El primer poema èpic (i censurat) sobre Colom està a Montserrat

BarcelonaEl poeta, humanista i escriptor portuguès Francisco Botelho de Morais e Vasconcelos (1670-1747), devia pensar que era més prudent amagar que havia donat suport a la causa austriacista durant la guerra de Successió. Per ocultar-ne qualsevol prova, va suprimir unes 200 octaves, una vintena de pàgines, amb informació delicada, tant política com biogràfica, del poema èpic El Nuevo Mundo (1701), que té com a protagonista Cristòfor Colom.

Tanmateix, el poeta no va desfer del manuscrit original, i la investigadora postdoctoral de la Universitat de Barcelona Claudia García-Minguillán l'ha localitzat a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat. El seu estudi pot ajudar a entendre les motivacions polítiques, literàries i culturals de Botelho de Moraes e Vasconcelos i aportar llum sobre les dificultats i les censures que patien els creadors a la Barcelona barroca. El document havia passat desapercebut als investigadors malgrat aparèixer com una referència en un catàleg antic elaborat pel pare Alexandre Olivar el 1977. El manuscrit, de trenta-nou folis, té notables diferències respecte a l’edició impresa del 1701. "Colom és una figura controvertida i hi ha una important producció als segles XV i XVI de poemes en italià o en llatí dedicats a lloar-lo, però no en castellà", explica García-Minguillán. El poema de Botelho de Moraes e Vasconcelos es considera de gran valor filològic i històric, perquè és la primera obra èpica escrita en castellà que té com a protagonista Colom i el situa com a heroi de l’imaginari polític.

El poema es va escriure a Barcelona en un moment força convuls. El 1702 va esclatar la Guerra de Successió, on es van enfrontar austriacistes i filipistes, que tenien idees polítiques i econòmiques diferents. La Corona d’Aragó era majoritàriament austriacista. Hi havia una cultura política més republicana. La Corona de Castella era filipista i defensava un model amb fort pes del poder reial i sense Corts. El moment polític és clau per entendre els canvis estratègics del poeta, que inicialment estava molt vinculat als cercles intel·lectuals i diplomàtics de la capital catalana, que eren austriacistes. De fet, l’autor va participar en la fundació de l’Acadèmia dels Desconfiats, entitat que va ser clausurada per Felip V. Amb el lema Tuta, quia diffidens [Segura, perquè desconfia], els seus membres es reunien periòdicament per parlar de mitologia, història, política, filosofia... i eren clarament austriacistes.

"La part censurada del poema conté sobretot informació biogràfica de l'autor i de la situació política", detalla García-Minguillán. "Parla, per exemple, de Manuel de Toledo, que era familiar del Duc d'Alba i tenia inclinacions austriacistes. No sabem si ho va fer per prudència o el van obligar, però va eliminar tot allò que el vinculava al bàndol austriacista", afegeix la investigadora, que s'ha passat hores a la Biblioteca de Montserrat estudiant el seu fons.

El manuscrit, que ara serà objecte d’una edició crítica i d’un estudi monogràfic, té algunes singularitats estètiques: tot i escriure’s en castellà, la composició segueix models èpics clàssics que eren més habituals en la tradició llatina i italiana. L’elecció de la llengua castellana, en aquest cas, segurament respondria a una voluntat d’intervenció en el debat polític de la monarquia hispànica.

Entre els fragments inèdits, destaquen uns versos on el poeta parla de com va haver de marxar de Portugal per desenvolupar la seva trajectòria literària:

Con Ulises podrás (discreto amante)
mis casos comparar varios y impíos
mas ¡ay! verás dolor más abundante
que en siglos suyos, en instantes míos.
Él de amigos escuadra halló constante;
yo en todos vi el afecto ser desvíos,
y la fe que hasta entonces juzgué cierta

en tierra echaron por estar ya muerta.

En un altre fragment lloa la figura de Manuel de Toledo:

Del gran Toledo, siempre entre gloriosos
el más discreto, el grande, el siempre augusto;
el mejor pecho, en él astros piadosos
el espíritu unieron más robusto
por premiarla mil [text ratllat] timbres portentosos,
desnudando astros lo corona justo
con diadema inmortal y laurel nuevo
cuajada enjama la deidad de Febo.