Troballa única al Mediterrani dins les àmfores d'un dels vaixells romans enfonsats a les Formigues

BarcelonaEls arqueòlegs han fet una troballa única dins les àmfores del segon vaixell romà enfonsat a les illes Formigues, descobert el 2016 a 50 metres de fondària. A l'interior d'algunes hi han trobat resina d'estepa negra. Aquest arbust aromàtic era molt apreciat a l'antiguitat per fer-ne perfums i medecines. Però fins ara mai se n'havia documentat l'ús per revestir l'interior d'àmfores que s'omplien amb salses o peix en salaó: se solia fer servir resina de pi. No és l'única novetat. Els arqueòlegs també han descobert la popa del vaixell i han vist com el jaciment és molt més gran del que creien.

El fons marí de la zona, al Baix Empordà, atresora dos vaixells d'època romana: el primer, batejat com a Formigues I, transportava vi i data de mitjans del segle I aC. El segon, Formigues II, es va localitzar el 2016. La recerca ha sigut complicada a causa de la profunditat. Segons explica a l'ACN la responsable del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), Rut Geli, "la fondària fa que el treball sigui lent, perquè es disposa de poc temps; a més, aquesta zona de la costa està molt exposada al vent, a l'onatge i a corrents forts". Geli subratlla que el Formigues II és "un jaciment excepcional", perquè conserva tant el carregament d'àmfores com la fusta del vaixell. De fet, l'arqueòloga concreta que el grau d'espoli que ha patit la costa catalana –i aquestes restes tampoc en són una excepció– no havia permès trobar un vaixell romà tan ben conservat.

Data de l'últim quart del segle I aC, l'època de l'emperador August. Era un vaixell de càrrega que transportava salaons i salses de peix (gàrum) procedents de la Bètica, l'actual Andalusia. Segurament, el port de destinació era els d'Arles o el de Narbona, des d'on sortien les diferents rutes de cabotatge.

Els vaixells de les Formigues s'han convertit en el primer jaciment subaquàtic de la Península que s'excava amb metodologia científica; la feina de l'arqueòleg és la mateixa que es faria si l'excavació fos en terra ferma. A més, durant la campanya els arqueòlegs han descobert que el jaciment era molt més gran del que s'imaginaven. Han numerat 197 àmfores, però n'han destapades moltes més.

Una pedrera de rodes de molí al Perelló

Durant aquesta campanya, el CASC també ha fet prospeccions arqueològiques al litoral. Amb el vaixell Thetis s'han centrat en les Terres de l'Ebre i l'Alt Empordà. Han inventariat i documentat possibles restes subaquàtiques i han comprovat l'estat en què es trobaven alguns jaciments ja coneguts després dels temporals Gloria i Filomena.

Cal destacar el descobriment d'una pedrera de rodes de molí situada al litoral del Perelló (Baix Ebre). És a molt poca fondària i, de fet, la va descobrir un ciutadà, Antoni Boyer, que n'ha informat les autoritats.