"M'he aixecat a les quatre del matí i ha valgut la pena": Angélica Liddell provoca incomoditat i algun desmai a Temporada Alta

GironaEn aquests temps de cues virtuals i entrades que s’esfumen en pocs minuts, el festival Temporada Alta va viure a finals d’estiu una situació insòlita: les entrades per a les dues funcions de l’espectacle Seppuku. El funeral de Mishima, d’Angélica Liddell es van exhaurir en només quatre minuts. “Em pensava que fallava el sistema. No ens havia passat mai”, explica el director del festival gironí, Narcís Puig. La fita era encara més prodigiosa perquè l’artista convocava el públic al Teatre de Salt en una hora insòlita: a tres quarts de sis del matí, tant per a l'estrena de l'obra, aquest dissabte, com també per a la funció que farà aquest diumenge.

Desafiant el fred gèlid i els carrers encara adormits, aquest dissabte els prop de 200 afortunats que van aconseguir entrades esperaven trobar rere les portes del teatre una experiència única. “Pot ser fabulós o potser ens està prenent el pèl a tots. Terebrante no em va agradar gens, però Vudú (3318) Blixen em va fascinar. Amb Liddell tot és així. Vull veure què em proposa i si està justificat”, deia Cristina Martínez abans de veure la funció, i afegia: “No sé si hi ha un punt romàntic en generar un ambient en aquesta hora concreta o simplement està jugant amb tots nosaltres”. L'expectació que desperta Liddell s'explica amb números –hi ha més de 500 persones apuntades a la llista d'espera per aconseguir entrades–, però també amb imatges, com la de tres joves que, abrigats fins a les orelles, s'han apropat a la taquilla a un quart de sis del matí per veure si pescaven entrades.

Dues bosses de sang humana

A l'escenari, Liddell aixeca una litúrgia de veneració i poesia cap a l'escriptor japonès Yukio Mishima. La creadora se serveix de la seva figura per reclamar la mort i enaltir el suïcidi. Ho fa amb imatges poderoses, com quan es vesteix amb roba de difunts i en llegeix les vides, i amb tres monòlegs profunds i esmolats sobre l'art i la immundícia humana. Però a Seppuku també hi ha provocació i incomoditat. En un dels moments més desagradables de l'espectacle, dos infermers extreuen dues bosses de sang a Liddell i a un dels intèrprets que l'acompanyen, Kazan Tachimoto. Després, utilitzen la sang per a la posada en escena. Tot plegat ha generat malestar a platea i un desmai entre els espectadors.

Com sol passar amb les obres de la creadora, a la sortida de la funció no hi havia ni veredicte ni unanimitat, però sí que hi havia moltes ganes de compartir impressions entre el públic. Abril Buñuel i Carmen Izquierdo, dues de les espectadores més joves de la sala, han vingut des de Barcelona per veure Liddell en directe per primera vegada. "N'havia llegit algunes coses i quan vaig saber que es posaven a la venda les entrades, vaig estar refrescant la pàgina web fins que les vaig aconseguir", explica Buñuel. Pocs minuts després de sortir del teatre, encara els costa posar paraules a l'experiència que s'emporten. "Ha estat un viatge fortíssim, molt impactant. És la primera vegada que em fan veure la mort des d'una altra perspectiva", afegeix l'espectadora.

Entre el públic d'aquest dissabte també hi havia seguidors fidels de l'artista, com ara Íñigo Muñoz, que ha viatjat expressament des de Berlín per assistir a l'estrena. "Ja n'era fan abans i ara encara ho soc més. M'ha encantat. Ho he vist tot des de la primera fila, mirant-la als ulls. Estic contentíssim", explica Muñoz, entusiasmat. Tampoc n'ha sortit gens descontenta Cristina Martínez, que quan hi ha entrat no les tenia totes. "Ens hem llevat a les quatre de la matinada i ha valgut la pena. Ja podrien fer més espectacles a aquestes hores. Ara ja tenim el dia fet", ha dit, abans de marxar de cap de setmana amb la seva parella.

"És algú que es mulla"

Però no tothom ha sortit satisfet de l'estrena. De fet, durant l'escena de la sang, alguns espectadors han decidit marxar de la sala. “Una de les gràcies de Liddell és precisament que no té la voluntat de ser amable amb el públic. Planteja punts de vista diferents d’allò que és políticament correcte, del que ha assumit la majoria de la societat. És algú que es mulla. A vegades hi ha gent que es pot sentir ofesa, però l’art és això”, assenyala Puig. Temporada Alta té una llarga relació amb Angélica Liddell i ja sap, per experiències anteriors, que els seus projectes són poc convencionals, no només pel que fa a la forma i el contingut sinó també pels condicionants que sol·licita l’artista –amb Terebrante, per exemple, va demanar com a figurants dues dones amb els cabells llargs disposades a tallar-se’ls a escena mentre es passejaven amb dos nens petits de la mà. 

En aquesta ocasió, els figurants han estat fàcils de trobar –l'artista necessitava quatre nois d’entre 16 i 19 anys–, però l’horari de la funció ha implicat canviar radicalment la jornada de l’equip del teatre –acomodadors i taquilla, especialment– i, sobretot, modificar la feina del bar. “Els hem hagut de demanar que fessin cafès i esmorzars a les sis del matí, tant abans com després de la funció”, apunta el director, que afegeix que en el marc del festival, ja els agrada tenir propostes que els fan sortir de la normalitat.

Seppuku. El funeral de Mishima s’ha estrenat en el marc de la Setmana de programadors del festival, que ha acollit un centenar de professionals d’una desena de països diferents. El muntatge ha compartit cartellera amb altres produccions com Gola d’Oriol Pla i Pau Matas, Manual para seres vivos de La Mula i Picassa de Lorena Nogal. Seppuku. El funeral de Mishima és una coproducció de Temporada Alta, el Teatre Nacional d'Estrasburg, el Wiener Festwochen Free Republic de Viena i el Festival Grec. El vincle amb aquest darrer garanteix que, almenys, hi haurà una nova oportunitat per veure el muntatge a Catalunya. Serà al juliol, durant la següent edició del Festival, a Barcelona.