Cultura 18/09/2013

Es destapen els secrets de Bellesguard, l'obra oculta de Gaudí

La torre, propietat i residència de la família Guilera, obre avui les seves portes al públic

Sílvia Marimon
4 min

Barcelona.De lluny, la silueta de la torre de Bellesguard, al barri de Sant Gervasi de Barcelona, és el llom del dragó que s'enfronta a Sant Jordi. En un extrem, el pinacle acaba amb una senyera en espiral i la corona de l'últim monarca del Casal de Barcelona. A banda i banda de la porta d'entrada d'aquesta casa particular, obra de Gaudí i que a partir d'avui obre les portes per a les visites guiades diàries, hi ha dos bancs fets amb trencadís que representen dofins amb les quatre barres al llom. No és gratuït. Es refereix a una frase que va pronunciar Roger de Llúria en plena Guerra de Sicília a finals del segle XIII: "Que a partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó". La simbologia catalanista és present a tot l'edifici. "És una declaració d'amor a Catalunya de Gaudí. Poques vegades, l'artista va ser tan lliure", assegura l'arqueòleg Manuel Medarde, que ha estat estudiant, amb un equip multidisciplinari, el passat de Bellesguard. Va ser la família Guilera, que hi viu des de fa tres generacions, qui va decidir investigar tots els secrets de casa seva.

Quan el 1900 Antoni Gaudí va acceptar l'encàrrec de la família Figueres de construir una mansió en un turó a la part alta de Barcelona, era molt conscient del passat d'aquest enclavament. Havia estat la cort de Martí l'Humà (1356-1410) els últims anys de la seva vida. Va ser a Bellesguard on Martí I l'Humà va rebre la notícia de la mort del seu únic fill, Martí el Jove, per culpa de la malària.

Més de 800 documents

Molts dels símbols que, a partir d'avui, el públic podrà veure en visites guiades reten homenatge a aquest monarca, l'últim del Casal de Barcelona. Després de la seva mort, el tron el va ocupar Ferran d'Antequera, de la dinastia de Trastàmara, i futur Ferran V de Castella.

Medarde, juntament amb Esteban Galindo, ha localitzat més de 800 documents sobre l'antiga residència de Martí l'Humà. "Un dels pergamins que hi havia a l'arxiu de Sant Just Pastor és el document de compra de la propietat de 40 hectàrees, que firma l'escriptor i secretari de Martí l'Humà, Bernat Metge. Sabem que és Martí l'Humà qui escull el nom de Bellesguard", explica l'arqueòleg. Anteriorment es deia torre de Vallblanc. I abans de ser un palau reial, amb una magnífica panoràmica de Barcelona i el mar, havia estat llar de romans i ibers. Va tenir assentaments des fa pràcticament 2.000 anys.

Bellesguard també va tenir un paper durant la Guerra de Successió. Al segle XVIII era propietat de Joan Ferrer Bonaventura de Gualbes i Copons, un noble català austriacista. Ell la va oferir com a seu a l'Acadèmia dels Desconfiats. Amb el lema Tuta, quia diffidens [Segura, perquè desconfia], els seus membres es reunien periòdicament per parlar de mitologia, història, política, filosofia... "És a la Torre de Bellesguard on es forja el suport a l'arxiduc Carles i, per tant, l'oposició a Felip V", assegura Medarde.

Gualbes i Copons, que no volia que Bellesguard acabés en mans dels Borbons, va deixar la finca a l'església dels Sants Just i Pastor, que en va ser la propietària fins a la desamortització de Mendizábal de l'any 1835. La casa va passar de mans en mans, fins que la va adquirir Maria Sagués, vídua del comerciant de farina Jaume Figueras, un gran amic de Gaudí. El geni modernista es va inspirar en el palau de Martí I l'Humà i en va restaurar les restes. Gaudí no només es va encarregar de l'espectacular jardí i de la torre, sinó que també va construir un viaducte com a suport del camí que accedia al cementiri a Sant Gervasi. L'estructura de contrafort del viaducte, amb pota d'elefant, recorda les fórmules que l'artista faria servir en el Parc Güell. L'artista de Reus, en harmonia amb el conjunt medieval, va utilitzar un peculiar ús del gòtic. Va jugar força amb els contrastos. L'obertura de Bellesguard permetrà veure les genials solucions arquitectòniques del geni modernista. Des de les cavallerisses fins a la sala dels Maons, passant pels sostres de les habitacions que evoquen elements de la naturalesa o una espectacular vidriera amb una estrella de vuit puntes en relleu.

Orfenat i clínica

Durant la Guerra Civil, Bellesguard va acollir orfes. Les condicions eren molt precàries i alguns mobles de Gaudí es van utilitzar per fer llenya i escalfar la casa.

L'actual família propietària, els Guilera, van decidir obrir les portes de casa seva -on encara viuen- després de finançar una reparació molt costosa per restaurar la façana i el pinacle el 2008. "Aleshores vam ser conscients que era un monument amenaçat i que no podríem afrontar una nova rehabilitació, per això i per compartir el que tenim amb tothom hem decidit obrir casa nostra", explica Pol Gago Guilera, besnét de Lluís G. Guilera Molas, el metge que va comprar Bellesguard el 1945 per fer-hi una clínica. Guilera Molas, que va estudiar a Alemanya, va ser el primer director del Servei d'Oncologia de l'Hospital Sant Pau, però la dictadura franquista el va apartar de la sanitat pública per "roig". A la casa encara es conserva el seu laboratori -la família el vol museïtzar-, fins i tot la taula d'autòpsies. Quan l'hospital es va traslladar a la Clínica Delfos, els Guilera van convertir Bellesguard en la seva llar. Hi viuen des de fa 70 anys.

stats