‘Tomás Moro’, l’obra desconeguda de Shakespeare
Escrita en la clandestinitat i a deu mans, arriba al Barts
Barcelona.Sobre The book of Thomas More o, simplement, Sir Thomas More, es tenen moltes certeses i algunes incògnites. L’evidència que crida més l’atenció és que es tracta d’una obra que va coescriure William Shakespeare, en la clandestinitat, amb quatre autors elisabetians més: Thomas Heywood, Thomas Dekker, Henry Chettle i Anthony Munday. No només la seva firma apareix en l’escriptura de l’obra, que va passar per mans del censor oficial, sinó que a més el manuscrit conté la mostra més àmplia d’escriptura de la mà del bard. Les incògnites no es poden amagar: no se sap la data d’escriptura concreta del text -va ser a finals del segle XVI, però potser va ser una de les seves primeres obres o bé una reacció a la mort d’Elisabet I-, i també es desconeix l’aportació exacta de cadascun dels autors, però a Shakespeare se li atribueixen un centenar de versos, una escena sencera i l’aroma inconfusible -per als experts- de la seva literatura.
Oda a un home íntegre
Thomas More (1478-1535) va ser un gran historiador, advocat, polític i referent intel·lectual de l’Anglaterra dels Tudor. Fins i tot va ser canceller del rei Enric VIII, un primer ministre actual. El que li va acabar costant el cap -literalment: va ser decapitat- va ser la intransigència davant del rei per un fet que considerava un atemptat contra la seva consciència. Enric VIII va fer que Anglaterra trenqués amb l’Església catòlica romana per poder-se casar amb la seva amant, Anna Bolena. Moro no s’hi va oposar: es va retirar al seu xalet als afores de Londres per aïllar-se del debat religiós. Però el seu silenci va ser un clamor a Europa. El rei li va obrir un procés judicial, però ell es va mantenir ferm en les seves creences fins a la tomba. El rei el va convertir, així, en un mite per a la següent generació -la de Shakespeare- i, a la fi, en sant.
La misteriosa obra, Sir Thomas More, es va recuperar el 1844 i es va representar per primera vegada en públic el 1954. El 2004 la Royal Shakespeare Company la va representar al Globe londinenc i aquest estiu la universitat UNIR en va impulsar la primera posada en escena a l’Estat, de la mà de la directora Tamzin Townsend i amb l’adaptació d’Ignacio García May. Tomás Moro. Una utopía arriba del 27 de febrer al 9 de març al teatre Barts.
La intervenció de García May ha sigut important, no només per la necessitat de polir un text fragmentat, amb estils molt diferents i inconnexos, sinó per aproximar a l’espectador contemporani un drama moral històric. La seva aposta ha sigut la creació d’un nou personatge -“Un everyman a l’estil de Brecht”, descriu la directora- que participa en l’acció, la presenta i hi fa acotacions. José Luis Patiño capitaneja un extens repartiment d’una desena d’actors. Ell és el recte Tomás Moro, “un home que brillava al centre del món i que ho perd tot per ser fidel a la seva consciència”.