Crítica de teatre
Cultura Teatre 21/02/2023

'Pazzo', una bella/vella història de pallassos

Jordi Banacolocha i Adrian Grösser protagonitzen l'obra de Fèlix Herzog a la Sala Versus Glòries

2 min
Jordi Banacolocha i Adrian Grösser a l'obra 'Pazzo'
  • Autoria: Fèlix Herzog 
  • Direcció: Roberto G. Alonso 
  • Amb Jordi Banacolocha i Adrian Grösser

Pazzo vol dir "boig" en italià. I és clar que el Francesco, el vell pallasso que arrossega els seus ossos per les ruïnes d’una antiga carpa de circ, té alguna cosa de boig. La seva bogeria és la nostàlgia d’un passat d’èxit, de fama i de satisfacció. La seva bogeria és pensar que aquells moments poden tornar. La seva bogeria és l’espera. És una espera en què té la companyia del Dàrius, fill de l’August que feia parella amb el Francesco, el gran Tonino. Desaparegut ell, el que sabia tocar la trompeta, el món del Francesco es va ensorrar. Potser confia que el Dàrius pugui suplir la pèrdua, però el noi no està per la feina. Voldria marxar. Buscar-se la vida en un altre entorn. Però...

Pazzo és la segona obra del també actor de teatre i televisió Fèlix Herzog, que va debutar com a autor el 2017 al Teatre Gaudí amb A cada rey su merecido. Pazzo ens parla dels mons perduts, sobre la derrota del temps, sobre la il·lusió d’una improbable recuperació amb un apunt final que podria semblar de redempció però que a la fi és només teatre. Pazzo és també un homenatge als pallassos clàssics. Al Cara Blanca i a l’August.

En un evocador i molt adient espai escènic d’Anna Tantull, el veterà Jordi Banacolocha confronta la seva experiència i la del personatge amb la joventut i l'energia d’Adrian Grösser (Merlí i més recentment Romeu i Julieta al Teatre Poliorama). La bonhomia d’un Francesco que viu fora de la realitat enfront del neguit d’un Dàrius que copsa la duresa de la vida. L’imaginari positivisme del pallasso gran amb la ràbia que provoca l’estómac buit del jove. Dues generacions, a l’escenari i a la vida, en una proposta dirigida per Roberto G. Alonso. Més conegut per la seva faceta com a coreògraf i ballarí, Alonso és també actor i director, i la seva bona feina a Pazzo ha consistit en insuflar clímax i tensió tot conjugant el còmic i el dramàtic fins a l'emotiu final.

stats