Crítica de teatre
Cultura  /  Teatre 30/07/2022

El divertit viatge d’uns pallassos catalans a un clàssic espanyol

Rhum & Cia no defrauda amb una proposta molt recomanable per al gran públic

2 min
'El diablo cojuelo' amb Jordi Martínez i Joan Arqué
  • Teatre Condal
  • Fins al 7 d’agost

¿Pallassos catalans fent un clàssic? ¿Pallassos catalans fent un clàssic espanyol? Doncs sí. El repte que va afrontar Lluís Homar com a director de la Compañía Nacional de Teatro Clásico era tan gran com gran ha estat la rebuda d’aquest magnífic Diablo cojuelo que ara s’instal·la al Teatre Condal.

L’artífex de la juguesca, a part de l’excel·lència dels Rhum & Cia i de l’encertada direcció d’Ester Nadal, ha estat l’actual director del Teatro de la Abadía de Madrid, Juan Mayorga. L’autor d’una trentena de textos teatrals i membre de la Real Academia Española de la Lengua firma una intel·ligent dramatúrgia que equilibra la trobada entre la rauxa dels pallassos i el fraseig del Segle d’Or en una fantasiosa novel·la del segle XVII de Luis Vélez de Guevara (1579-1644).

Vélez de Guevara narra la història d’un estudiant perseguit per la justícia a causa del seu donjoanisme que allibera un diable del flascó on els seus superiors l’havien tancat. En agraïment, el diable li mostrarà la hipocresia de la societat de l’època aixecant els sostres de les cases, tal com anys més tard faria l’homònim de Bulgàkov a El mestre i Margarida.

Mantenint l’estructura del relat, Mayorga incorpora altres textos i deixa espai per a l’alegre bogeria d’uns pallassos convertits en bufons d’una Espanya medieval. I els de Rhum & Cia no defrauden. Ni en el text ni, esclar, en allò que els és propi. O sigui, la deformació de tot plegat, l’exageració i el joc teatral. Un joc magníficament supervisat pel cara blanca de Joan Arqué, que interpreta l’estudiant, i conduït per l’esbojarrat dimoni de Jordi Martínez. Fantàstic el nen gran escapat d’una faula de Roger Julià, el nerviós barbut de Piero Steiner, la falsa elegància de Mauro Paganini i la tremenda aportació musical del multiinstrumentista Xavier Lozano, una gran incorporació a la companyia, en una proposta amb molta música.

Res seria així sense la direcció d'Ester Nadal per posar ordre al frenesí dels pallassos. Una proposta molt recomanable per al gran públic que m'ha recordat la màgia de les còmiques versions de Shakespeare de la companyia britànica establerta a França Footsbarn Travelling Company.

stats