Cultura 14/06/2021

"Les sales petites necessitem el 100% de l’aforament"

Els teatres de proximitat reclamen que es tingui en compte la seva casuística i demanen ajudes per als creadors

6 min
Foto de família amb els responsables de les sales de proximitat de Barcelona

BarcelonaUna de les lliçons que ha deixat la pandèmia a les sales de teatre de proximitat de Barcelona (de menys de 120 localitats) és que juntes tenen molta més força. Per això l'any passat es van unir sota un únic segell i, des d'aleshores, comparteixen inquietuds, projectes comuns i un grup de WhatsApp que treu fum. Parlem amb els responsables de La Badabadoc, l'Eòlia, l'Atrium, la Versus Glòries, la Flyhard, El Maldà, l'Akadèmia, La Gleva, la Fènix, l'Antic Teatre i el Tantarantana de les conseqüències de la crisi sanitària, que encara pateixen de ple. La limitació dels aforaments al 70% els situa en una posició de fragilitat que els ha empès a un increment dels preus, alhora que han de fer front al tap de produccions generat arran de la pandèmia.

L'impacte de la pandèmia

Àngel Grisalvo (La Badabadoc): "Ha estat un any de sorpreses i de reformular el projecte. Una de les coses bones que ha sortit de la pandèmia és aquest grup de teatres de proximitat. Hi ha molt bona energia i això dona fruit a bons projectes. La resposta del públic també ha estat una sorpresa. Vam començar a obrir de mica en mica i ens vam adonar que la gent responia molt bé".

Anna Espunya (Teatre Eòlia): "Ha estat un any de molta feina, tota la gestió que hem hagut de fer ha estat molt bèstia. El públic tenia moltes ganes de venir al teatre, ha vingut i ha respost. I de cop hem vist que un seguit de feines que eren molt solitàries, si les fem junts, donen més resultats".

Judit Ferrer (Sala Atrium): "La pandèmia ens ha empès a replantejar-nos moltes coses i a generar-nos moltes preguntes. Ens ha forçat a veure totes les possibilitats del teatre. Hi ha hagut molta incertesa. Hi ha setmanes que teníem tres dies plens i en canvi la següent estava buida. Una sala tenia ple un dia i per a una altra aquell mateix dia era nefast. Ha estat impossible fer una previsió". 

Jofre Blesa (Versus Glòries): "En tres mesos tots hem fet un doctorat en gestió cultural. Els nostres teatres no deixen de ser negocis privats, i si no entren ingressos hi ha un risc. Però a nivell institucional hem tingut suport des del primer moment. La realitat la tindrem ara. Segurament hi ha un públic que tenim perdut, que per por encara li costa anar al teatre. Hi haurà una crisi econòmica brutal i anar al teatre serà una despesa per a molta gent. Ara haurem de treure les propostes i les estratègies per fer viables els teatres. Ens haurem de reinventar". 

Sergio Matamala (Sala Flyhard): "Nosaltres vam patir un moment de crisi quan vam veure que la programació municipal potser no obria. Depenem molt de les gires. A part de les subvencions, si no tenim gires no podem recuperar la inversió feta. Els programadors municipals van apostar-hi malgrat la reducció d’aforaments i els confinaments perimetrals. I això ens va salvar". 

Aforaments

Marina Marcos (El Maldà): "La reducció dels aforaments ens segueix afectant ara. Estem al 70%, però com que som espais molt petits nosaltres no hi arribem mai per temes de distància de seguretat. Estem entre un 50 i un 70% d’aforament en funció de com es distribueixi la compra d’entrades, perquè van per separacions de grups de compra. No sabem mai quanta gent tindrem, i el 50% és la inviabilitat. Vam obrir perquè en teníem moltes ganes. Aleshores ni tan sols sabíem si tindríem ajudes. La Generalitat va dedicar una partida a l'obertura dels espais escènics i això ens ha permès mantenir-nos durant la temporada. Però ara no tenim ajudes, perquè a partir de la mitjana d'ocupació es va pactar un llindar de viabilitat pel global de les sales que és del 70%".

Meri Notario (Teatre Akadèmia): "Per a nosaltres, treballar amb el 50% de l'aforament vol dir crisi absoluta, però vam obrir pel públic i per ser-hi. Després van venir les ajudes. Ara amb el 70% estem igual. En el moment en què has de deixar distància de seguretat moltes vegades no arribes al 70%. Les sales petites necessitem el 100% de l’aforament. És normal que el focus estigui en les grans, perquè són la referència, però elles sí que poden arribar al 70% i és possible que cobreixin les despeses. Nosaltres amb el 70% no les cobrim". 

