Cinema
Cultura 21/01/2021

Tenir fills o no, un dilema de pel·lícula

El documental 'To kid or not to kid' mostra els dubtes i reflexions de la directora i altres dones

3 min
Maxine Trump amb el fill d'uns amics en un moment del documental 'To kid or not to kid'

Barcelona“No tenir fills és un opció egoista”. Aquestes paraules del papa Francesc ressonaven al cap de la cineasta Maxine Trump quan, superats els 40 anys, es va plantejar per primera vegada a la vida si realment volia ser mare. Així que va convertir el seu procés de decisió en una investigació audiovisual sobre les pressions socials i familiars que reben les dones i les conseqüències a què s'enfronten per, simplement, optar per no tenir fills. El resultat és To kid or not to kiddisponible fins al 23 de gener a Filmin dins la programació del Festival Dona i Cinema–, un film que recull des de l'odi escampat a internet contra les dones que no volen ser mares ("Si no et vols reproduir ja posats podries matar-te, ja que no tens cap raó per viure", es llegeix en els comentaris d'un article) fins a la solidaritat i comprensió d'associacions com The Not Mum, que dona suport a les dones que, per voluntat pròpia o per impossibilitat biològica, no han sigut mares.

Maxine Trump –sense relació amb el ja expresident dels Estats Units, a qui de fet va dedicar el combatiu curt Trumps vs. Trump– es posa a ella mateixa en el centre del documental i comparteix amb l'espectador uns dubtes i reflexions que no tenen a veure amb el fet que li agradin o no els nens sinó amb el desig de no frenar la seva carrera professional i la preocupació per un planeta cada vegada més superpoblat. Trump també aborda l'estigmatització de la dona que no vol ser mare a través de testimonis que van des de la dona que el 1974 va explicar en una entrevista a la televisió que no volia ser mare i l'endemà va perdre la feina fins a la noia que porta cinc anys lluitant perquè li practiquin una esterilització però topa amb la negativa d'uns metges que argumenten que se'n podria penedir més endavant. En contrast, un altre moment del documental mostra la senzillesa i facilitat amb què un home es pot fer una vasectomia avui en dia.

“El tema està envoltat de molt de soroll, però en realitat no és un assumpte controvertit -apunta la directora des del seu despatx-. La raó de ser del film és precisament visibilitzar que és una decisió d'allò més normal. Avui dia, entre un 20% i un 25% de les persones no tenen fills per voluntat pròpia”. Les reaccions a la pel·lícula en els festivals, diu, han sigut en general molt positives. “Després de la projecció venen a donar-nos les gràcies moltes persones que havien pres la decisió de no ser pares amb molta angoixa i culpa, però també gent que al final van decidir ser pares i recorden la pressió que van sentir abans de prendre la decisió”.

Dones adoctrinades per ser mares

La pregunta és per què el 2021 continua sent tabú que una dona verbalitzi que no vol tenir fills. “Perquè ens han adoctrinat per ser mares –afirma Trump–. En el documental hi ha una secció dedicada al pronatalisme de totes les religions i societats en què explico l'existència d'incentius fiscals per tenir fills des de l'època de l'Imperi Romà. Però en un món superpoblat on, com diu David Attenborough, la majoria dels nostres problemes ambientals es resoldrien si fóssim menys gent, no estaria malament que l'opció de no tenir fills fos més celebrada”. La directora subratlla que el documental no persegueix que la gent no tingui fills, sinó "tenir opcions" que s'ajustin a les necessitats de tothom. “Portar un nen no desitjat al món pot tenir conseqüències molt negatives per als pares i per al mateix nen -diu-. La societat ha canviat molt. Vivim lluny de les nostres famílies, viatgem molt... Les coses no són com fa un segle i els valors també han de poder canviar”.

És fàcil deduir quina decisió acaba prenent Trump al documental –i també qui és l'home que es fa la vasectomia–, però ella és la primera en animar les parelles a no esperar tant com ella i el seu marit a tenir una conversa seriosa sobre el tema per estalviar-se molts maldecaps. “Una conversa honesta sobre tenir fills, fins i tot si al final es decideix no tenir-ne, pot evitar futures decepcions que són l'origen de moltes depressions postpart de mares que descobreixen que han d'assumir elles tota la càrrega de la criança –diu–. Perquè en aquesta conversa no només s'ha de parlar sobre si tenir fills o no, també de com es repartirà la feina i si algú frenarà la seva carrera per tenir cura dels fills”.

Ser mare, una decisió del marit?

També a Filmin, en la programació del My French Film Festival, una altra pel·lícula reflexiona sobre el fet de no voler tenir fills, però amb una estratègia molt diferent: en lloc del documental en primera persona es tracta d'una sàtira salvatge i irreverent. Enorme, de Sophie Letourneur, és un brillant exercici d'incorrecció política que retrata com al marit d'una pianista d'èxit li agafa una necessitat incontrolable de ser pare en complir 40 anys i deixa embarassada la dona sense el seu permís. La pel·lícula esquiva lectures morals per la via d'un sentit de l'humor incòmode, per moments grotesc, i un to estranyíssim que oscil·la entre les comèdies dels Farrelly i un Desplechin esvalotat. I finalment acaba convertint aquest retrat d'una maternitat inversemblant en una història d'emancipació femenina que conté una escena de part per treure's el barret de tan surrealista i alhora emocionant i creïble com és.

stats