Crítica de cinema
Cultura 26/08/2020

'Abou Leila', la lògica del malson en un 'thriller' angoixant pel desert

Amin Sidi-Boumédiène modula un film ‘noir’ ambientat en l’Algèria dels anys 90

Paula Arantzazu Ruiz
1 min
L'actor Slimane Benouari a la pel·lícula 'Abou Leila'

'Abou Leila'

3 estrelles

Direcció i guió: Amin Sidi-Boumédiène. 135 minuts. Algèria, França i Qatar (2019). Amb Slimane Benouari, Lyès Salem, Azouz Abdelkader. Estrena als cinemes el 28 d'agost

Durant el primer tram d’Abou Leila, el cineasta Amin Sidi-Boumédiène mostra a l’espectador els compassos d’un thriller polític angoixant: un pla seqüència que ens relata un terrible assassinat en un carrer residencial funciona com a pròleg del viatge clandestí que emprendran dos homes cap al desert a la recerca, justament, d’un misteriós terrorista anomenat Abou Leila. Qui són aquests dos personatges? Dos agents encoberts del govern? Dos amics amb set de venjança? Quina és exactament la seva missió? Aconseguiran trobar el terrorista?

A mesura que els protagonistes s’endinsen en el buit al·lucinat dels paisatges del desert, la pel·lícula fa seu aquest desassossegant estat anímic i sembla plegar-se sobre si mateixa, com si volgués renunciar a totes les convencions del gènere del noir que ha anat treballant fins llavors i perdre’s en l’interior d’un espai desconegut. De fet, les imatges del thriller es transformen en escenaris onírics i les estampes de road movie, un viatge cap a la fi de la nit en què s’imposa la lògica del malson. Sidi-Boumédiène, amb l’ajuda de la fotografia de Kaname Onoyama, lliga el cúmul d’escenes surrealistes consegüents amb la idea d’una mena de dimoni de la cultura aràbiga que posseeix i embogeix la ment, però aquest motiu narratiu, que pretén vincular el film amb un cert misticisme, eclipsa la veritable i potent reflexió última de la pel·lícula: el cercle infinit de la violència.

stats