Albert de la Torre (La Gleva): "A La Gleva tenim molt clar que el negoci no és el teatre. Durant la pandèmia hem estat treballant igual i hem estat produint. Vam tancar tres mesos. L’acte social d’anar al teatre ara és estrany. La gent arriba de cop amb l’entrada de casa, no hi ha el contacte a la taquilla o la tertúlia del final".

Preus

Felipe Cabezas (Sala Fènix): "A la Fènix hem pujat els preus molt poc, un euro. Els descomptes amb Atrápalo s’han acabat, hem tret els 2x1 i hem reduït les invitacions. Aquestes petites mesures ens han ajudat que la facturació sigui força similar a la de la temporada passada". 

Marina Marcos (El Maldà): "La pandèmia ens ha provocat la necessitat d’augmentar preus. Al final som sales privades. Les ajudes públiques no són la base del nostre negoci. Seguim sense tenir els preus de les sales d’aforament mitjà i gran però sí que els hem apujat una mica. La pandèmia ha eliminat part de la democratització de la cultura perquè la reducció d’aforaments comporta una pujada dels preus. Com més s’allarguin les reduccions d’aforaments, més s’estendrà aquesta situació". 

Felipe Cabezas (Sala Fènix): "Nosaltres ho mantindrem més enllà de la pandèmia. Ens hem adonat que el públic paga igual un euro més i que els descomptes no han de ser del 40%, amb el 20% ja és suficient. Les companyies també han d’entendre que som un espai petit, no podem donar-los invitacions cada nit. És una manera de donar més valor a la nostra feina, i el públic i les companyies ho entenen". 

Verònica Navas (Antic Teatre): "A l’Antic ha estat diferent, no hem tocat els preus. Ho hem mantingut tot de manera proporcionada a les necessitats del moment. Però si s’allarga dos o tres anys més, és inviable". 

El tap de produccions

Marina Marcos (El Maldà): "Els projectes culturals estan tenint molta capacitat de resiliència. Aquesta temporada tothom ha produït. Això és una inversió per a les empreses. El més fàcil hauria estat que fos una temporada de reposicions". 

Jofre Blesa (Versus Glòries): "Però el tap de produccions hi és. Les institucions públiques han ajudat a aguantar les estructures. Nosaltres hem apostat per ajudar els que no eren ajudats, els creadors, que havien quedat completament oblidats. Però també tenim la capacitat que tenim. Hi ha un tap important. A més, hi ha hagut molta creació. Hi ha un moment que no hi cap res més i que es perden coses". 

Meri Notario (Teatre Akadèmia): "És una qüestió del sector sencer. A tot arreu hi ha un embut. A l’Akadèmia tenim una casuística diferent perquè darrere nostre hi ha un mecenatge molt important. S’hauria d’animar que sortís més mecenatge per a la cultura". 

Ferran Murillo (Teatre Tantarantana): "La pandèmia ens ha fet veure la precarietat dels artistes. Espero que si s'augmenta el pressupost de cultura amb el famós 2% , l'increment vagi sobretot cap a la creació, perquè els nostres espais no poden absorbir-ho tot. Els creadors no poden viure del que ells mateixos fan".  

Sergio Matamala (Sala Flyhard): "El tap no és només per la pandèmia, és estructural. Quan nosaltres produïm ho exhibim a les nostres sales, però on anem després? Perquè el salt d’una sala de 80 localitats a una de 700 és massa gran. A Barcelona hi ha un dèficit de sales mitjanes privades que puguin venir, agafar els nostres projectes i exhibir-los. El Capitol ha tancat , la Sala Muntaner també, l’Aquitània no sabem en quina situació està . Espais n’hi ha, però falta voluntat per obrir-los i gestionar-los assíduament".

El retorn del públic

Marina Marcos (El Maldà): "És important posar en valor quins públics estem perdent i quins estem guanyant. El públic més gran és al que més li està costant tornar als espais culturals per un motiu de salut que s’entén perfectament. Però hem de posar en valor el públic jove. D’alguna manera les seves portes d’entrada al teatre som nosaltres. És el públic d’ara, el que ha de seguir venint i nodrint les sales. És un valor dels nostres espais que hem de saber treballar els pròxims anys. La falta de públic és endèmica dels últims anys". 

Sergio Matamala (Sala Flyhard): "La clau està en què vinguin directament a les nostres sales sense passar per Atrápalo. Ens estalviarem els descomptes i tindrem un públic més fidel. És un dels molts reptes que tenim per als pròxims anys".

stats