Reclamen a la Generalitat que cobri totes les despeses de Sixena

BarcelonaEl Tribunal Suprem ja va determinar que la Generalitat no era la propietària dels béns originaris del monestir de Sixena que havia comprat als anys vuitanta i noranta. Les vendes van ser declarades nul·les perquè, segons la justícia espanyola, les monges no estaven autoritzades a fer aquest tipus d’operacions. Aquestes obres, prop d'un centenar, s’exposaven al MNAC i al Museu de Lleida fins que els tribunals van ordenar-ne la sortida. Queda pendent, però, la reparació econòmica a la Generalitat, que va pagar uns 50 milions de pessetes (300.000 euros) per comprar.

La Comissió de la Dignitat ha presentat un requeriment d’inactivitat a la Generalitat per "l’actitud de deixadesa de les seves obligacions que té en els plets sobre els béns de Sixena". Segons l’entitat memorialista, el govern català ha de reclamar els 300.000 euros per la compra dels objectes que va ser anul·lada i les despeses fetes en la seva restauració i conservació fins que van ser retornats. Ho estableix, segons la Comissió de la Dignitat, el Codi Civil. "Si es retornen, ha de reclamar totes les despeses fetes com disposa el Codi Civil. No fer-ho és causar un perjudici en el patrimoni de la Generalitat i, per tant, una malversació de cabals públics", assegura l’entitat.

Les pintures murals de Sixena es van salvar la tardor del 1936 després d’un vàndal intent de destrucció per part d’una columna anarquista. Les van rescatar tècnics catalans amb l’ajut de gent del poble, amb l’historiador de l’art i arquitecte Josep Gudiol al capdavant. Gudiol treballava per al Servei de Monuments de la Generalitat i havia aconseguit finançament per a l’operació directament del conseller Ventura Gassol. En aquest cas, hi ha la recent sentència del Suprem, pendent d’executar, que obliga a tornar-les a l'Aragó. "En aquest cas, no es tracta de cap compra, sinó d’un dipòsit signat amb les religioses", assegura el president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes. "Si el propietari vol recuperar un bé que havia deixat en dipòsit, ha de pagar totes les despeses que ha generat als seus custodis", afegeix Cruanyes. Així, segons Cruanyes, s'hauria de pagar tot el que va invertir el govern català en tot el procés per salvar les pintures. Des del seu arrencament fins a la seva restauració i manteniment.

En aquest sentit, la Comissió de la Dignitat ha criticat també que la Generalitat no defensi de manera més contundent la feina feta. "Aquesta deixadesa i el silenci davant les acusacions contra Gudiol i el conseller Ventura Gassol, responsable del salvament, suposen un menysteniment d’aquestes persones i de la seva acció en favor del salvament del patrimoni artístic de l’Aragó. És un deure defensar la dignitat i l’esforç dels que es van jugar la vida per salvar el patrimoni català i l’aragonès", assegura l’entitat. Fonts de la Generalitat assenyalen que aquest és un tema que ve de lluny i que actualment els serveis jurídics estan analitzant la viabilitat de la demanda.