Esplèndides paraules d’amor i recança al HeartBreak Hotel

Qui va matar el meu pare (Més Llibres, 2019) és la tercera novel·la autobiogràfica del jove escriptor francès Édouard Louis (Hallencourt, 1992). Una trilogia iniciada amb Adéu a l’Eddy Bellegueule –gran èxit editorial amb què es va donar a conèixer–, publicat en català per Més Llibres el 2015, en el qual parlava de l’assetjament escolar, l’homofòbia i la injustícia que va patir per ser gai, i que segueix amb Història de la violència (Més Llibres, 2018), on plasmava la violació i intent d’assassinat que va patir el Nadal del 2012. La pobresa, la violència domèstica i institucional, la marginació del que és diferent i la manca de justícia social es manifesten a les tres entregues de diverses maneres.

Louis va deixar casa seva i va marxar a la Universitat de París fugint de la confrontació amb un pare masclista i xenòfob que l’ignorava i humiliava per ser homosexual. Seguint les passes del filòsof i historiador Didier Eribon –autor del magnífic assaig Retorn a Reims, a qui Louis havia dedicat la primera novel·la–, Louis torna a casa arran de la mort del seu pare en un intent de refer ponts sentimentals cap al seu progenitor; intentant entendre’l, descobrint que l’estimava i constatant que el seu cos va ser “destruït pel treball i per una determinada ideologia masculina”. La bellesa, la profunditat i també l’amargor del text rauen en la confrontació entre els actes humiliants i depreciatius amb altres de pur amor paternal que, al final, il·lustren la fragilitat emocional d’un home constrenyit pel pensament únic. La funció conclou amb la denúncia explícita del sistema econòmic i social que imposa un model de comportament i pensament excloent. Per a Louis, al pare el van matar Jacques Chirac, François Hollande, Nicolas Sarkozy i Emmanuel Macron.

Un sensacional Dafnis Balduz s'ha fet seu el discurs íntim i ha aconseguit penetrar en els sentiments del protagonista des d’un compromís i una naturalitat aclaparadora sota una direcció ben precisa de Pau Roca, potser un xic massa adornada. En tot cas, una proposta molt recomanable per a l’íntim Heartbreak Hotel, malgrat el quimèric desig en les últimes paraules del pare: "Cal una revolució".