i des dels anys 80 n’ha tingut cada vegada més com a autor d’uns edificis tan singulars com el Teatre Metropol de Tarragona, l’església de Vistabella i la reforma de la masia Can Negre, a Sant Joan Despí, localitat de la qual va ser arquitecte municipal.

Els continguts de l’Arxiu Jujol han vist la llum pública parcialment a través d’exposicions i de publicacions. També ha sigut accessible als estudiosos que han fet tesis doctorals i estudis sobre l’arquitecte, i a altres arquitectes que han rehabilitat alguns dels seus edificis. Una altra font important per a la divulgació del llegat de Jujol es troba en els llibres que el seu fill ha publicat els últims anys sobre les obres del seu pare a Barcelona, Tarragona i Sant Joan Despí. També s'han divulgat les col·laboracions de Jujol amb Gaudí i altres aspectes més específics com els dibuixos que feia com a excursionista. Però, malgrat tot, encara es desconeix el volum i la profunditat dels fons, així que caldrà engegar una considerable feina de catalogació. Hi ha materials dels diferents aspectes de la trajectòria de Jujol, des dels seus dibuixos juvenils i de la seva etapa d’estudiant fins a mobles i objectes que va fer per al seu ús personal i de la família.

També pintor i escultor

Jujol també va destacar com a pintor, escultor i dissenyador, i això multiplica la diversitat de materials que hi ha a l’arxiu. A més, va saber donar una segona vida a qualsevol material, amb una vocació per redimir-lo impregnada de la profunda religiositat que tenia. “Per a ell no hi havia secrets en la manipulació dels materials”, diu Jujol i Gibert al llibre Jujol a Barcelona, en què es poden veure treballs i objectes molt diversos, com les primeres aquarel·les que va fer quan era un adolescent, una capseta de fusta, un fruiter metàl·lic, una caseta feta amb cartons i fustes reciclats i el model d’una imatge religiosa que va fer en col·laboració amb Frederic Llobet.

Al començament de la trajectòria, Jujol va treballar amb l’arquitecte Antoni Maria Gallissà i a l’arxiu es conserva l’exemplar del Dictionnaire raisonné de l’architecture française du XI au XVI siècle de l'arquitecte francès Eugène Viollet-le-Duc que va pertànyer a Gallissà i que la seva germana va regalar a Jujol. Finalment, l’arxiu també conté dibuixos i esbossos relacionats amb la seva trajectòria com a docent a l’Escola del Treball (1924-1949) i l’Escola d’Arquitectura (1910-1949).  

stats